El flagell dels monopolis s’estavella als tribunals

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va imposar multes per valor de 800 milions d’euros en només quatre anys. Van ser efectives? Els experts ho dubten. Fins i tot hi ha qui diu, com el professor Julio Costas, que les sancions no són prou dissuasòries i proporcionades, i per això creu que “és urgent dotar les autoritats de la competència d’un nou règim sancionador”. De fet, aquest expert esperona la CNMC a actuar per “espolsar la mandra” del legislador i promoure un nou model de sancions.

La clau està en els tribunals. “Nou cop judicial a la CNMC: el Tribunal Suprem anul·la la multa de 120 milions que va imposar a Telefónica, Vodafone i Orange”, “L’Audiència Nacional anul·la la multa de 57,7 milions de la CNMC a un càrtel d’empreses papereres”, “L’Audiència Nacional anul·la la multa de 88 milions a les làcties impulsada per la CNMC”. Són alguns dels titulars que s’han pogut llegir els últims dos anys. Hi ha alguna cosa que grinyola, si la justícia acaba anul·lant totes aquestes sancions.

Que els tribunals esmenin la plana a Competència té, a més, un efecte secundari. Moltes empreses sancionades presentaven recursos als jutges i demanaven avals per no haver de pagar les sancions. I això té un cost financer que, anul·lada la multa, reclamen a la CNMC. Segons ha pogut constatar el diari El País amb sol·licituds d’accés públic a la informació, l’organisme que presideix José María Marín Quemada ha hagut de pagar aquestes despeses que, com a mínim, sumen 2,2 milions d’euros. La qüestió és tan important que per a la CNMC ja és una feina més dedicar-se a defensar als tribunals les sancions que imposa. L’organisme que vetlla per la competència i que també supervisa mercats com els energètics, el postal, el ferroviari i les telecomunicacions, entre més, ara té un nou front jurídic.

José María Marín Quemada va impulsar una primera mesura: l’anàlisi quantitativa de les sentències que dicten els tribunals. En quatre anys, entre el 2014 i el 2017, l’Audiència Nacional va dictar quasi la meitat de les sentències referides a sancions de Competència en contra de la CNMC, però el 2017 va ser especialment dur: només un 35% de les sentències van donar la raó a Competència. En el cas del Tribunal Suprem, el balanç és millor: un 71% de les sentències donaven la raó a la CNMC, i el percentatge pujava al 85% el 2017.

Amb les dades a la mà, la CNMC va analitzar quins eren els seus punts febles que li feien perdre els litigis i va impulsar una revisió dels criteris sancionadors. “S’han millorat els estàndards de les actuacions i els expedients”, indiquen fonts de la Comissió. Però com que els tribunals contenciosos a Espanya són molt lents, els casos que arriben als jutjats són bastant antics encara, d’abans de la millora. De fet, la primera sentència del Suprem, que per tant marca la pauta, no va arribar fins al final del 2015. Una de les primeres mesures que ha adoptat la Comissió és presentar recurs a totes les resolucions contràries de l’Audiència Nacional, perquè el Suprem dona la raó amb més freqüència a la CNMC. D’altres mesures són dotar de més solidesa jurídica les resolucions de Competència, per exemple amb més proves pericials econòmiques, i recuperar en la tramitació dels expedients les vistes orals -que no es feien des del 2010-. Un tercer element és la creació d’una unitat d’intel·ligència per fomentar la investigació d’ofici amb tècniques estadístiques, anàlisi de dades -screening i data mining -, especialment en la contractació pública.

A més, després d’una sentència del Suprem del 2015 que anul·lava la comunicació de les multes, la CNMC va decidir revisar el sistema per imposar les sancions i, sobretot, per fer el càlcul de la seva quantia. Un element que es considera molt important és que al mateix expedient tramitat a la CNMC s’inclogui una proposta de sanció, de tal manera que les empreses es puguin defensar.

El pas més important, amb tot, es va fer fa poc més de dos mesos, quan la CNMC va aprovar un document d’indicacions provisionals per calcular les multes, en el marc de la Llei de Defensa de la Competència i els tractats de la Unió Europea, però ajustant-se a les sentències contràries que hi ha hagut. Les indicacions són molt nombroses, però hi ha un element clau: el principi de la proporcionalitat en el seu càlcul.

Això depèn de diferents aspectes, com ara si són sancions individuals o bé col·lectives. La clau és que la multa ha de ser dissuasòria i, alhora, proporcional. I hi ha per primer cop un criteri: el límit de la proporcionalitat és igual al benefici il·lícit aconseguit multiplicat per un factor entre 1 i 4 segons la durada de la infracció i la dimensió de l’infractor.-