Alfonso Álvarez: "A Cellnex estem en un moment una mica menys sexi, amb menys grans operacions i compres"

BarcelonaDesprés dels primers 10 anys des de l'escissió d'Abertis, marcada per les compres i un creixement ràpid, Cellnex encara una nova etapa. Ara se centra en focalitzar-se en els negocis bàsics, vendre els que no ho són i proporcionar rendibilitat al seus accionistes. Amb la família Benetton, a través d'Edizione, al capdavant del capital; seguida per TC, de l'inversor activista Christopher Anthony Hohn; i el fons de Singapur GIC, el seu conseller delegat a Espanya, Alfonso Álvarez, un enginyer de telecomunicacions que hi treballa des que era una filial d'Abertis, no descarta participar en algun procés de concentració del negoci de les torres de telecomunicacions i destaca la capacitat del grup de proporcionar servei fins i tot durant una inèdita apagada com la d'abril de l'any passat.

Acaben de complir els seus 10 primers anys i ha estat una etapa marcada per les compres i un gran creixement. Ara han decidit canviar?.

— El nostre negoci té moltíssim a veure amb el volum. És important ser significatiu per als clients pel que fa al nombre d'antenes que tenen amb tú. Aquesta és també la manera de créixer. Quan ets un proveïdor important de la xarxa d'un operador, amb totes les noves inversions, el desplegament de serveis que no siguin només la xarxa ràdio de terrats i torres, sinó la cobertura d'interiors, la de densificació urbana, és més fàcil que comptin amb tu, amb la teva capacitat d'inversió. El que vam fer bé en el període de compres va ser navegar l'onada avantatjosa de condicions financeres al mercat per poder comprar actius en molt poc temps a molts països, i convertir-nos en l'operador número u d'Europa i un dels més grans del món. Un cop tens aquest volum, ets una companyia d'infraestructures i els teus accionistes volen retorn del capital. I per això estem ara mateix en un moment que jo entenc que pot semblar una mica menys sexi, perquè anunciem menys operacions grandíssimes de compres i ens estem dedicant a fer el que realment és industrial.

I la feina ara?

— Ordenar la casa, generar negoci orgànic, és a dir, complir els plans de negoci, portar el creixement que havíem promès que vindria amb les torres. I no només les torres, més serveis. Això està passant: estem donant uns bons resultats, jo diria que de manera consistent cada trimestre. I, com a companyia d'infraestructura, comencem a tornar valor als accionistes en forma de recompra d'accions, dividends...

Això fa que descartin totalment les compres?

— Espanya és un cas molt interessant per a aquesta pregunta. És un mercat una mica atípic. Hi ha quatre operadors: Telefónica, Masorange, Zegona i Digi, que s'ha convertit recentment, arran de la fusió de Masorange, en operador que té espectre, amb xarxa però a través de Telefónica. Tenim 4 operadors, però 3 xarxes: Telefònica, Masorange i Zegona. Estem parlant que hi pot haver alguna concentració més. És a dir, que podrien haver n marques però quedar dues xarxes. I, en canvi, hi ha 4 gestors de torres. La més gran a Espanya és American Tower, que en té unes 11.500. Nosaltres, unes 9.000. La tercera és Vantage Towers, que es va crear a partir de Vodafone. I la quarta és Totem, d'Orange. Són quatre empreses de torres (towercos) per a 3, i veurem si no són 2 xarxes en el futur. És una situació poc ideal. Per tant, preveiem que hi pugui haver compra d'operadors o el que sigui, una consolidació del mercat de towercos.

I Cellnex hi participaria?

— Per descomptat, el nostre conseller delegat, Marco Patuano, ho ha dit moltes vegades: si hi hagués una oportunitat a Espanya, o a qualsevol país rellevant, és clar que la miraríem.

O sigui, que aquí podríem acabar tenint dues xarxes, oi?

Una situació en què hi hagués dues xarxes tècniques o un màxim de tres towercos, i després un nombre de marques d'operadors a sobre d'aquestes xarxes o borses de serveis, probablement seria el que tindria més sentit econòmic. I qui diu a Espanya diu amb el temps a la resta dels països.

I el focus del Cellnex avui quin és?

— Pel que fa a negoci, serà sempre el que anomenem el towering, la infraestructura passiva per a operadors mòbils, en totes les seves formes. Això va evolucionant. La densificació urbana porta cap a les antenes més petites, les small cells, necessàries en àrees de la ciutat on el trànsit contínuament o a certes hores del dia és molt intens i posa en risc la capacitat de resposta de l'operador. Són exemples les parades del metro. O un camp de futbol, encara que les solucions són una mica diferents. Aquí, Cellnex fa un pas més i no només proporciona infraestructura passiva, sinó que també hi ha un equip electrònic, equip actiu dels sistemes d'antenes distribuïdes (DAS), on els operadors connecten els seus senyals. Tenim força estadis a tot Europa i a Espanya, l'Atlètic de Madrid, el del Betis, som a La Cartuja temporalment...

I el Barça?

