Andrés Iniesta, empresari per sorpresa
El futbolista està aixecant un petit imperi empresarial a través d’un hòlding que ja dona feina a 55 persones i que enguany facturarà 20 M€
“Et sorprendria com d’ambiciós és Iniesta. És ultra ambiciós, però alhora molt humil”. Qui parla no és algú que hagi compartit vestidor amb Andrés Iniesta, un dels jugadors més màgics que ha tingut mai el FC Barcelona, sinó el conseller delegat de l’empresa que l’encara futbolista va fundar el 2018 durant un vol entre Barcelona i Kobe, la ciutat japonesa on encara juga Don Andrés.
Actualment, passats quatre anys de la seva fundació, aquesta companyia ja factura 10 milions d’euros i té en nòmina 55 treballadors. L’objectiu per a enguany és duplicar la facturació fins als 20 milions. I en cinc anys rondar els 100 milions, segons les estimacions de Carlos Rodés, que fa poc més de dos anys que es va embarcar en el projecte com a conseller delegat. La companyia genera beneficis des del 2020, tot i que no volen detallar aquesta xifra. Sigui com sigui, les dades mostren que, efectivament, l’ambició d’Iniesta va més enllà dels terrenys de joc.
L’empresa va néixer amb el nom Sports&Life i es dedicava a representar jugadors (els assessoren en les negociacions que mantenen amb els clubs de futbol) i al màrqueting esportiu. Però volien créixer cap a altres negocis i la marca es quedava curta.
“Inicialment tot el negoci girava al voltant de l’esport, però vam veure que la paraula sports a la marca ens limitava perquè el que volíem era abarcar tot el món de l’entreteniment: evidentment, venim de l’esport i aquest és el nostre ADN, però amb qui competim és amb una sèrie de Netflix o amb un concert”. És per això que van canviar de marca i, des de principis d’aquest any, l’empresa es diu Never Say Never (NSN), paraules extretes d’una frase cèlebre de Michael Jordan.
Però què fa NSN? En realitat, moltes coses. Hi ha quatre grans línies de negoci: representació d’esportistes, agència de marques, audiovisual i experiències.
La primera, més coneguda, inclou la representació de futbolistes (els més coneguts són els exbarcelonistes Bojan Krkic, Marc Bartra o el desafortunat Junior Firpo), però també tenen motoristes, nadadores, jugadors de pàdel, una surfista o una genet. La segona divisió, l’agència de marques, inclou la recerca de contractes de patrocini o el disseny d’estratègies per arribar al públic nadiu digital (a través dels streamers o dels e-sports). La divisió d’audiovisual produeix des de documentals (com El héroe inesperado, centrat en el mateix Iniesta i estrenat el 2020) a podcasts. I l’últim però no menys important, les experiències.
Organitzadors de grans concerts
Aquesta última divisió mereix un capítol a part. Fa dues setmanes, el RCDE Stadium de Cornellà-el Prat va acollir un concert amb diferents artistes com Rauw Alejandro o Steve Aoki, cap d’ells gaire conegut per al públic de més edat però que són veritables estrelles entre les generacions joves. El concert, o més aviat minifestival, és una iniciativa de la Lliga de futbol, que vol que els més joves continuïn enganxats al futbol com a espectacle d’entreteniment, fins i tot si això vol dir anar més enllà dels partits. La producció de l’espectacle la va fer NSN, que té un acord amb LaLiga per continuar organitzant l’espectacle els propers anys.
El concert “va ser espectacular”, rememora Carlos Rodés. “No vam arribar a omplir-ho del tot, però ens vam quedar a prop: vam tenir 24.000 persones de públic, quan el màxim eren una mica més de 27.000”. El break even d’aquest concert estava en uns 19.000 espectadors, de manera que a partir d’aquest llindar els organitzadors guanyaven diners, cosa que es va aconseguir sense cap sobresalt.
Aquest ha estat el primer tastet del que vol fer NSN amb aquest minifestival, que han batejat com a OhMyGol! La temporada vinent “és molt probable que es facin concerts en més d’una ciutat”, avança Rodés, que apunta Madrid i Sevilla com a previsibles seus, ja que “LaLiga vol anar donant a conèixer els diferents camps de la competició”.
Això no s'acaba aquí: de moment, els concerts se celebren sense cap vinculació amb els partits de la Lliga, però la intenció de NSN és intentar vincular-los amb un Barça-Madrid, per exemple. “Al nostre mapa hi tenim fer-ho abans d’un clàssic. Per ara ho fem a part dels partits... però segur que acabarà passant que una Beyoncé pugui venir a fer un espectacle en un partit com aquest”, elucubra. “Tot arribarà”, afegeix Rodés abans d’insistir que estan “desdibuixant les fronteres entre esport i entreteniment”.
