El canvi climàtic trasbalsa el negoci de les assegurances

BarcelonaL'asseguradora més gran d'habitatges dels Estats Units anunciava el 2023 que deixaria de signar noves pòlisses de risc d'incendi a Califòrnia. Poc més d'un any després, una onada d'incendis en aquest estat del Pacífic va destruir milers de cases i negocis, fins i tot grans mansions d'estrelles de Hollywood. I malgrat el negacionisme del canvi climàtic, el fet és que aquesta tendència d'algunes empreses del sector es repeteix en altres llocs amb riscos naturals, com poden ser els huracans, les fortes tempestes i les inundacions. "En un context de canvi climàtic i d'un més que previsible augment del risc, aquestes dificultats plantegen el desafiament de com pot el sector assegurador continuar protegint la societat d'una manera sostenible", plantejava Javier Caamaño, del departament de comunicació de l'asseguradora Mapfre, en una comunicació de l'empresa fa uns mesos.

El director de riscos de Mapfre Re, la unitat de reassegurances de Mapfre, Juan Satústregui, explica que el risc climatològic ha existit sempre. Però indica que el canvi climàtic provoca una variació important de la freqüència i la intensitat de fenòmens atmosfèrics que produeixen grans danys. "Més que un perill en si mateix, és un accelerador de la perillositat que ja existia", diu aquest directiu del sector. Que el tema preocupa és evident. Grans companyies com Aon i Swiss Re han publicat amplis estudis sobre l'impacte del canvi climàtic. I la patronal espanyola d'assegurances, Unespa, hi dedica un capítol sencer a la seva memòria anual.

Per ara, a Catalunya i Espanya no hi ha risc que les asseguradores deixin de donar cobertura a determinats riscos, com va passar a Califòrnia, explica a l'Empreses Marisa Galán, directora general adjunta de l'asseguradora catalana Fiatc. Però sí que hi pot haver afectació en el preu de les primes, especialment als llocs amb més riscos, perquè les "reasseguradores sí que apugen les taxes i cal traslladar-ho a les primes", indica. Però el model espanyol, amb la participació pública del Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS) i Agroseguro, permet donar cobertura a tots els riscos. En aquest model espanyol, el Consorci, que és públic i al qual paguen una petita part de les primes les companyies asseguradores, es fa càrrec de les indemnitzacions en casos de catàstrofes molt grans, com seria la DANA del País Valencià. Agroseguro, per la seva banda, fa la gestió de les pòlisses que les asseguradores que formen part d'un pool fan als pagesos.

Tot i això, hi ha alguns sinistres derivats del canvi climàtic que les asseguradores no poden traslladar al Consorci. Per exemple, aquest organisme no es fa càrrec de les indemnitzacions per nevades o per pedregades, cada cop més freqüents i virulentes. Aquests sinistres van directament contra els comptes de les companyies asseguradores i, en conseqüència, si augmenten la freqüència i els danys, augmentaran les primes que paguen els clients.

Més risc climàtic a Espanya

Aquesta mateixa setmana s'ha publicat l'índex de risc climàtic (IRC) del think thank alemany Germanwatch. El document deixa clara la situació: "Durant les tres dècades entre el 1993 i el 2022, la freqüència i la intensitat de tempestes, inundacions, onades de calor i sequeres van augmentar, amb conseqüències devastadores per a les vides humanes i les economies. A tot el món hi va haver més de 765.000 víctimes mortals i es van produir més de 4,2 bilions de dòlars en pèrdues econòmiques com a resultat directe d'aquests fenòmens", diu l'informe. Espanya no surt bé a la fotografia: entre el 1993 i el 2022 va ser el vuitè estat amb més risc climàtic, per davant per exemple de països com les Filipines, on hi ha tifons de forma recurrent. Si es mira l'any 2022, va ser el cinquè estat amb més risc. L'informe encara no recull la DANA al País Valencià, que va ser el 2024.

Aquest augment dels riscos "ja es reflecteix a les primes", explica Marta Marco, responsable de la funció actuarial de Fiatc. Els models a mitjà i a llarg termini mostren que hi haurà un augment de les temperatures i "s'esperen pedregades més severes", diu. Hi haurà "un increment de fenòmens adversos", afegeix Galán, que afectaran tores les branques del negoci, tot i que en els rams de vida i salut les conseqüències s'esperen a més llarg termini. "On s'agreuja més és en el ram multiriscos i en l'assegurança agrària, amb més sinistres", indica Galán.

Unes dades donen una idea de l'impacte del canvi climàtic en el sector assegurador. En la darrera memòria de la patronal espanyola del sector, Unespa, publicada el 2024 amb dades fins al 2023, s'hi indica que en cinc anys les asseguradores han pagat 2.416 milions d'euros en indemnitzacions per danys meteorològics en el ram multiriscos. Una xifra que el 2024 segur que creixerà per l'impacte de la DANA. Aon, en el seu estudi, assegura que els desastres naturals globals del 2024 van provocar pèrdues econòmiques d'almenys 368.000 milions de dòlars i van ser provocades principalment per ciclons tropicals, tempestes convectives fortes i inundacions. L'esdeveniment més devastador va ser l'huracà Helene, que s'estima que va causar danys directes d'aproximadament 75.000 milions de dòlars, principalment a causa d'inundacions.

