Xavier Pallàs: “Els esforços de la banca per adaptar-se al món ‘online’ són una simple façana”

Vostè va canviar el món de la Fórmula 1 pel sector financer, no és la trajectòria més habitual.

Sí. Després d’estudiar telecomunicacions a França i als Estats Units, l’any 2002 vaig començar a treballar a l’equip de cursa de Renault com a responsable de telemetria. Va ser una època màgica, però el 2008 vaig decidir deixar-ho per aventurar-me a obrir altres camins. Va ser aleshores quan vaig cursar un MBA a França i, al cap d’un temps de treballar en una important empresa britànica d’assegurances com a director general adjunt, vaig creuar-me amb els dos fundadors de la francesa Younited Credit. Simplement, em van enlluernar. Havien creat la plataforma digital de préstecs al consum líder a l’Europa continental, havien lluitat per una llicència bancària i l’havien aconseguit. Després d’obrir a Itàlia, l’any passat buscaven estendre’s a Espanya i m’hi vaig unir. Vaig començar treballant sol des de casa i ara som quinze treballadors en unes oficines a la part alta de la Diagonal.

¿En què es diferencien vostès de la resta de bancs o empreses de fintech?

El fet de ser l’única plataforma digital de préstecs europea que ha aconseguit una llicència bancària ens permet ajuntar el millor de dos mons: el de la banca tradicional i el sector fintech. Els nostres clients poden demanar préstecs d’entre 1.000 i 40.000 euros a pagar entre 24 i 72 mesos sense haver de moure’s de casa. Si bé és cert que hi ha altres plataformes que també ho ofereixen, nosaltres tenim un sistema que ens permet concedir-los en menys de 48 hores. El secret és que el nostre inversor no inverteix directament en un préstec concret, sinó que ho fa en un fons d’inversió global. D’aquesta manera redueix els riscos, ja que la diversificació en la inversió és màxima.

Si parlem de riscos, vostès han optat justament per fer el salt a Itàlia i a Espanya, dos països no gaire estables a ulls dels inversors.

De fet, un dels al·licients per entrar a Espanya va ser el fet que tenia un risc més alt que no pas França. Tenim tres fons d’inversió independents, un per cada mercat geogràfic. Al país veí, la gent paga els préstecs i, per tant, el marge és més baix: hi busquem oferir una rendibilitat neta anual d’entre el 2% i el 3%. Si ens fixem en el mercat italià, allà el risc és un pèl més alt. A Espanya vam veure que era clarament més elevat que la resta, però també ens vam adonar que tenia els marges més alts de tot Europa. Això és una gran oportunitat per a nosaltres. A més a més, l’Estat és un mercat amb un nivell favorable de consum online i té prou volum de competència per obrir-nos-hi mercat.

A finals del 2016, a Espanya el sector fintech estava format per 200 empreses. Un estudi apunta que el 2018 en seran 400. ¿Els espanta aquest creixement?

Clarament, estem davant d’un boom i, fins i tot, d’una moda. En certa manera, és bo que hi hagi tanta ebullició: hi ha moltes coses per canviar. Entre nosaltres les fintech no ens veiem com a competidors sinó com a col·laboradors. Un 80% dels espanyols continuen utilitzant la banca tradicional perquè, simplement, no coneixen les alternatives, que tenen condicions diferents. La banca tradicional sap que s’ha de transformar i, tot i que ja s’hi ha posat, els seus esforços per adaptar-se al món online són una simple façana. Els clients nous encara els capten a les sucursals.