Com comportar-se a l'ascensor: una guia per a oficines

Felicitats per començar com a becaris nostres. Per a molts de vosaltres aquesta és la vostra primera experiència laboral i, amb això en ment, hem preparat una guia d'etiqueta a l'oficina. Altres capítols cobriran com cal vestir (millor), quants emojis es poden utilitzar (pocs) i quan es pot parlar durant una reunió (depèn).

El primer capítol va d'ascensors. Si aquesta és la vostra primera feina, potser teniu una vaga idea que és un lloc on algunes persones fan elevator pitches (micropresentacions de projectes). Doncs no. Per molt de temps que passeu en un ascensor, mai sentireu ningú proposant idees que canviïn el món ni accelerant carreres meteòriques. Al contrari, us trobareu exposats a una barreja de decepció, incompetència i incomoditat a mesura que us apropeu a la vostra planta de destinació. En altres paraules, com a manera d'entendre què significa venir a treballar, un ascensor és el lloc ideal per començar. Vet aquí uns consells bàsics.

Quan la gent espera un ascensor, algú es quedarà sempre just davant de les portes, tan a prop que el seu alè entelarà el metall. Dintre de l'ascensor que baixa, algú altre també estarà situat tan a prop com pugui de les portes. Així, quan les portes s'obrin, aquests dos individus quedaran esglaiats per la proximitat d'un amb l'altre. Serà aleshores quan duran a terme una petita dansa, com ocells saltironejant mentre intenten aparellar-se, abans d'apartar-se. Hauríeu de mantenir-vos sempre ben lluny de les portes i deixar sortir la gent abans d'entrar.

Quan entreu sols en un ascensor en una planta baixa hi haurà una espera llarguíssima fins que es tanquin les portes. Aquesta espera serà tan prolongada que pensareu que l'ascensor s'ha espatllat. No feu res. Si intenteu sortir-ne, les portes es començaran a tancar i renegareu i haureu de tornar a entrar. Quan finalment es tornin a tancar, algú que no haureu vist venir posarà un braç per fer que les portes es tornin a obrir. Al braç el seguirà un cos. Aquest fet es podria repetir diverses vegades fins que us poseu a plorar. Si teniu tendència a l'estrès, pugeu per les escales i, si no és possible, escolteu una aplicació de meditació.

Quan agafeu un ascensor per baixar, algú en sortirà mentre mira el mòbil. Llavors apartarà la mirada del telèfon i s'adonarà que no és la planta on volia baixar. Emetrà un crit breu i agut i es tornarà a ficar a l'ascensor. I descriurà el que acaba de passar tot i que ho heu vist amb els vostres propis ulls. "Pensava que era la planta baixa", dirà. Quan això passi, heu de riure de manera amistosa. És una experiència estranyament pertorbadora per a la gent entrar al territori d'una altra empresa sense permís, una mica com un paracaigudista darrere de les línies enemigues.

A l'hora de decidir si toca iniciar una conversa a un ascensor depèn de tres factors: la familiaritat, com estigui de ple i la planta. Si esteu amb algú que no coneixeu, és molt senzill: no digueu res, somrigueu i mireu fixament al sostre. Si cal, podeu dir "bon dia", però res més. No es pot fer networking o trobar noves amistats en un ascensor; només es pot fer que un desconegut pateixi per la seva seguretat.

Si esteu amb algú amb qui treballeu i coneixeu bé, es pot parlar sense cap problema. Però si hi ha altres persones, vigileu bé qui podria sentir el que es diu. No digueu "en Keith és increïblement baixet" quan algun amic d'en Keith podria estar a l'ascensor amb vosaltres. O, enterrat entre la gent, el mateix Keith.

Si pugeu a un ascensor amb algú que coneixeu poc, aleshores esteu en territori difícil. Un gest amb el cap pot ser suficient, però potser haureu de parlar. Convé calibrar la conversa segons la durada del trajecte. Si teniu només una pujada de dos pisos, no cal preguntar al vostre interlocutor la seva opinió sobre la convenció de Ginebra (de fet, de cap manera pregunteu a algú la seva opinió sobre la convenció de Ginebra).

Sempre que un grup de persones entri de cop a un ascensor, la persona que n'ha de sortir primer s'ha de situar al fons de tot. Ningú sap per què existeix aquesta norma, però és crucial. Així que si sabeu que heu de sortir a la segona planta, assegureu-vos d'entrar fins ben endins.

Les oficines són llocs tribals, igual que els ascensors. Entrar en un ascensor ple de gent que baixa és l'equivalent al saloon d'un western. Ningú estarà content de veure-us i es palpa l'hostilitat a l'aire. No us ho prengueu com un insult, limiteu-vos a entrar i ocupar el mínim espai possible. Quan algú a la planta següent intenti entrar, ja formareu part del grup i el podreu mirar amb desaprovació.

Hi ha altres normes: el mirall no és per vestir-se. Passar la mà davant d'algú per prémer els botons requereix una precaució extrema. Però, de moment, amb això n'hi ha prou. Ara passem a parlar dels tatuatges.