Una dada més: la sinistralitat registrada per l'assegurança agrària el 2024 a Espanya va pujar a 712 milions d'euros, segons Agroseguro. Es tracta del quart any consecutiu per sobre dels 700 milions d'euros en danys, encara que lluny dels 1.241 milions d'euros del 2023, any d'una històrica sequera al camp espanyol (i català). Entre aquestes indemnitzacions del 2024 destaquen 115 milions per la sequera i 260 milions per pedregades, tempestes i vent. La DANA del País Valencià va suposar el pagament de 60 milions d'euros en indemnitzacions als pagesos de l'horta que tenien la collita assegurada a Agroseguro.

El director territorial d'Agroseguro a Catalunya, Xavier Joana, explica els canvis que s'han produït els últims anys. La contractació de pòlisses ha augmentat d'una forma "brutal". L'increment de les indemnitzacions per sinistres encara ha crescut més. I en els últims anys s'han detectat més sinistres, de més abast i de riscos diferents. Un exemple és en el cultiu de raïm. Normalment el que provocaven els sinistres eren les pedregades i les gelades. Però en els últims dos anys ha aparegut un risc nou: la falta d'aigua. "En dos anys s'han pagat tantes indemnitzacions per sequera com les que s'havien pagat històricament per la pedra i les gelades", explica Xavier Joana. Però els fenòmens extrems poden ser molt diversos. L'abril del 2022 hi va haver una gelada que pràcticament va destrossar tota la collita de fruita a Lleida. "Va ser el sinistre més important de tota la història", diu el directiu d'Agroseguro.

Fins i tot apareixen nous riscos no coberts per les assegurances. L'abril del 2023 el canal d'Urgell va tancar comportes per primer cop en 160 anys d'història. L'assegurança no ho cobria, perquè ningú assegura la manca d'aigua en uns cultius de regadiu.

Sistema agrari tensionat

Tots aquests canvis tenen algunes derivades. "El sistema està tensionat", diu Xavier Joana, que matisa que això no vol dir que no sigui "viable". A més, s'ha disparat la superfície assegurada. I, evidentment, també s'han apujat les primes. El model, indica, ha canviat. "Els sinistres ara afecten totes les produccions, amb més riscos diferents, i a tota la geografia", explica.

L'any 2024 va ser el primer en què la temperatura va superar en 1,5 ºC la mitjana preindustrial. Tot i la dificultat de fer els càlculs del cost que això suposa, l'Organització Meteorològica Mundial indica que les pèrdues econòmiques per esdeveniments relacionats amb el clima, el temps i l'aigua s'han multiplicat per set des dels anys 70 del segle passat fins a la dècada del 2010. I la Cambra Internacional de Comerç calcula que els esdeveniments climàtics extrems han costat dos bilions de dòlars des del 2014 fins al 2023. Un informe de WWF indica que les pèrdues a Espanya entre el 1980 i el 2023 per aquests fenòmens relacionats amb el clima van ser d'uns 738.000 milions d'euros. Unes pèrdues que s'acceleren els últims anys: un 22% del total es va concentrar entre el 2021 i el 2023.

El mateix informe de WWF destaca que les asseguradores poden desenvolupar productes per incentivar la prevenció de riscos climàtics, com rebaixar primes als assegurats que prenguin mesures com instal·lar portes antiinundació o sistemes d'alerta ràpida. Però el sector afronta dilemes comercials. Així, a banda de la renúncia a assegurar riscos a Califòrnia, altres llocs dels Estats Units com Florida, Texas, Colorado, Louisiana i Nova York es troben en situacions similars. Per exemple, per l'alt risc d'huracans a Florida, moltes companyies han renunciat a aquest mercat, i això ha encarit les primes fins a situar-les quasi tres cops més cares que la mitjana del país.

El cas és que els fenòmens extrems que passen a tot el món acaben afectant les nostres butxaques. Hi ha moltes companyies asseguradores, però molt poques reasseguradores, perquè per fer reassegurances s'ha de tenir molta fortalesa financera i molta solvència. El sistema comporta, per exemple, que amb els incendis devastadors de Califòrnia aquestes reasseguradores hagin de fer front a grans indemnitzacions, ja que donen cobertura a les asseguradores locals que les han contractat. Per tant, per no perdre solvència, aquestes grans reasseguradores apujaran les seves taxes, cosa que acabarà fent pujar el preu que els paguen les asseguradores d'arreu del món i, encara que sigui en un percentatge molt petit, acabarà inevitablement fent augmentar les primes que paguen els clients finals.