El Dow Jones, en màxims
Els índexs borsaris tenen un paper molt important en el benestar econòmic i el progrés d'un país. Aquesta setmana hem vist com el Dow Jones, un dels principals índexs de referència del mercat nord-americà, s'ha quedat només al voltant d'un 1% d'assolir el seu preu màxim històric (14.237 punts).
Mentre que a Europa no acaben de solucionar els problemes de deute sobirà als països de la zona euro, especialment a Grècia, i les posicions dels països forts respecte als altres segueixen estant molt distanciades pel que fa a les mesures que cal prendre, la mirada dels mercats de valors a la recerca d'una guia que els orienti s'adreça a l'altre costat de l'Atlàntic. I és que els principals índexs nord-americans acumulen uns retorns magnífics des de l'inici del 2013: l'S&P 500 puja un 6,5%, el Nasdaq tecnològic al voltant d'un 4% i el Dow Jones gairebé un 7%. Aquest últim està compost per les 30 empreses industrials i multinacionals més importants com General Electric, IBM, Microsoft, Wal-Mart i Walt Disney.
Si ens fixem en l'evolució del Dow Jones en els dos últims anys, podem observar la tendència alcista que va arrencar el juliol del 2010, quan va assolir un mínim a prop de 9.200 punts, i que de manera bastant pronunciada en el seu impuls el va portar uns mesos després a la cota dels 13.000 punts el maig del 2011. Aquesta setmana l'índex ha tornat a recuperar aquestes cotes altes i s'ha quedat a només un 2% d'assolir el seu màxim històric.
En canvi, si analitzem l'evolució de l'Íbex-35 durant el mateix període, ens adonem que els resultats són totalment contraris. Els constants dubtes sobre la resolució dels problemes als països perifèrics de la zona euro han ensorrat la cotització de l'Íbex.
L'arrel d'aquestes dues tendències tan diferenciades està en l'evolució econòmica dels països. Les dades macroeconòmiques nord-americanes han donat optimisme al mercat. Un bon exemple d'això és la dada d'atur americà en comparació amb les aterridores xifres de desocupació publicades a Espanya. Una altra dada fonamental són els resultats de les empreses que componen l'índex. En els dos últims anys les empreses del Dow Jones han mostrat resultats fascinants, que han empès l'índex a l'alça. Mentrestant, a Espanya, el sector bancari ha llastat la borsa i es manté com a clau per al desenvolupament del mercat, molt lligat a l'evolució de la prima de risc. El transcurs de la crisi política del nostre país i el desenvolupament de l'economia són aspectes que tocarà seguir molt de prop com a possibles catalitzadors de moviments. Sortir de la crisi sembla un procés interminable que impedeix a l'Íbex remuntar.
