La crisi del sector de l'automòbil sacseja Itàlia
El gegant automobilístic Stellantis ha reduït un 70% la seva producció a Itàlia els últims 17 anys
RomaLa indústria de l'automòbil a Itàlia viu la pitjor crisi dels darrers 70 anys. La caiguda de la producció del grup Stellantis, hereu de la mítica Fiat, l'imperi automobilístic creat per Gianni Agnelli i símbol del 'renaixement' italià del segle XX, està posant en perill un sector fonamental per a l'economia transalpina que representa al voltant del 10% del PIB.
Creat el 2021 a partir de la fusió entre Fiat-Chrysler i PSA Peugeot, Stellantis va registrar una reducció de més d'un terç de la seva producció a Itàlia durant el primer semestre del 2024. I les previsions no són més favorables: totes les plantes italianes del grup estan en números vermells i la multinacional ha advertit que preveu acabar l'any amb pèrdues de fins a 10.000 milions d'euros.
Davant la perspectiva d'un futur més incert que mai, per primer cop en 20 anys els treballadors de la indústria automobilística italiana es van manifestar a Roma per demanar una millora de les condicions laborals i la intervenció del Govern de Giorgia Meloni. “Treballem només un o dos dies a la setmana quan les coses van bé, així que el que demanem és que el cost de la transició ecològica no es traslladi únicament als treballadors”, va denunciar Riccardo Falcetta, representant del sindicat de treballadors metal·lúrgics UIL.
Maurizio Landini, secretari general del sindicat més important, la CGIL, va demanar a Meloni que convoqui l'empresa i els sindicats a una taula de negociació, i va recordar que la companyia ha reduït més de 12.000 llocs de treball els últims anys, a més de retallar en investigació i desenvolupament. L'executiu ultradretà, per part seva, acusa Stellantis d'haver desmantellat a poc a poc la seva inversió a Itàlia per traslladar la producció a països com Polònia o el Marroc, on els costos laborals són inferiors.
Les crítiques a la manca d'un pla industrial a llarg termini també arriben des de la Federació Italiana de Treballadors Metal·lúrgics (FIOM), que denuncia la manca de models de cotxes nous produïts per la companyia al país transalpí. Només en els últims 17 anys, la multinacional, que és el quart fabricant d'automòbils més gran a escala mundial, ha reduït la seva producció italiana en gairebé un 70%.
"No tenim intenció d'abandonar Itàlia ni que ningú desafiï el nostre lideratge", va respondre el conseller delegat de Stellantis, Carlos Tavares, que va reiterar la necessitat de nous incentius estatals per estimular la demanda de vehicles elèctrics. Tavares, tot i això, no va descartar noves retallades de plantilla o el tancament d'algunes plantes d'acoblament i va apuntar directament contra les normes europees sobre les emissions de carboni que han elevat el cost de producció com les responsables de la situació.
Però el col·lapse de la producció de Stellantis és només la punta d'una profunda crisi que afecta tot el sector a Itàlia. Segons el Centre d'Estudis Unimpresa, tota la cadena de producció, que inclou no només els grans grups, sinó també les petites i mitjanes empreses proveïdores, s'estan veient afectades per les regles imposades per la Unió Europea per fer front a una transició ecològica “completament insostenible”.
"Els terminis imposats per la UE es van fixar en un context en què la indústria automobilística europea seguia sent forta i capaç de competir a escala mundial, però el context ha canviat radicalment", assegura el vicepresident d'Umpresa, Giuseppe Spadafora. “La competència dels països no europeus, en particular els asiàtics, que no estan subjectes a les mateixes normes estrictes, està erosionant cada cop més les quotes de mercat de les empreses europees. Si no s'actua ràpidament, es corre el risc que la indústria automobilística europea quedi progressivament marginada, amb conseqüències devastadores per a l'ocupació i l'economia”.
Brussel·les va marcar el 2035 com a data límit per a la producció d'automòbils amb motor de combustió. Un desafiament que està posant contra les cordes els fabricants, que estan lluitant contra rellotge per adaptar-se gradualment a la producció de vehicles elèctrics. Segons un informe recent, tots els Vint-i-set necessitarien un impuls de 800.000 milions d'euros per donar suport a la transició i competir amb els rivals asiàtics.
Tot i això, la conversió de la producció representa també una oportunitat per a un sector clau en l'economia transalpina. Segons un estudi del Centre d'Innovació en Automoció i Mobilitat, la producció de cotxes elèctrics i híbrids augmentarà la demanda de figures especialitzades, com enginyers, i permetrà la creació de 580.000 llocs de treball en l'àmbit europeu, però també la pèrdua de 630.000 llocs de treball en sectors relacionats amb la producció de vehicles tradicionals.
