Enric Brazís: "Cal desenvolupar infraestructura elèctrica per donar viabilitat a la indústria"

Enric Brazís Caubet (Palma, 1969), enginyer industrial i amb estudis d'especialització a Esade, és el director d'Endesa a Catalunya, la principal companyia elèctrica del territori tant en generació com en distribució i en comercialització. La xarxa de distribució, precisament, està en el punt de mira, tant per la gran apagada del 28 d'abril passat com per les queixes d'usuaris per accedir-hi.

Fa un mes es van publicar els mapes de capacitat. La mitjana a Espanya era d'un 83% de saturació. No sé com estem a Catalunya, de capacitat.

— Doncs estàvem una mica millor que la mitjana d'Espanya. Hem viscut una dècada en què hem crescut molt en generació renovable a Espanya. Això ens ha permès descarbonitzar gran part de la producció d'electricitat i abaratir els preus. I ara el que tenim és el resultat d'aquest èxit. Els últims anys hem tingut un creixement brutal de demandes d'accés i connexió a la xarxa. A Catalunya i a Espanya. I aquesta demanda continua. És a dir, hi ha molta indústria, de tot tipus, que vol instal·lar-se a Catalunya. Des del moment que es va publicar la capacitat disponible hem tingut sol·licituds per aprofitar aquesta capacitat.

¿Això es pot convertir en un coll d'ampolla per a la indústria, per a l'economia?

— Això està afectant ja molts projectes, perquè, òbviament, al no haver-hi capacitat no podem donar accés i connexió, i hi ha molts projectes que es veuen afectats. La solució passa per desenvolupar nova infraestructura elèctrica. Això no és un no als projectes, sinó que el que hem de fer és treballar amb els clients, amb l'administració, amb Red Eléctrica, amb el regulador, per construir nova infraestructura elèctrica i poder donar viabilitat a aquests projectes, que és el que estem fent.

La infraestructura és un negoci regulat, en què hi ha una retribució per unes inversions per a les companyies que s'hi dediquen i que sempre han dit que és una retribució poc atractiva per fer aquest desenvolupament. ¿Està frenant això el desenvolupament de la xarxa?

— Fa un any vam presentar el pla estratègic i vam anunciar un increment de la inversió a Catalunya del 45%. Però ja vam dir que això estava supeditat al fet que la regulació i la retribució de l'activitat de la distribució milloressin el que teníem. Ara estem en la fase d'una proposta circular del nou model de retribució per a la xarxa. I si aquest model no millora, realment no tindrem prou incentius per dur a terme determinades inversions.

¿Si aquesta retribució fos més alta també es podrien atraure fons o inversors internacionals, com en altres països de l'entorn?

— El problema és que la taxa que ara mateix hi ha sobre la taula queda a la cua d'Europa. A Espanya i a Portugal tenim una taxa que, òbviament, no és atractiva per a cap inversor.

¿Per a les distribuïdores actuals no és atractiva?

— Nosaltres hem de fer una sèrie d'inversions a les quals estem obligats i que farem tant sí com no. Tenim voluntat d'invertir molt més enllà del que estem obligats a invertir per atraure indústria. Ara, necessitem un model amb una retribució que incentivi aquesta inversió i que doni seguretat. Perquè el problema del model és que, bàsicament, l'incentiu està lligat a la potència que contractin després els clients, que és un factor que no depèn de nosaltres i que, per tant, genera molta incertesa. Llavors, el model i la taxa que hi ha sobre la taula ara el que t'incentiven és a substituir tota la instal·lació que tens, diguéssim, més obsoleta o que has de mantenir i actualitzar, però per a nova infraestructura no hi ha un incentiu.

Amb la xarxa hi ha dos problemes recurrents. Per part de la demanda, la saturació de xarxa, i per part dels generadors, la incapacitat de connectar-se per poder abocar l'electricitat que generen. ¿És un impediment per a l'electrificació?

— La capacitat dels nusos afecta bàsicament projectes i sol·licituds d'accés que requereixen connexió directament amb una subestació. Per a potències inferiors, que no requereixen fer una línia directament fins a una subestació, hi ha moltes zones on estem donant subministrament i estem connectant. No és que l'economia estigui paralitzada, ni de bon tros. Però, darrerament, els volums de potència que s'estan demanant, de vegades, són molt alts. 20 megawatts sembla que és una sol·licitud normal, quan abans era una sol·licitud absolutament extraordinària. I el sector industrial treballa amb potències inferiors.

