Xancó: l’adeu d’un negoci quasi bicentenari

Camises de màgina curta i de màniga llarga; de colors vius i de colors discrets; de cotó, de lli, de seda; algunes de ratllades, d’altres plenes de quadres... També s’hi podien veure complements: des de corbates fins a tirants. Banyadors, calçotets, mitjons... Durant dècades, molts dels vianants que passejaven per la Rambla de Barcelona s’aturaven davant els aparadors de la Camiseria Xancó, a tocar del Paviment Miró, el mosaic que llueix al bell mig del Pla de la Boqueria. Fundada el 1820, era una de les botigues més antigues que encara aixecaven la persiana cada dia a la Rambla. Hi resistien una botiga de souvenirs, flanquejada per un hotel, i una casa de canvi de monedes.

Malgrat les riuades constants de turistes, la camiseria havia aconseguit mantenir-se estoicament com un establiment de referència al barri. El desembre del 2019, però, dies abans de celebrar els dos segles de vida, va tancar les portes.

“És un moment trist, però també molt gratificant”, resumia Carme Bofarull, una de les ànimes de la camiseria durant les darreres dècades, a la Cadena SER, uns dies abans del tancament. Amb uns rètols enormes de descomptes als aparadors, les últimes setmanes van estar plenes d’abraçades i de persones que volien comprar-hi per darrera vegada. Si bé la botiga atreia clientela del barri i turistes enlluernats pel seu mobiliari noucentista i modernista, les vendes feia anys que no acompanyaven.

A principis del 2019, Bofarull ja admetia al programa Bàsics de Betevé que la situació era complicada. “Durant els darrers deu anys, les vendes han caigut prop d’un 60%, però encara tenim molts clients que confien en nosaltres per venir a fer-se, per exemple, les camises a mida”, apuntava aleshores l’encarregada. La caiguda sostinguda de vendes, juntament amb la situació personal dels propietaris, va fer que el Nadal del 2019 la botiga s’acomiadés per sempre.

“Barcelona ha canviat molt durant els darrers 30 anys, i la botiga local s’ha vist superada per les grans superfícies i les cadenes low cost –diagnostica Mia Torner, experta en anàlisi d’empreses de la Universitat Pompeu Fabra–. Avui dia, la majoria de persones no compren una camisa a mida, perquè és lent i, sobretot, més car”.

Al canvi de tendència de consum també s’hi ha sumat l’escalada constant del preu dels lloguers, que complica molt la continuïtat de negocis ubicats en indrets tan cotitzats com la Rambla. “El preu del lloguer de locals s’ha multiplicat per set o per vuit, i així és pràcticament impossible que una botiga que no sigui una multinacional pugui tenir continuïtat –assegura Andrei Boar, professor a la Barcelona School of Management de la UPF–. Si els ingressos baixen i els costos pugen, els números no quadren”, sentencia. Per a tots dos experts, el model de negoci imperant i la situació de mercat actual no conviden a l’optimisme. “Si la societat creu que cal mantenir aquestes botigues, cal ajuda financera pública o de grans mecenes”, apunta Torner”. I conclou: “Amb tots els canvis, en general no podran sobreviure per elles mateixes”.