A banda de tot això, NSN té una divisió que denominen Ventures dedicada a invertir en projectes empresarials de tota mena, com l’hamburgueseria Vicio, les vambes Mikakus o la plataforma AllStars, que opera al Japó oferint continguts de vídeo o seminaris amb jugadors famosos (com Casillas, Buffon o Roberto Carlos) i que té “milers d’usuaris”, segons Rodés. La particularitat d’aquesta divisió és que no se centra només en l’entreteniment (també van llançar una col·lecció de NFTs, és a dir, arxius digitals únics amb certificats d’autenticitat) i que des de NSN no tenen mai una participació majoritària. Entren en l’accionariat de les empreses però sense tenir-ne el control.
La cirereta del pastís empresarial del futbolista és la Bodega Iniesta, que elabora vins a la seva terra natal, Fuentealbilla, tot i que aquest projecte no té cap relació amb NSN. Nascuda el 2009 i amb unes vendes d’1,5 milions d’euros el 2020 (i pèrdues superiors als 300.000 euros), està controlada accionarialment per la família Iniesta a través d’un grup patrimonial, Maresyterey SL, que el 2020 va facturar 24,5 milions i en va guanyar 21,4.
Tota aquesta galàxia d’iniciatives poden indicar que NSN viu l’efervescència pròpia de les start-ups, que creixen amb força i funcionen molt a base de prova-error, però Rodés no ho veu igual. “La fase de start-up l’estem abandonant a poc a poc. Estem consolidant línies de negoci molt clares i la part de start-up la reservem més per a les inversions que fem a través de Ventures”, exposa el directiu.
La curta experiència de NSN no està exempta d’errors, com per exemple quan Iniesta va promocionar Binance (una plataforma de compravenda de criptomonedes) a través de Twitter. Això va provocar una advertència de la CNMV, el supervisor dels mercats financers, que va alertar Iniesta públicament dels perills de recomanar les inversions en aquest tipus de productes d’alt risc. De fet, si algú va fer cas a Iniesta i va anar a Binance a comprar bitcoins quan el jugador va fer aquell tuit, ara haurà perdut un 60% de la seva inversió. Aquest capítol va provocar articles als principals mitjans financers mundials, com Bloomberg o el Financial Times. No va ser una història menor.
També hi ha hagut apostes de negoci que no han funcionat, com per exemple My Idol, una empresa dedicada a la venda de productes vinculats a persones famoses de l’entreteniment. “A Espanya no funciona” aquest tipus de producte, explica Rodés.
El soci inseparable d'Iniesta
Fins ara aquest article s’ha centrat en Andrés Iniesta, però en realitat no és el jugador de futbol en solitari qui ha aixecat aquest petit imperi. Al costat del geni de Fuentealbilla hi ha el català Joel Borràs, president de NSN. Borràs i Iniesta es van conèixer a través d’un amic comú i, després que el primer li fes la web i les xarxes socials, es van acabar fent amics i socis.
La companyia ofereix poca informació sobre qui ostenta la propietat de NSN. Segons la informació que hi ha al registre mercantil, l’accionista principal de NSN (el nom legal de la qual és el poc sexi International Commercialitzation of Sports Rights Spain SL) és una societat anomenada Otro Giro SL. Aquesta empresa ostenta un 57% de NSN i té com a administrador únic el mateix Joel Borràs. El nom d’Iniesta no apareix enlloc i, per tant, és un misteri saber exactament com es reparteix l’accionariat tant d’Otro Giro com de NSN. Rodés tampoc ho vol explicar “per qüestions de privacitat” i perquè hi ha accionistes que no volen revelar que ho són.
Avui dia el 80% del negoci està concentrat a Espanya, el Japó i Mèxic (la companyia té oficines a Barcelona, Madrid, Mèxic DF i Kobe). I el futur, segons el conseller delegat, passa per créixer molt a Àsia i els Estats Units. En aquest país estan intentant signar un acord de patrocini amb un equip de la MLS (la lliga de futbol local) i, també, un pacte amb Disney per col·laborar oferint experiències amb esportistes famosos.
Així ha començat el camí empresarial d’Iniesta, que, a tot això, segueix sent jugador professional del Vissel Kobe. Un clàssic entre els futbolistes (i, en general, els grans patrimonis) és comprar immobles i viure de rendes. D’immobles Iniesta també en té, però Don Andrés mai ha fet les coses com la resta, ni als terrenys de joc ni, pel que sembla, fora d’ells.