Si anem cap a una electrificació més gran de l'economia, ¿cada vegada caldrà més potència?

— Aquestes potències tan elevades estan venint associades a una indústria que abans no teníem. Són els centres de dades i els sistemes d'emmagatzematge. És cert que la resta de l'activitat industrial s'està electrificant, però no està demanant aquests volums.

Però substituir gas o petroli per electricitat fa augmentar la demanda.

— A Catalunya les sol·licituds anuals que hem tingut d'accés i connexió des de l'any 2020 s'han disparat. L'any 20, òbviament era un any anormal [pel covid], però estàvem parlant de 1.900 megawatts; l'any 22, 5.000; l'any 23, 11.000; l'any 24 arribem a 19.000, i en el que portem d'any hem rebut peticions per a 25.000 megawatts. La potència instal·lada a Catalunya de generació són 12.000 i la demanda màxima de 7.000, amb la qual cosa el volum de connexió està doblant la potència disponible i està, pràcticament, quadriplicant la punta màxima. D'aquests 25.000, uns 13.000 tenen a veure amb aquests nous usos, amb centres de dades, amb emmagatzematge, i la resta, uns 9.000 o 10.000, anirien a la indústria tradicional.

Hi ha exemples clars. El port s'està electrificant. L'aeroport ha dit ara que es vol electrificar. Al final tot això és més demanda sobre una xarxa que ja estava molt plena.

— Al final la xarxa està saturada. Si mirem la saturació de la xarxa catalana, jo crec que era de l'ordre del 70 o 75%, ve donada per la xarxa de transport. L'element que ens està limitant és la xarxa de transport [la que depèn de Red Eléctrica].

Per tant, necessitaríem que la xarxa elèctrica tingués més xarxa de transport amb molt alta tensió.

— Exactament. I la resta poden ser coses nostres. Gran part de la inversió que s'ha de fer per donar més capacitat a la xarxa de Catalunya depèn de Red Eléctrica.

Catalunya és deficitària en generació, i ho serà més en el moment que s'apaguin les nuclears. Per tant, ¿aquestes línies de transport encara seran més necessàries?

— A Catalunya tenim un mix que realment és molt diferent del de la resta d'Espanya. L'any passat, el 56,7% de la capacitat produïda va ser d'origen nuclear. Tenim una dependència ara mateix de la producció nuclear, i és difícil imaginar que si no hi ha un creixement de la generació renovable, que hi ha d'haver a Catalunya, on portem un endarreriment molt significatiu respecte a la resta d'Espanya, puguem assumir aquest tancament de les centrals nuclears. O creixem en renovables, que és el que jo crec que hem de fer, o necessitarem infraestructures de transport que connectin amb França o l'Aragó.

Però cada cop és més complicat per les oposicions que hi ha al territori.

— És una decisió que hem de prendre com a país.

¿Els carregadors de cotxe elèctric afegiran un problema més en aquesta xarxa saturada?

— Tot i que parlem de punts de recàrrega ultraràpida, les potències no són tan grans i són distribuïdes arreu del territori. Podem trobar puntualment algun emplaçament on estigui saturat, però jo crec que la infraestructura de recàrrega afegirà un extra de consum i de demanda, però molt més distribuïda. El problema per posar punts de recàrrega no és la xarxa, sinó més aviat la tramitació de permisos per posar-los en marxa. La burocràcia. Les llicències...

Hi ha moltes queixes de tot el temps que transcorre des que es demana un accés a la xarxa fins que realment s'aconsegueixen tots els permisos. ¿El problema és atribuïble a la distribuïdora o a la burocràcia administrativa?

— En una línia de mitjana tensió estàndard, que s'hagi de construir nova, el temps de mitjana per posar-la en servei ara mateix està al voltant dels set anys. D'aquests, la construcció de la línia és d'un any. I els sis anys restants se'n van amb permisos i autoritzacions. Estem avançant amb la Generalitat perquè aquesta tramitació sigui més àgil. És molt complicat construir línies noves perquè en el territori hi ha un rebuig a la infraestructura elèctrica, i als aerogeneradors, i a les instal·lacions fotovoltaiques, i és, realment, un dels temes que jo crec que hem d'abordar com a país.

¿Cal un pacte de país per desenvolupar aquesta electrificació?

— Aquí hi ha dues coses. En generació s'hauria de facilitar a partir d'ara la instal·lació de noves centrals renovables, i amb el tema dels permisos estem treballant per buscar solucions amb l'administració i veure si podem escurçar tots aquests terminis.

