Pol Karaso i Àlex Corbacho: “L’emprenedor ha de saber escoltar el mercat i adaptar-s’hi”

Afirmen que han creat un sistema per guardar al núvol tots els objectes que no ens caben a casa. ¿Com ho fan?

POL KARASO: No som una empresa de lloguer de trasters convencionals, ens dediquem al lloguer d’armaris virtuals. Malgrat que pugui sonar estrany, és senzill. Ens desplacem a casa del client, recollim els objectes que vol guardar i en fem fotografies, article per article. A la nostra pàgina web, el client hi té l’armari. Allà hi pot veure les imatges i demanar-nos que li portem el seu article quan vulgui i on vulgui.

Van néixer l’abril del 2015 amb un nom i una idea de negoci força diferents.

ÀLEX CORBACHO: Exacte. Vam estar operant durant un any amb el nom de Bagmotions. El projecte consistia a transportar l’equipatge dels turistes de l’aeroport a l’hotel, i viceversa. D’aquesta manera, els nostres usuaris podien visitar la ciutat fins a l’últim moment, sense haver de tornar a l’hotel a recollir les maletes. Ara bé, de seguida ens vam adonar que la start-up tenia un problema bàsic: no érem capaços de tenir una relació duradora amb el client. Vam haver de pivotar.

Va ser un cop dur per al projecte?

P.K.: En realitat, més que un canvi crític va ser una oportunitat. Com que els projectes tenien moltes coses en comú, vam poder aprofitar gran part del material que ja teníem: des de la plataforma online fins a part de l’estructura logística.

A.C.: Hi ha dos tipus d’emprenedors: els que són tossuts i els que ho són massa. Nosaltres vam ser capaços de pivotar ràpidament. S’ha de saber escoltar el mercat i estar obert a modificar la idea inicial de negoci.

D’uns anys ençà, hi ha hagut un boom d’empreses dedicades al lloguer de trasters. ¿Es pot parlar de sobresaturació?

P.K.: Més que d’una sobresaturació, jo parlaria d’un creixement molt intens i sostingut del mercat. De fet, és un sector que -paradoxalment- s’ha fet fort arran de l’esclat de la bombolla immobiliària: la gent ha anat a viure en pisos més petits i s’ha trobat amb la necessitat de trobar espais externs per guardar-hi les coses. Durant els anys de la crisi, els trasters es van convertir en un valor segur als ulls dels inversors.

A.C.: Per subsistir enmig d’aquest creixement sostingut és clau buscar el valor afegit. Nosaltres ho hem fet: en comptes del concepte self-storage treballem a domicili i, a més, desenvolupar una eina com l’armari virtual ens obre un nou ventall de possibilitats per explorar.

Algunes empreses com Bluespace i Trastea han començat a oferir serveis similars als seus. Els fa patir?

P.K.:Estem tranquils. Òbviament, el fet de començar a oferir un servei de recollida a domicili evidencia que saben que existeix un servei millor. No ens espanten: tenim un elevat avantatge competitiu. Tampoc ens plantegem ser absorbits. Ara per ara, ens centrem a créixer.

Estan a punt de tancar la seva primera ronda de finançament i ja pensen a obrir-ne una altra.

A.C.: Sí. A finals de mes esperem aixecar 300.000 euros. A mitjans del 2017 obrirem una altra ronda amb l’objectiu de recaptar entre 500.000 i un milió d’euros. Ara només operem a les comarques barcelonines, però volem expandir el servei a altres ciutats europees.