Edward Hamilton:“Volem créixer de manera sostenible, encara que suposi anar més lents”

¿La bugaderia online Sí i no. Tothom té rentadores a casa, però quan parles de fer la bugada el valor és el temps que et pots estalviar. No només a rentar la roba, sinó a plegar-la i que estigui llesta per anar a l’armari. Aquesta és una tendència creixent, encara més quan en els últims anys els serveis de tintoreria han baixat molt de preu. Vaig estar uns anys treballant a Nova York com a assessor financer i cada dia havia de portar camisa a l’oficina. Al final els diumenges són dies valuosos i no els vols dedicar a planxar. Moltes vegades corria a la tintoreria per recollir els vestits i no estava oberta. Em vaig adonar que hi havia una oportunitat per actualitzar aquest negoci i vaig engegar Lavalocker.

Com funciona el vostre sistema? Treballem amb una xarxa de taquilles intel·ligents on pots deixar la teva roba durant les 24 hores del dia i que t’avisa al mòbil quan la pots recollir. Tenim 20 ubicacions arreu de Barcelona i Madrid i estem entrant amb força en el sector empreses a través d’oficines, hotels, apartaments turístics… Ens hem adonat que també pot servir com a punt d’entrega i recollida de paquets, sense entrar a competir amb l’ última milla. No comentaré les xifres, però hem doblat la facturació des de l’any passat i repetirem els mateixos resultats durant el 2016. [L’empresa no ha publicat encara informació al Registre Mercantil.]

No competiu només amb les tintoreries de barri. No, ja han sortit més opcions com nosaltres que volen afegir un punt de flexibilitat en un mercat fins ara molt tradicional. Sobretot dues empreses que també tenen un vincle amb Catalunya: Washrocks i Mr. Jeff. Tot i així, ells s’enfoquen més en l’aplicació de bugaderia a domicili i en el nostre cas això és només un vessant de l’empresa. Ara també estem preparant una nova estratègia per franquiciar el model arran de l’última ronda de 225.000 euros que vam tancar l’any passat. Oferirem el nostre servei a través de tintoreries que ja estan establertes, tant a través de marca blanca com amb el nostre nom.

Com a britànic a Barcelona des del 2009, ¿hauries engegat el projecte a Londres? No. A Londres hi ha una manera de fer les coses més agressiva, també segurament perquè la competència és molt més gran. Nosaltres volem créixer de manera sostenible, encara que això suposi anar més lents. Potser a Barcelona el mercat no és tan madur ni està tan obert, però és un molt bon lloc per muntar-hi una empresa.

A diferència d’altres empreses, no heu participat en programes d’acceleració. ¿No et convenç aquest model? Són dues maneres diferents de créixer. M’ho he plantejat alguna vegada, sobretot perquè tot és més organitzat i almenys coneixes millor el trajecte, que probablement serà exitós. De totes maneres, si vas sol tens més flexibilitat i n’aprens molt. A les acceleradores els inversors volen veure resultats de pressa i hi ha molta pressió. Ells volen rendibilitat i, si tu no funciones, tenen altres opcions que potser sí que ho faran. Competeixes dins un mateix espai. Sent autònoms podem anar al nostre ritme i tenim la sort que els inversors estan molt involucrats en el projecte. Sé que ara es parla de bombolla al sector, però veig que encara hi ha moviment i que les inversions no estan patint cap retrocés.