El gegant dels matalassos que no s’adorm: així ha crescut Pikolin
Aquest imperi del descans va començar amb un taller de set persones i ara factura 522 milions d'euros l'any
BarcelonaLa matinada del 29 de novembre del 1996, un cotxe avançava a tota velocitat per l’A2, la carretera que uneix Barcelona amb Saragossa. Al seient del darrere hi viatjava Alfonso Soláns Serrano, de 73 anys, fundador de l’imperi del descans Pikolin i president del Reial Saragossa, que aleshores encara competia a Primera Divisió. Es trobava malament. S’havia desplaçat a la capital catalana per sotmetre’s a una petita intervenció en una clínica dental, però abans d'arribar al quiròfan el seu estat de salut va empitjorar. Aconsellat pel metge particular que l'havia acompanyat, va decidir emprendre el retorn cap a casa. No hi van arribar mai: a les tres de la matinada, en plena ruta, el metge en va certificar la mort.
Soláns havia nascut a Saragossa el 23 de novembre del 1923. Amb el temps, s’havia convertit en una de les figures més influents del panorama aragonès, tant pel pes de la seva empresa com per la seva implicació en la vida política i esportiva. El 1992, quan el Reial Saragossa va passar a ser societat anònima, Soláns en va assumir la presidència. Va començar amb el 51% de les accions i, amb les ampliacions posteriors, en va arribar a controlar pràcticament tot el capital.
Però el renom de Soláns no s’explica sense la marca de matalassos Pikolin. Abans de muntar el seu propi taller, ja havia après l’ofici treballant, amb només 17 anys, a la fàbrica de llits del seu pare. El 1948 va decidir fer el salt i posar en marxa un petit taller de reparació de somiers. D'allà en va acabar sortint un gegant del sector del descans. La marca va ser pionera a exportar als països àrabs i va obrir mercat als Estats Units amb firmes com Sunlay o Springwall. Avui, més de set dècades després, Pikolin factura 522 milions d’euros anuals, compta amb una plantilla de gairebé 3.000 treballadors, opera en vuit països i manté deu plantes de producció repartides entre Europa i el sud-est asiàtic. Com s'ho va fer Soláns per aconseguir-ho?
Un home despert
Tot va començar el 1948, en un petit local de Saragossa amb set treballadors. Alfonso Soláns hi fabricava llits i somiers metàl·lics sota el seu nom. El negoci va anar creixent i, el 1955, va decidir estrenar una marca comercial: Pikolin. Amb el temps, l’empresa va abandonar aquell primer taller i es va instal·lar en una de les plantes de producció més grans del món. La nova fàbrica, a la carretera de Logronyo, es va inaugurar el 1973, coincidint amb el 25è aniversari del projecte.
A partir d’aquí, Pikolin va començar a buscar aliances. El 1984 va introduir el sistema Normablock, un innovador bloc de molles desenvolupat juntament amb l’empresa nord-americana Leggett&Platt. Un any més tard, va crear la cadena Bed’s, que arribaria a tenir més de 200 punts de venda arreu de l’Estat i que encara és força activa també a Catalunya. El 1988, el grup va obrir la seva pròpia filial a Portugal.
L’entrada als anys 90 va marcar l’inici d’un procés d’expansió a escala internacional. Pikolin va arribar a acords amb marques com Bultex, Serta o Epeda, i el 2002 va crear Cofel, una aliança amb la belga Recticel, que va passar a controlar cinc fàbriques només a França. Més endavant, el grup va absorbir marques històriques com Sema i Dunlopillo, va obrir oficines a la Xina i va reforçar la seva presència al sud-est asiàtic, a Itàlia i al Brasil.
El 2017, Pikolin va culminar el seu desplegament logístic amb la posada en marxa d'un gran complex als afores de Saragossa. Amb una inversió de 50 milions d’euros, es va convertir en un dels centres de producció de matalassos més gran del sud d’Europa: la planta té 85.000 metres quadrats.
El 2023, la companyia va celebrar 75 anys de trajectòria com a empresa clau del sector del descans a Espanya i França, i considerat com el segon grup europeu del sector. Aquell any, Álvaro Soláns —net del fundador— va assumir la presidència del Pikolin, mentre que Alfonso Soláns —fill del fundador— va passar a ocupar el càrrec de president d’honor. Amb noves generacions al capdavant i un mercat cada cop més exigent, el grup intenta mantenir l’equilibri entre la dimensió global i l’arrel local. El repte ja no és créixer com abans, sinó adaptar-se, consolidar posicions i continuar despert en un sector que no para de moure’s.
