Espartac Peran: "Ho vaig perdre tot amb les preferents"

El periodista i presentador Espartac Peran (1972) va créixer darrere el taulell de la peixateria que tenia la família al mercat de la seva ciutat natal, Mataró: "Els primers calés jo els faig venent peix. Recordo perfectament el meu sou, de 5.000 pessetes (l’equivalent a 30,05 euros) per treballar des de les dues de la matinada fins a les cinc de la tarda". Entrar al món laboral des de ben jove li va ensenyar a gestionar les seves finances: "Hi havia una part dels diners que eren per estalviar. I la moto, si la necessitaves, no te la compraven els pares. El dia que tu tenies els diners, te la compraves. I si no els tenies, te'n compraves una de segona mà".

"Per Nadal venia arbres de Nadal i a l'estiu feia de cambrer perquè el periodisme no em donava un duro. Jo treballava a Ràdio Argentona i a la Televisió de Mataró. Allà aprenia, era la meva escola", relata Peran, que va decidir dedicar-se al periodisme per vocació. Als 28 anys va entrar a TV3 fent el Telenotícies, després va presentar Els Matins, el concurs Bocamoll i el magazín Divendres. "Soc treballador de la televisió pública de Catalunya i, per tant, a priori tinc una estabilitat. Dic a priori, perquè jo soc dels que van perdre tots els diners amb les preferents".

"Fent les coses bé, sense tocar el món dels fons d'inversió ni res, arriba una cosa que són les preferents i, amb un pim-pam, es fonen els estalvis. Sense cap mena d'explicació, ni visió de recuperar-ho", puntualitza el periodista. L’actual director de l’Atrapa’m si pots considera que és "un zero a l’esquerra" gestionant els seus diners. Ell pensa que cal tenir "un raconet" estalviat pensant en el que pugui passar demà: "Jo entenc que la rajoleta a casa per guardar els diners no es pot tenir perquè les rates se't deuen menjar els quatre euros que tens estalviats. Però jo, si pogués, guardaria els diners al calaix dels mitjons".

Peran assegura que intenta tenir el menor contacte possible amb les entitats bancàries: "No pots confiar absolutament en ningú. Estem desemparats de professionals i estem desemparats dels voltors que ens agafen els diners per tot arreu.”

El presentador denuncia que els bancs hagin tret la persona de confiança de les oficines. Ell assegura que en el seu moment va fiar-se d’una persona que està a les ordres d'uns especuladors que l'únic que miren és de "fotre al màxim possible" als clients: “Els bancs s'han despersonalitzat, i on són ara els meus drets? On tinc jo la meva seguretat?” I segueix: "Sé que amb la meva parella hem de posar uns diners cada mes perquè aquesta família funcioni. Sé que el meu cotxe s'espatlla cada dos per tres i que constantment hem d'anar posant diners i, un cotxe nou és una morterada".

Peran destaca que tot forma part d’un engany: "Ara l'Euríbor puja, ara l'Euríbor baixa i no sabem ben bé per què. Els pisos pugen i baixen. (...) Però jo continuo cobrant el mateix". Pel que fa a l’habitatge, el comunicador s’ha pogut comprar un pis: "Una de les meves obsessions quan vaig fer la hipoteca era que l'amortització fos zero. Que no em penalitzessin, perquè això curiosament passa, per intentar pagar el més ràpid possible". Ell volia tenir una relació molt curta amb l’entitat bancària i, per això, va posar tots els diners que tenia estalviats a l’entrada.

Plans per a la jubilació

D’altra banda, pensant en la jubilació, el banc li va recomanar que es fes un pla per quan es retirés: "Després de totes les promeses vaig decidir posar 5.000 euros al pla. Doncs ara només n'hi tinc uns 3.900. Jo vaig donar-los els calés perquè me'ls guardessin i el dia que fes 65 anys me’ls tornessin. Ara resulta que si pregunto em diuen «el món de la inversió, ja ho hauries de saber, Espartac, ara mateix està molt malament». Jo no he de saber res, ells tot això no m'ho van dir", rebla. "Potser arribaré als 65 i me'n quedaran 100. Doncs ja gaudirem els 100 euros”, sentencia el presentador.

Sobre el seu futur laboral, a més de treballar a l’Atrapa’m si pots ha començat a l’Únics, un programa de TV3 que viatja per les festes més “genuïnes” del país: "Tot i que sempre he anat canviant, fa 25 anys que estic treballant on sempre havia somiat fer-ho. I, evidentment, m'agrada molt presentar, però m'he passat molts anys davant de la pantalla i ara estic descobrint el que hi ha darrere, i és apassionant, també".