De tota la vida

La Farmàcia Alsius de Banyoles: el secret d'un dels comerços més antics de Catalunya

Fundada el 1760, l'ha regentat sempre la mateixa família i és un veritable museu ple de relíquies

5 min
Esteve Alsius, Marta Suñé i Clara Ferrer, davant de la Farmàcia Alsius de Banyoles fundada el 1760.

BanyolesA tocar de la plaça Major de Banyoles, a la cruïlla entre el carrer Girona i el de l'Hospital, cada dia feiner des de fa almenys 264 anys aixeca el portal la Farmàcia Alsius. Encara que l'expressió soni estranya, és literal: una gran porta de fusta puja des d'un fossar amagat a terra fins ben amunt de l'entrada ovalada. Si no fos per aquest estrany vestigi, així com la placa que recorda que va ser fundada per Josep Fina el 1760 i els pots antics d'apotecari que coronen una moderna zona de venda, seria difícil de concebre entrant-hi a comprar els tresors que s'hi amaguen. Només per fer un primer tastet: la casa acull des de finals del segle XIX la misteriosa mandíbula de Banyoles, un fòssil que segons les darreres investigacions seria d'una dona nascuda fa més de 45.000 anys.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Rere el taulell del que encara molts coneixen com Can Fina atenen Esteve Alsius i Suñer i Clara Ferrer Cabeceran, la setena generació de la família Alsius, que de manera ininterrompuda ha regentat el mateix local a la vila vella de Banyoles. Es tracta del comerç més antic de Catalunya distingit amb el Premi d'Establiments Centenaris que atorga la Generalitat i té molts punts de continuar-ho sent. De fet, va ser reconegut amb la categoria de 150 anys o més d'història i podria encetar una categoria pròpia per a comerços amb més de 250 anys.

La façana modernista de la farmàcia Alsius, a mitjans del segle XX.
Josep Alsius i Ricards dins de la farmàcia a principis del segle XX.

Arran de l'assistència a la gala de lliurament del premi el 2021, el primer dels tres fills de l'Esteve i la Clara, l'Andreu, va decidir aparcar la idea d'estudiar enginyeria i continuar la tradició familiar. Se sumarà als 32 farmacèutics que tenen comptats a la família. La més jove és la seva cosina, Marta Bosch Alsius, que està cursant el màster a París i ja treballa a L'Oréal. Ella té previst continuar el llegat de la segona farmàcia Alsius oberta a Banyoles i la primera regentada per una dona: la seva mare, la Rosa, germana de l'Esteve.

El paper de les dones

Si bé fa poc més d'un segle sortia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona la primera llicenciada, Luisa Cruces Matesanz, i el sector es posava les mans al cap, avui la professió farmacèutica és majoritàriament femenina. Però, a la pràctica, ho ha estat des de fa molt més temps. A més de farmacèutic, el rerebesavi de l'Esteve, Pere Alsius i Torrent, també va ser arqueòleg i historiador. Un gran erudit que es cartejava, entre altres, amb Jacint Verdaguer i que el 1887 va ser al darrere de la troballa de la mandíbula de Banyoles. Va tenir una obra extensa que la família s'ha encarregat d'editar.

"La seva dona, la Joana Ricard i Coll, era a la farmàcia i ell voltava. D'altra manera no hauria pogut conrear tants premis literaris", assenyala Marta Suñer, mare de l'Esteve, que viu al damunt de l'establiment. Filla de farmacèutics de Palafrugell i amb formació en biblioteconomia, també va encarregar-se de tirar endavant la nova farmàcia que ha heretat la seva filla, mentre el seu home feia anàlisis clíniques a la vella farmàcia. Ara recentment ha classificat tot el material vinculat a la farmàcia en una sala-museu que tenen al primer pis.

Ampolletes antigues de la Farmàcia Alsius de Banyoles guardades per la família.
Cascalls d'opi que es feien servir de forma habitual per limitar el mal de queixal.
La família Alsius té un petit museu d'específics antics i genèrics propis.

"La farmàcia d'avui no té res a veure amb la que va néixer el 1760", diu Esteve Alsius, mentre repassa fotografies des del despatx adjacent a la zona d'atenció al públic. La paret és plena de títols familiars. Al primer pis de la casa, en una altra sala amb més títols antics de farmacèutics penjats de les parets, guarden tots els documents vinculats a l'establiment. Són els llibres de conductes, "una forma de retribució anual als serveis facultatius d'un metge, apotecari, veterinari, cirurgià o llevadora", afegeix Esteve Alsius. El primer data del 1855, però es remunta a gairebé els darrers anys de la fundació de la farmàcia, quan Josep Fina era al capdavant. Va ser l'impulsor del negoci, però no va tenir fills i la seva neboda es va casar amb el farmacèutic Esteve Alsius, de la Garriga, que va ser el primer de la saga a Banyoles.

L'arribada de la Seguretat Social

Als llibres de conductes s'anotaven totes les vendes, que en la majoria de casos es pagaven en espècies. "Al segle XIX feien només tres vendes al dia –puntualitza la seva mare, la Marta–. Passaven més gana que en Carpanta". La Clara, la dona de l'Esteve, reflexiona sobre el paper clau que va tenir la Seguretat Social per millorar la vida i les vendes de les farmàcies. "Va acostumar la gent a anar a la farmàcia", afegeix la Marta. El seu fill recorda amb certa nostàlgia com abans la farmàcia era més manual i lenta. I ho fa mentre ensenya encara l'espai que tenen per fer fórmules magistrals darrere del taulell. Creu que és encara on comença la veritable farmàcia.

A la rebotiga és on també el seu avi i el seu pare, aprofitant que tenien productes químics, van habilitar espais per revelar fotografies. Malgrat que al segle XIX la farmàcia no donés gaires diners, era sinònim de certa reputació i formació. Els Alsius han estat sempre persones amb estudis a Banyoles. I això també s'ha traduït a voler "millorar la qualitat de vida" de la gent. Fos tenint cura del cos com també de la ment, amb una especial vinculació amb el món cultural de la vila. No en va, el 2011 la farmàcia va acollir la presentació de la primera edició del festival de música (a)phònica de Banyoles, patrocinat per Juanola.

Membres de la família Alsius consultant l'arbre genealògic familiar dalt de la farmàcia.
El llibre 'El llevador', creat per Pere Alsius i Torrent el s. XIX i que recull els "records notables" de la família.
stats