— El Barça va decidir fer-ho d'una altra manera. Al Bernabéu, com al Camp Nou, els operadors de vegades decideixen, en lloc de fer-ho a través d'un operador neutral, fer-ho directament amb acords de patrocini amb els clubs i després acords entre ells. Però nosaltres tenim Balaídos, l'Almeria, l'Osasuna... També hem signat amb el València els drets per al nou Mestalla. El mateix problema, la concentració de persones però al carrer, s'acostuma a resoldre amb les small cells, que és el mateix concepte que una estació base en un terrat, però amb una potència molt més petita i pensada per donar una cobertura molt focalitzada.

Quina infraestructura és la ideal per a això?

— Fanals, quioscos, parades de bus... També hi estem jugant un paper. A més d'aquest focus, els serveis de towering, tant passius com una mica actius, tenim un grandíssim focus també en tota l'activitat que té a veure amb l'eficiència de les nostres infraestructures, és a dir, el cost de terrenys i eficiència en costos. I no a tots els països, però sí a Espanya seguim tenint la xarxa de radiodifusió, de televisió i ràdio, a través de Collserola, Torrespaña, etc.

I al marge del focus de negoci hi ha el de mercats, no?

— Per exemple, vam decidir desinvertir a Àustria i a Irlanda, on no es preveia un gran creixement. Tenim ara mateix 10 països. Els 5 més grans per nivell d'ingressos, no pas per diversificació, en què destacaria Espanya, són França, després Itàlia, el Regne Unit, Espanya i Polònia. I després tenim 5 països més petits: Portugal, Països Baixos, Dinamarca, Suècia i Suïssa. El focus geogràfic no em competeix a mi dir si canviarà, perquè això és una decisió del consell d'administració, però veig improbable que canviï a curt termini. I el focus d'activitats tampoc crec que ho faci. Ens centrarem dins d'aquesta disciplina de tornar valor a l'accionista, ser el pioner i el consolidador madur dels mercats de les torres i créixer amb els operadors mòbils. Un cas? Les comunicacions de transport han estat un punt feble històric a tots els països. Alta velocitat, rodalies –tristament de moda—, metros, així com estadis, que també han tingut un gran problema de concentració d'usuaris i, sigui per una inversió directa d'un operador o amb un model de col·laboració amb una companyia com Cellnex, a poc a poc es van resolent.

Exemples?

— Ja estem fent coses per al 5G, per exemple, al metro de Madrid. Hi tenim una societat amb el 60% i el 40% de Metro de Madrid i fem tota la cobertura de la xarxa.

I a Barcelona?

— Ens agradaria una cosa semblant amb TMB a Barcelona. Parlarem amb els operadors, parlarem amb TMB i veurem si és possible. Totes aquestes inversions és més senzill emprendre-les quan hi ha menys operadors mòbils, financerament més sans i que, per tant, inverteixen. Juguem un rol les towercos, com més consolidades, més fàcil.

No són una companyia de moltíssims clients, sinó de pocs i grans i amb tendència a més concentració: no els afectarà el negoci?

— Sí que hi ha menys clients, però inverteixen més, per al nostre negoci és millor. A Espanya, on estem diversificats i comencem abans la nostra història, tenim un nombre més gran de clients, com els grups audiovisuals. La xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya (Rescat), on el nostre client és el CTTI, o la Conselleria d'Interior. També tenim la de València i la de Navarra. En altres països comencem bàsicament amb operadors mòbils, però la idea és anar creixent a les nostres àrees de coneixement estratègic, per exemple, les administracions públiques.

Estan bé de cobertura de 5G Catalunya i Espanya? Hi ha zones d'ombra?

— A Espanya, el nivell de la cobertura mòbil és molt bona, en general, a tot el territori. De fet, estem ara mateix acabant, pel que fa a Cellnex, i no som l'única proveïdora, la cobertura del projecte del ministeri del UNICO 5G Rural amb fons europeus Next Generation, que porta el 5G a poblacions al voltant dels 5.000 habitants. Això no està passant en molts països europeus encara, on no tenen 5G ni a les grans ciutats.

Hi haurà més desplegaments?

— Sí. D'una banda, per la densificació, la capil·laritat de la xarxa. I no només per donar cobertura, sinó capacitat de gestionar el trànsit a la velocitat que una connexió 5G promet. Pel que fa a les zones rurals, Catalunya és de les comunitats que tenen millor cobertura.

I el projecte de fibra de la Generalitat?

— Som els propietaris de Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), que vam comprar el 2018. És una concessió del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) que proporciona la xarxa de fibra òptica de backbone (columna vertebral) de gran amplada de banda per a moltes seus oficials. Ara la Generalitat té en marxa un concurs, al qual Cellnex es va presentar amb Telefónica [el resultat ha estat impugnat] per connectar amb fibra pròpia d'accés fins a 5.000 edificis oficials, col·legis, biblioteques, hospitals, on actualment té el servei contractat amb una operadora. Nosaltres estem implicats a la XOC, la troncal, la que rebrà tot aquest trànsit. Per això hi ha un pla d'inversió addicional perquè quan aquestes seus es connectin amb fibra pròpia de la Generalitat, la xarxa troncal sigui capaç de gestionar el trànsit. I a més del trànsit de la Generalitat, també és una xarxa d'accés majorista per a operadors de tota mena. La inversió és de 10,3 milions.

