Així esprem Amazon els seus treballadors

En una conversa sobre rècords mundials hi ha moltes possibilitats que es parli de Jeff Bezos, l’empresari nord-americà que controla Amazon. Després d’aconseguir encapçalar el podi de les persones més riques del 2018, aquest agost ha superat la seva pròpia marca i ha arribat a acumular 204.600 milions de dòlars (més de 172.000 milions d’euros). El fundador d’Amazon ha canviat la manera com consumeixen milions de persones a través d’un negoci basat en la logística i la distribució exprés. EXPRÉS, en majúscules, perquè Amazon no només multiplica la riquesa del seu propietari, sinó també els packagings, les icòniques caixes de cartró de la companyia. El cineasta Ken Loach, a la seva última pel·lícula Sorry we missed you, ja deixava entreveure quin era el ritme de producció d’Amazon. Ricky Turner, el protagonista, havia de calcular al detall les hores i els minuts quan repartia els paquets a les cases dels clients. Tot i que les càmeres de Loach retraten només els tentacles exteriors de l’empresa, el que passa a dins no és gaire diferent.

“Amazon no para”, és el primer que diu un treballador del centre de Vicálvaro, a Madrid, que prefereix mantenir l’anonimat. Del magatzem en surten al llarg del dia entre 20.000 i 30.000 paquets, tot i que durant la pandèmia en podien ser 60.000. Això significa que en una hora es produirien 834 paquets o, el que és el mateix, tretze caixes per minut, o una cada quatre segons. Tenint en compte que en aquest cas el centre fa les funcions d’etiquetatge durant el torn de nit, que compta amb entre 40 i 70 treballadors, “depenent del volum de feina”, explica el treballador, cadascun d’ells pot arribar a etiquetar, com a mínim, 500 paquets en vuit hores, és a dir, 63 paquets l’hora. “Hi ha un control estadístic però mentre et moguis dins el rang que et demanen no hi ha cap problema”, detalla. Si no s’hi arriba -tal com li va passar un cop perquè estava malalt-, afegeix, “et diuen que augmentis el ritme” perquè l’empresa els controla per radiofreqüència.

Dins dels magatzems les tasques són rotatives. “Hi arribes i hi ha un mapa de la nau en una pissarra i allà localitzes el teu lloc de treball”, explica el Pedro, que va treballar a Amazon durant la pandèmia. “La Dora et controla”, bromeja el ja exempleat. És el nom que ha posat la plantilla a una agenda electrònica on els treballadors s’han de registrar a través d’un correu i notificar la feina que faran. “A la Dora s’hi va guardant la velocitat a què treballes”, explica. Com si es tractés d’una escena orwelliana, el treballador detalla que hi ha un mànager, un cap i uns supervisors que controlen que tot funcioni al ritme que exigeix l’entrada de paquets per si s’ha d’anar més de pressa. Però això no afecta tots els treballadors de la mateixa manera. “Les persones noves que no hi estan acostumades van a un ritme més lent”, assegura. “Si una persona falla, tot va malament, per això, si no pots seguir el ritme, t’acaben despatxant”, repeteix.

Caminar mitja marató al dia és el que asseguren que fan els treballadors. “Físicament és dur, no per la força, sinó per la velocitat”, puntualitza el Pedro. Un informe de l’organització National Employment Law Project va revelar que la majoria de la plantilla d’Amazon als Estats Units tenia lesions semblants a causa de la velocitat de treball. La investigació també apuntava que alguns treballadors denunciaven pressions per reincorporar-se més de pressa a la feina. “Et vas desgatant”, lamenta el Luis. Treballa al centre que Amazon té a San Fernando de Henares i forma part del sindicat CGT. Explica que es va haver d’acabar operant de l’espatlla al cap de cinc anys d’estar al magatzem i diu que no és un cas aïllat. En aquest sentit, fonts d’Amazon asseguren a l’ARA que “investiguen qualsevol queixa que reben i hi busquen solucions”, i defensen un ambient “segur i modern”.

