Del tornavís al teclat: Seat forma operaris per ser programadors

Passar de la línia de muntatge a la de codi. És l’objectiu de Seat per introduir els seus operaris en la digitalització, la denominada indústria 4.0. La primera prova ja s’ha fet. Cinc operaris de la planta de Martorell s’han format per convertir-se en programadors de software. “Qualsevol persona és capaç de fer-ho”, diu Adrián Hitos, que es dedicava a manteniment de muntatge a la planta de Martorell abans de rebre aquesta formació. Els cinc escollits han fet una formació intensiva de tretze setmanes i ara en tenen tres més per fer el seu projecte final. L’objectiu, si aproven, és convertir-se en programadors júnior a Seat:Code, la fàbrica de software que la marca ha obert a la Rambla de Barcelona.

No ha sigut fàcil i, a més, ha coincidit amb la pandèmia, cosa que ho ha complicat encara més. Però els participants estan contents amb el canvi professional que l’experiència els pot comportar. “Ha sigut bastant dur, requereix que hi dediquis molt de temps, però demostra que tota persona que en tingui ganes pot fer aquesta transformació”, explica Óscar Orellana, de 25 anys, que treballava d’operari a la línia de muntatge.

Els requisits per entrar al programa eren mínims, expliquen els participants: ser operari de Seat, saber una mica d’anglès i tenir interès per la tecnologia. La prova va més enllà del cas concret dels cinc escollits. “El que volem demostrar és que som capaços de moure gent que actualment és a la fàbrica i canviar el seu rol, la seva vida i el seu futur a través de la tecnologia perquè puguin fer aportacions en un escenari diferent”, explica Carlos Buenosvinos, responsable de Seat:Code.

Buenosvinos destaca que el sistema necessita, sobretot, gent molt motivada. Per a Seat:Code és una oportunitat per captar talent. “Són perfils amb ganes i compromesos amb la marca”, destaca. Ara, diu, s’analitzarà l’experiència per veure si és escalable i si es poden fer més convocatòries.

“La formació és molt intensa i requereix molta dedicació”, detalla Pablo Pardo, que fa quinze anys que treballa a la planta de Martorell com a conductor de línies robotitzades a la zona de planxisteria. Tot i els seus 45 anys, té clar per què s’hi va apuntar: “Si no fas una transformació digital, no només a l’empresa, sinó personal, no fas res”.

De fet, aquesta digitalització ja és molt present a la planta de Martorell en la majoria de processos. L’Innovation Day de la companyia, una mena de fira que es va fer fa dues setmanes a la fàbrica -i també de manera virtual pel covid-19- n’és una mostra. Diferents grups d’empleats van presentar als companys en què treballaven. Una innovació que va des de l’ús de nous materials, com la clofolla de l’arròs per fer peces de cotxe menys pesants i més sostenibles fins a llums intel·ligents per als cotxes o realitat virtual o augmentada per als processos de fabricació i control de qualitat.

Per exemple, amb realitat virtual es pot recrear tot el procés de muntatge d’un nou model i veure quins són els punts crítics o modificar un procés abans de muntar la línia. Va passar amb el nou León, quan es va veure de manera virtual que s’havia de canviar el procés de muntatge de la consola central perquè la palanca de canvi el dificultava. Corregir-ho gràcies a la realitat virtual estalvia molts diners i esforços.

Hi ha dades del sector que abonen la necessitat de reconvertir els operaris. Segons la Universitat d’Oxford, quasi la meitat dels actuals llocs de treball desapareixeran els pròxims 25 anys, però es crearan noves professions lligades a la digitalització. I, a més, un cotxe elèctric té més de 100 milions de línies de codi, tantes o més que un avió de caça. La transició al vehicle elèctric i connectat impulsarà el canvi, i la tecnologia suposarà la meitat del seu valor. Un cotxe d’aquest tipus, segons un estudi d’E&Y, generarà 25 gigabytes de dades cada hora.

L’objectiu ara és acabar el projecte final que han de presentar i aprovar per incorporar-se a Seat:Code, diu Hitos, que valora molt d’aquesta experiència formativa la feina en equip amb els seus companys, cosa que també destaquen Pardo i Orellana. Aquest últim, a més, recorda que si tot acaba bé i poden ser programadors de codi podran “sortir d’una feina repetitiva” a la planta. Això, diu Orellana, és una motivació per haver fet tot aquest esforç.