De Chupa Chups a Puig: empreses familiars catalanes que canvien de mans

BarcelonaPuig Brands, el grup multinacional català familiar de bellesa i moda, que negocia una integració amb l'estatunidenca Estée Lauder, tres vegades més gran, posa sobre la taula el procés de canvi de propietat de companyies autòctones que s'està produint els darrers 20 anys. Aquesta mateixa setmana, la japonesa Marubeni Corporation ha comprat el 85% de Factorenergia, fundada el 1999 per Emili Rousaud, antic candidat a la presidència del Barça, per 204 milions d'euros. Els canvis de propietat de companyies catalanes no han parat. Entre 2005 i 2006 es van tancar les vendes de Panrico, de la família Costafreda, al fons Apax Partners; i la de Chupa Chups, fundada per Enric Bernat el 1958, a la italiana Perfetti Van Melle. Els hereus de Bernat exploten avui dia la Casa Batlló al passeig de Gràcia de Barcelona, un dels edificis icònics d'Antoni Gaudí, que van comprar als anys 90.

I no són els únics exemples, ja que es podria mirar més enrere amb la venda el 2001 de la mítica marca de motos Derbi, fundada per Simeón Rabasa el 1944, integrada al grup italià Piaggio, i la d'altres marques emblemàtiques de les dues rodes com Montesa o Sanglas, a Honda i Yamaha, respectivament. Aquest és un camí que el professor emèrit del departament de direcció estratègica de l'Iese i un dels principals especialistes en empresa familiar, Josep Tàpies, atribueix a "necessitats estratègiques" i de guanyar dimensió donada la mida reduïda de les empreses catalanes comparada amb les d'altres països.

I tot, malgrat que les fusions i adquisicions no acostumen a generar valor sinó que sovint el destrueixen, tal com explica Oriol Amat, professor de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management (UPF-BSM) i director de l'Observatori de l'Empresa Familiar. Amat recorda el llibre La trampa de las fusiones y adquisiciones, de Baruch Lev i Feng Gu (Profit Editorial, 2025). Segons aquests professors de la NYU’s Stern School of Business i l'State University of New York, a partir d'una anàlisi de 40.000 casos, la ràtio de fracàs de les fusions i adquisicions no ha parat de créixer en els darrers 40 anys, fins a situar-se per damunt del 70%.

Amb tot, no es pot descartar tampoc la pèrdua d'implicació que es produeix amb el pas d'una generació a l'altra i els nous interessos dels hereus, siguin fills, nets o altres, de viure amb els rendiments del patrimoni acumulat o les ganes d'emprendre nous negocis diferents dels originaris. I, o bé es venen els negocis a competidors que busquen guanyar dimensió i mercats –quan generalment el peix gran se'n menja un de més petit–, o bé a fons, que després d'un termini de tres o cinc anys busquen nous compradors per rendibilitzar al màxim la seva adquisició. També hi ha hagut casos en què després de la venda a un fons, la família recompra la participació, com van fer els Tous, amb el 25% que havien venut el 2015 a Partners Group que van recomprar per tornar a controlar el 100%; o la família Boixareu, que va recomprar a Black Toro el 43% d'Irestal que li havia venut el 2015 i van tornar a ser els únics propietaris.

A les empreses familiars, que són la majoria de les existents, la primera generació, la del fundador o fundadora, s'assembla a un escultor, que d'un bloc de pedra és capaç de treure una figura. "És un creador que veu la seva creació com un fill", explica Tàpies. I això es va perdent amb les noves generacions i a mesura que s'eixamplen les branques familiars, afegeix Amat.

En el cas de Puig, el desenllaç encara està per veure i, tot i la diferència de mida, podria acabar amb un protagonisme en la governança del nou grup per part de la família Puig més gran del que correspondria a la participació accionarial, segons els experts. En tot cas, torna a sorgir el dubte de per què es perd la propietat de moltes grans companyies catalanes que, en molts casos, queden diluïdes dintre de companyies més grans i d'un altre país. Un cas paradigmàtic és del cava, amb la recent venda per part de la família Ferrer de la part de capital que encara tenia a Freixenet a l'alemanya Henkell, que ara té el 100%; o Codorniu, que té com accionista majoritari el fons Carlyle, que ja busca comprador.

Aquest són alguns dels casos més coneguts els darrers anys:

Panrico

Fundada el 1962 per Andreu Costafreda i la família Rivera, Panificio Rivera Costafreda (Panrico), els Costafreda, La Caixa i el Banc Sabadell la van vendre el 2005 per més de 900 milions, en un moment d'eufòria financera, al fons Apax Partners. Després de diferents crisis i problemes, la firma que va importar a Espanya els dònuts i els bollicaos va passar per les mans d'un altre fons, Oaktree Capital, que va haver de fer una reestructuració. Després, la seva competidora, la mexicana Bimbo, la va comprar i va vendre el negoci del pa de motlle a Adam Foods (de la família Ventura, propietària de marques com Cuétara, Artiach o La Piara, escindida de l'antiga Nutrexpa, de la qual també va sorgir Idilia Foods, de la branca dels Ferrero, amb marques com Colacao o Nocilla). I aquest mateix any l'ha comprat la valenciana Vicky Foods, titular de la marca Dulcesol.