Els magatzems són com camps de futbol, detalla el Luis: “Camines uns divuit quilòmetres diaris i la gent hi ve amb roba d’esport. Molts treballadors es lesionen els genolls”, detalla. Alguns dels empleats, amb trenta anys, se’n van o directament els diuen que no poden treballar. “El ritme és tan alt que acabes tenint uns genolls d’una persona de setanta”, explica. El testimoni apunta que aquest és un dels principals problemes, tot i que la situació “s’ha tranquil·litzat” amb el temps. Abans, per exemple, controlaven la plantilla amb un compte enrere. “Era com si fos el joc del ratolí, tenies deu segons per arribar al producte següent”, diu. Però la mesura es va acabar eliminant després que la plantilla denunciés una “situació d’explotació”. El professor de sociologia del treball de la Universidad Complutense de Madrid Pablo Calle afegeix que la dependència d’aparells electrònics i de la constant vigilància també afecta la vida quotidiana. “Si et tires vuit hores de la teva vida en un sistema productiu així, això et modela”, apunta.

El centre de San Fernando de Henares és conegut per l’empresa per les seves reivindicacions, assegura satisfet el Luis. El 2018 els mitjans internacionals es van fer ressò d’un dels pocs magatzems que aconseguien parar la producció tres dies. El motiu, una negociació truncada sobre el conveni laboral propi. Després que hagués caducat, l’empresa va imposar el conveni sectorial de logística i paqueteria de la Comunitat de Madrid, que era “molt més precari”. De fet, la màniga ampla a l’hora d’anul·lar els convenis propis és un dels punts que el govern espanyol té intenció de corregir de la reforma laboral aprovada pel PP.

“Als Estats Units es van enfadar molt. No entenen per què un sindicat et pot parar un centre”, assegura l’empleat, que afegeix que la multinacional no porta bé la llei espanyola. En aquest sentit, l’advocat especialista en dret laboral i membre de La Red Jurídica Juan Rubio explica que els drets laborals dels Estats Units són molt més liberals. “Seria semblant a un dret civil, tot molt més lliure”. Mentre que a Europa la normativa és molt més protectora perquè s’entén que és una relació desigual i, per tant, es legisla emparant el més dèbil. “És el model d’Espanya i dels països de l’entorn”, reflexiona Rubio. Amb tot, avisa que les últimes reformes han significat passos enrere i els drets dels treballadors s’han anat debilitant. En la mateixa línia es pronuncia el sindicat CCOO d’Amazon. Assegura que la companyia busca la manera de complicar-hi l’entrada dels sindicats i que aquests facin de pont. “Als treballadors els parlen com si fossin associats que formen part de l’empresa, com si en tinguessin accions o beneficis, però en realitat són només empleats”, expliquen des de CCOO, que acusa el gegant empresarial d’intentar implementar una cultura laboral nord-americana. Des d’Amazon asseguren que “hi ha facilitats per comunicar-se directament amb l’equip directiu”. Fonts de l’empresa apunten a l’ARA que “respecten” la decisió d’unir-se a un sindicat.

Al seu torn, l’expert de la UCM diu que és una retòrica discursiva que vol disfressar les relacions laborals. Sobre el funcionament d’Amazon, afegeix, els Estats Units van ser el laboratori als anys 40 d’aquestes formes de treball, que a la dècada dels 90 van canviar a l’eix pacífic amb el Japó portant la veu cantant. “Viuen de la rapidesa del lliurament i d’adequar la capacitat de treball que necessiten al moment just”, reflexiona. Per a Calle, aquest últim aspecte se suma als canvis estructurals com són les noves formes de consum i la transformació laboral dels últims anys.

Les empreses de treball temporal (ETT) formen part del gegant nord-americà. De fet, a tots els centres hi ha una àmplia quantitat de personal subcontractat, coincideixen tots els treballadors entrevistats.Són els anomenats green, mentre que els fixos són els blue. Tenen contractes setmanals que, depenent de la productivitat i de la capacitat, es van renovant. La subcontractació sense límits ha portat el sindicat CCOO a denunciar el gegant nord-americà a Inspecció de Treball. En una ocasió es va acabar dictaminant que al centre de Getafe la plantilla amb ETT superava el 25%, contrari al que recollia el conveni. Per a l’advocat de La Red Jurídica, això també afecta l’organització sindical perquè l’ús de les ETT comporta un regal involuntari per a l’empresa: “Li permet dir: «Aquests treballadors no són meus»”, lamenta.