Com a companyia, ¿heu trobat gaires problemes amb el desenvolupament de parcs renovables?

— És cert que en alguns hi ha una oposició territorial forta i es presenten recursos i contenciosos, i això, òbviament, va endarrerint tot el procés, però en altres zones la relació amb el territori potser és més amable.

¿És una bona idea donar entrada al territori en el capital dels projectes renovables?

— Jo crec que totes les idees són bones; la realitat, però, és que veus que no hi ha una gran demanda, no hi ha una gran resposta.

¿I això pot ser una oportunitat per a un altre tipus d'inversors de fora del territori?

— A Catalunya tenim una limitació, que és que no es pot fer un canvi de la titularitat del projecte fins que la instal·lació està en funcionament. Això es va fer per evitar l'especulació, però jo crec que a la vegada és un factor limitant perquè en determinats projectes, uns nous inversors els podrien donar més vida.

L'autoconsum ha crescut molt els últims anys. Ara s'està com frenant. Què està passant?

— Hem tingut una història d'èxit a Espanya amb les renovables. Tot aquest creixement de nova generació renovable, fins ara, no ha anat acompanyat d'un creixement de la demanda. Tot el contrari. Hem tingut una disminució de la demanda. Una disminució de la demanda que té a veure amb l'autoconsum, d'una part, i amb la major eficiència energètica, de l'altra. Si aquest creixement de la nova generació renovable no va acompanyat d'un creixement de la demanda, el que hi ha és un problema de preus. Hi va haver un creixement molt important en el moment de la crisi d'Ucraïna, amb la pujada de preus, i tothom va veure en l'autoconsum una oportunitat enorme per abaratir els seus costos. Ara, els preus han baixat, amb èpoques de l'any i franges horàries amb preus negatius. Crec que en el moment que repunti la demanda tornarem a veure un creixement de l'interès per la fotovoltaica. La nostra previsió, veient la demanda d'accés i connexió, és que els pròxims anys la demanda començarà a créixer d'una manera important.

I aquest augment de la demanda, ¿la xarxa de distribucions la podrà assumir?

— Aquest és el punt clau. Ara mateix, la xarxa elèctrica al final és la columna vertebral del sistema. És el cor de la transició energètica. Hem de fer créixer la xarxa. La previsió del PNIEC era de fer una inversió de 50.000 milions d'euros d'aquí al 2030, el que significa multiplicar per tres el ritme inversor que tenim ara. S'ha de posar sobre la taula un model que sigui prou bo per a tothom i que incentivi la inversió, i la inversió arribarà.

Hem viscut l'apagada més gran que hi ha hagut mai a Europa. ¿Va fallar la xarxa de distribució o la xarxa de transport?

— La setmana passada vam conèixer el primer informe de la xarxa d'operadors europeus. La qüestió és que realment va ser una situació que no s'havia viscut mai, i ara mateix és complicat d'entendre realment tot el mecanisme. La qüestió és que el dia 28 i els anteriors del mes d'abril hi havia variacions de tensió a la xarxa de transport. I tenim informes de la Universitat de Comillas avalats també per empreses internacionals on sembla que el que hi havia era una manca de generació síncrona, o la generació síncrona que estava programada era insuficient.

¿I l'única manera de regular-ho és amb nuclears, cicles combinats i hidroelèctrica?

— La transició energètica és un procés que va començar fa uns anys i que haurem d'acabar el 2050. Haurem de desenvolupar nova tecnologia per poder garantir el subministrament i el funcionament del sistema exclusivament amb renovables. Mentre tota aquesta nova tecnologia que bàsicament té a veure amb electrònica de control i amb sistemes d'emmagatzematge no la tinguem contrastada i en funcionament, el que tenim és la generació sincrona tradicional que dona estabilitat al sistema elèctric i que són les nuclears, els cicles combinats i l'hidroelèctrica.

Suposo que abans era més fàcil controlar tot això quan hi havia uns pocs generadors i una xarxa unidireccional, i ara cal adaptar aquesta xarxa a la bidireccionalitat i l'entrada de molta més generació amb potències molt diferents.

— Necessites una xarxa molt flexible perquè ha de canviar la seva manera de funcionar en determinats llocs diverses vegades al dia. I això el que requereix és digitalització, automatització, i en això ja portem anys invertint. I hem de continuar invertint-hi perquè cada vegada el repte és més gran.