Durant l'apagada sense precedents de l'abril passat els sistemes de comunicació van funcionar, com va ser?

— Estem molt contents de com es va comportar la xarxa audiovisual, que com a concepció ja contempla que el senyal no falli en els moments més importants per al client, com el prime time. Els nostres contractes amb les televisions preveuen importants penalitzacions si superem un cert nivell de minuts sense servei a l'any. Això fa que les inversions ja es facin pensant en aquest risc. A televisió i ràdio avui en dia és més fàcil invertir als principals sites, és fàcil concentrar molta població rebent el senyal d'un mateix lloc. Així és més senzill proporcionar un servei assegurat amb grup electrogen, amb bateries, amb SAI, de manera que el 85-90% de la població bàsicament mai perd el servei. Collserola i Torrespaña serien capaces d'aguantar amb el combustible que tenen als seus dipòsits per al grup electrogen fins a 5 dies. Són infraestructures crítiques per al país. A més, tenim contractes amb proveïdors de combustible per a altres apagades i molts altres centres principals que també tenen grups electrògens. Aquell dia es va veure la gran diferència entre com està pensada la radiodifusió, que just quan calia la inversió va començar a donar els seus fruits i la gent no va perdre ni tele ni ràdio, encara que lamentablement, com que hi ha poques televisions a piles, la gent no podia veure la tele durant l'apagada. Però es van recuperar les ràdios. Les xarxes mòbils, en canvi, per concepció tenen molts més emplaçaments, requeriments de construcció diferents. Per exemple, no tota antena de terrat urbà podria aguantar el pes de bateries perquè poguessin aguantar 24 hores.

Però s'ha previst alguna cosa davant d'altres possibles apagades?

— A mesura que va fallar l'electricitat la gent encara tenia una mica de senyal mòbil perquè alguns sites tenen bateries, encara que no tant com amb la radiodifusió. Però la gent va començar a consumir moltíssima xarxa mòbil i, per tant, l'autonomia dels sites va baixar més de pressa del que s'esperava i relativament aviat van perdre el senyal. Ara, el ministeri està treballant en un pla amb els operadors, també hi som els operadors de difusió. S'intenta que els operadors mòbils puguin donar fins a 4 hores d'autonomia al 85% de la població. Hi ha discussions, hi ha debats, hi ha inversions molt fortes a fer. La veritat és que les telecomunicacions, que no discuteixo que puguem millorar una mica el servei prestat, no vam causar el problema aquell dia. Tampoc té gaire sentit que es demani als operadors que paguin tot el cost de proporcionar ara un servei molt més redundat i robust. Però sí que és cert que els mateixos operadors veuen que als seus clients convé tenir-los com més contents millor i que, oblidant-nos de l'apagada d'aquell dia, per a apagades més petites, de 2 hores, de 3 hores, convé tenir més autonomia de bateria i que el client no ho noti. Imagino que en les properes setmanes i mesos s'aniran pactant inversions addicionals per a poc a poc anar posant bateries i sistemes de suport que permetin que la xarxa mòbil també aguanti una mica més.

Està suficientment desplegat el 5G en zones urbanes?

— La majoria de zones urbanes estan raonablement ben cobertes. Queden algunes zones on la xarxa no dona la capil·laritat que se li exigeix i s'haurà de treballar amb small cells. És cert que en algunes zones urbanes, per dificultats amb ajuntaments i altres, hi ha una certa manca de cobertura. Aquests són punts negres que mirem de solucionar entre towercos i operadores. Quan estiguem arribant a un 5G del 99,5%, arribarà el 6G.

És prematur parlar de 6G?

— Del 6G es parla del 2030 com a data d'estandardització, accés a les freqüències, subhastes. És cert que el 5G encara no s'ha monetitzat en el sentit que els operadors s'esperaven. El 5G és una xarxa de molt alta velocitat de transmissió i alhora una molt petita latència, és a dir, que el retard entre la interrogació a la xarxa i la resposta és pràcticament inexistent.

I avança com s'esperava?

Aquesta monetització no va al ritme que els operadors esperaven. Per tant, imagino que els operadors intentaran no començar a desplegar el 6G fins que tingui un cert sentit econòmic perquè han d'amortitzar molt el 5G. Però la tecnologia estarà patentada i estarà llesta, imagino, el 2030. Amb això els fabricants d'equips intentaran vendre les seves bondats i com sempre arribarem a aquesta dualitat de la tecnologia: els estats volen cobrar més impostos per les subhastes de l'espectre, els operadors hi renunciaran al principi, però després començarà la baralla... Això és un cicle que s'ha repetit al 3G, 4G i 5G. Probablement, entre el 2030 i el 2033 estarem parlant del 6G.