225 anys d'història i molts secrets

L’any 1820 apareix a França per primer cop el concepte de revolució industrial per referir-se a tots els canvis que estaven impulsant Anglaterra i Escòcia i que acabarien transformant la humanitat. Els inventors anaven de bòlit. Cada creació obria les portes a nous invents que transformaven els llocs de treball, que s’anaven concentrant cada cop més a les ciutats. La fotografia ja s’intuïa, però encara no s’havia inventat. Si hagués existit, potser tindríem alguna imatge de quan Joan Coca i la seva dona, Maria Àngela, van obrir l'Hostal Coca de Torredembarra, que aquell mateix 1820 va obrir les portes com una casa de posta, on podien descansar els cavalls dels viatgers o del correu.

L'establiment s’alimentava principalment dels viatgers que anaven de Vilafranca a Tarragona o Reus i paraven a Torredembarra a fer nit. Un dels actuals menjadors on alguns torrencs fan el cafè al matí eren les quadres on descansaven els cavalls que tiraven del carro. “En una ocasió va venir Alfons XIII, que anava a una fira a Barcelona i va parar aquí a dinar”, explica Matilde Martos, de 69 anys, actual mestressa de la fonda, mentre mostra fotografies històriques de l'establiment. "Som l'hostal més antic de tota la demarcació", diu.

Martos va arribar a Torredembarra quan tenia 10 anys. La seva família emigrava d’un poble de Granada i es va instal·lar a prop de l’hostal. Quan la Matilde sortia d’hora per anar a la fàbrica de fotografia on treballava, el Joan, futur hereu de l’hostal, la veia passar i l’acompanyava un tros. “«És que he d’anar a comprar croissants», em deia, però era mentida”, assegura la Matilde. L’excusa dels croissants es va convertir en un sopar i es van acabar casant. La Matilde va començar a treballar a l’hostal als 23 anys i encara no ha parat. “El Joan em tractava amb molt d'afecte”, recorda la Matilde. Ell va morir fa cinc anys i ella, amb l’ajuda de les seves filles, la Carolina i la Meritxell Coca, que ja representen la cinquena generació, van continuar amb el negoci familiar.

En aquests 225 anys de vida, dins de l’hostal ha passat gairebé de tot. Moltes de les històries les coneix la Matilde perquè les ha viscut o perquè li va explicar el seu sogre, però té massa ofici per saltar-se el secret professional. “Si jo t’expliqués tots els secrets que tenim...”, diu amb un somriure.

Restaurant i terrassa

L'hostal té 41 habitacions i funciona prou bé: turistes, esportistes, treballadors... De fet, no té gaire competència dins del municipi, tot i que, com a la resta del país, estan proliferant molt els apartaments turístics o pisos que lloguen habitacions, segons denuncia la Matilde. L'establiment també viu del restaurant i de la terrassa que té al davant, en una zona privilegiada de Torredembarra. Anys enrere, a més del turisme, que no ha faltat mai, s'organitzaven moltes celebracions, casaments i comunions, i també hi havia molts clients que venien a fer el vermut al sortir de missa.

"Em fa molta il·lusió quan ve un client amb els seus fills i m'explica que de petit venia aquí amb els seus pares i em demana que, sisplau, no fem canvis al local, que mantinguem les bigues i tot tal com està", diu la Matilde. Entre la decoració del local hi ha premis i reconeixements per tota la història que porten a les espatlles i també algunes de les maquetes que va fer l'artista torrenc Antoni Sastre fa cinc anys en homenatge pel 200 aniversari de l'establiment. "Aquell d'allà és el carruatge amb què va venir Alfons XIII", diu Martos assenyalant una de les reproduccions.