Del vidre al tetrabric: el suec que va revolucionar els envasos

Ets a la dècada de 1920, a Barcelona. Has sortit de casa per comprar llet: entres a la botiga, esperes darrere el taulell, en demanes sis litres i el dependent te la serveix dins ampolles de vidre. A l’altra banda de l’Atlàntic, però, el ritual ja ha canviat. Als Estats Units, els clients ja no demanen res: simplement, ho agafen: els productes són als prestatges, envasats, a punt per endur-se’ls. En ciutats com Nova York, hi està arrelant una manera completament nova d’entendre la venda d’aliments. L’envàs, fins aleshores secundari, s'ha convertit en el centre de tot. És clau per garantir la higiene, facilitar el transport i allargar la vida dels productes.

Un dels clients que entra sovint en aquests supermercats innovadors és un jove suec que és als Estats Units per estudiar economia. Es diu Ruben Rausing. Encara no ho sap, però acabarà sent el fundador de Tetra Pak i l’home que posarà les bases del que avui coneixem com el tetrabric.

Avui, Tetra Pak és una multinacional present a més de 160 països, amb unes vendes anuals que superen els 12.800 milions d’euros i una producció de prop de 178.000 milions d’envasos cada any. Amb més de 50 plantes de producció arreu del món, la companyia s’ha convertit en una peça clau de la indústria alimentària global, juntament amb altres grans actors del sector com SIG Combibloc o Elopak, especialitzats també en envasos de cartó per a begudes. Però, qui era Rausing i com s'ho va fer per muntar aquest imperi?

Les arrels de Rausing

Ruben Rausing va néixer el 1895 en un petit poble de pescadors del sud de Suècia, en una família humil. Amb l’ajuda econòmica d’una tieta, va estudiar economia a Estocolm i, poc després, va aconseguir una beca per ampliar els seus estudis a la Universitat de Colúmbia, a Nova York. Va ser allà on va entrar en contacte amb els primers supermercats d'autoservei i on es va adonar que el futur de l’alimentació passaria per l’envàs.

Quan va tornar a Suècia, va començar a treballar en el sector de la impressió i els envasos, on va adquirir experiència en un camp que aleshores encara era secundari dins la indústria alimentària. Però Rausing hi veia molt potencial. Per això, el 1929 va fer el pas definitiu: va fundar, juntament amb l’industrial Erik Åkerlund, una empresa d’envasos de cartó a Malmö. Inicialment, es dedicaven a l'envàs de productes secs, però el seu objectiu era molt més ambiciós: trobar una manera eficient, higiènica i barata d’envasar líquids. Especialment, la llet.

El repte no era poca cosa. A l’Europa de l’època, la llet es distribuïa a granel o en ampolles de vidre pesants i poc pràctiques. Rausing volia capgirar totalment aquest model, però la tecnologia i el sector encara no estaven preparats. La idea per aconseguir-ho es va fer esperar. El 1944, un enginyer de l’empresa, Erik Wallenberg, va proposar un envàs en forma de tetraedre, fet a partir d’un tub de paper plegat i segellat. Rausing ho va trobar simple, resistent i més eficient. Però la veritable clau no era només la forma, sinó el procés: aconseguir omplir i segellar els envasos de manera contínua i segura. Quan ho van resoldre, aquella idea deixava de ser un experiment per convertir-se en una solució industrial viable.

De la idea a la revolució global

Tot i això, l’èxit no va ser immediat: durant anys, el sistema va acumular problemes tècnics i dificultats econòmiques. El salt definitiu va arribar a partir dels seixanta. Després d’anys complicats, Tetra Pak va llançar el Tetra Brik, amb una tecnologia asèptica que permetia conservar la llet durant mesos sense refrigeració. Això va obrir la porta a transportar aliments a llarga distància i a entrar en nous mercats, especialment en països en desenvolupament. A partir d’aquí, l’empresa va iniciar una expansió internacional accelerada que la va convertir en un actor clau de la indústria.

Amb el temps, Tetra Pak no només va créixer, sinó que es va transformar. El 1991 va adquirir la companyia sueca Alfa Laval, especialitzada en processament d’aliments, en una operació clau que li va permetre oferir solucions integrals: des del tractament del producte fins al seu envasat. Integrada dins el grup Tetra Laval i encara controlada per la família Rausing, la companyia ha mantingut la seva independència i ha continuat expandint-se arreu del món.