Miquel Alimentació

Adquirida pel grup xinès Bright Foods el 2015 per 100 milions, la companyia originària, fundada per Pere Miquel el 1925 a Figueres i importadora del sistema cash & carry amb Gros Mercat, marques a les quals va afegir Suma, Proxim o Spar. Es va passar a dir GM Food, i des del 2021 és propietat de Transgourmet, grup suís que té els supermercats Coop, líders en aquell país, que la va comprar per més de 200 milions.

Caprabo

Grup de supermercats fundat el 1959 per les famílies Carbó, Prat i Botet. El 2007 es van vendre el 75% al grup basc Eroski per més de 1.000 milions d'euros, mentre que els Botet mantenien el 16% i La Caixa, el 9%. Posteriorment, el 2011, Eroski va comprar el 9% de La Caixa per uns 125 milions i la resta als Botet, sense especificar el preu. En l'actualitat, després d'una situació financera complicada, el 2021 Eroski es va quedar el 50% i l'altra meitat un magnat txec, Daniel Kretínsky;,a través d'EP Corporate Group.

Pastas Gallo

Fundada als anys 40 del segle passat a Rubí per Josep Espona, la companyia es va vendre a ProA Capital per 227 milions el 2019. Després, tres dels cinc germans que n'eren propietaris, Pedro Antonio, Carlos i Silvia, van recuperar el 15% de la companyia, mentre que els altres dos, Pilar i Fernando, van decidir no invertir-hi.

Pronovias

Fundada el 1922 per Alberto Palatchi Bienveniste i nascuda com El Suizo, als anys 60 va introduir la moda nupcial prêt-à-porter. El 2017, Alberto Palatchi, fill del fundador i qui va inventar el nom Pronovias, va vendre el 90% del negoci al fons de capital risc britànic BC Partners per 550 milions. El 2022 va acabar en mans dels fons creditors encapçalats per Bain (90%) i MV Credit (10%). Avui es troba als jutjats i en procés de venda amb oferta vinculant de la catalana Desigual i el fons californià Enduring Ventures abans del concurs de creditors.

Gaes

La companya va ser fundada el 1949 per Juan Gassó Bosch i José María Espoy a Barcelona. El 2018, la multinacional italiana Amplifon la va comprar a la família Gassó per 528 milions d'euros.

Cirsa

Manuel Lao Hernández va constituir Cirsa a Terrassa el 1978 per administrar el negoci de màquines escurabutxaques als bars. Convertit en un imperi del joc i l'oci, Lao va decidir vendre la major part del negoci a l'estatunidenca Blackstone el 2018 per uns 2.000 milions. Avui cotitza a la borsa amb Blackstone com a accionista majoritari, que ha col·locat fins al 4,2% addicional entre inversors. Lao, que avui és la tercera fortuna més gran de Catalunya, amb uns 1.700 milions, continua invertint a través de Nortia Capital, amb inversions immobiliàries com ara l’edifici del passeig de Gràcia de Barcelona que és la seu de la Casa Seat o els hotels Pulitzer, entre d'altres.

Celsa

Creada als anys 60 pels germans Francisco i Josep Maria Rubiralta, que també van fundar Werfen, que avui és líder mundial en diagnòstic in vitro. El 2006 van separar els seus camins. Francisco es va quedar el negoci siderúrgic, Celsa, i Josep Maria, Werfen. El 2023, un jutge va dictar una sentència sense precedents que va atorgar la propietat de Celsa als creditors, entre els quals hi havia els fons Strategic Value Partners, Attestor, DWS, Golden Tree i Cross Ocean, entre d'altres.

Freixenet

Fruit de la unió de les famílies Ferrer i Sala, a principis del segle XX, Freixenet va ser pionera en la internacionalització del cava. El 2018, l'alemanya Henkell va comprar el 50% de la companyia i vuit anys després, els Ferrer i el president José Luis Bonet van vendre la resta, i ara és 100% del grup Henkell.

Codorníu

Codorniu és l'empresa més antiga d'Espanya, amb orígens al segle XVI. Pioner en la creació del cava, el 1872, el celler acumulava un gruix important d'accionistes familiars, els Raventós, a través de les diverses generacions. El 2018, el grup va passar a formar part del fons d'inversió nord-americà Carlyle, que va valorar el conjunt del grup en uns 390 milions. En l'actualitat busca la possibilitat de vendre la seva participació propera al 70%.