Oye Sherman: "La meva por més grossa ha estat anar a la presó per defraudar Hisenda per error"

BarcelonaLa humorista Maria Rovira, coneguda pel gran públic com a Oye Sherman, recorda que ja durant la seva infantesa va adonar-se del que eren els diners: "Els meus pares eren funcionaris i en cap moment vam tenir problemes a casa, però sí que notava diferències econòmiques amb amigues quan era petita, perquè a elles els seus pares els donaven més diners per anar a la fira".

De les seves primeres feines, Rovira explica que, a banda de fer de cangur, també va treballar fent de guia de tapes pel centre de Barcelona: "Pensava que recordava el temari d’història bé, però després vaig comprovar que tot el que deia com a guia no era cert. A més, ho cobrava en negre i segur que era la cosa més tèrbola del món".

Rovira admet que quan va cobrar la seva primera nòmina només tenia "vint euros al compte" i va sortir a celebrar-ho a un bar: "Estava pelada i estava esperant que arribessin els diners, i em va fer il·lusió menjar fora com una excentricitat", diu. Com qualsevol jove, Rovira va treballar en feines com a redactora web o com a dependenta mentre estudiava, fins que va convertir-se en llibretera. "Va ser la primera feina que m’agradava de veritat i m’hi vaig estar tres mesos. Després ja vaig tenir l’oportunitat d’entrar a la ràdio". 

Un cop dins del món de la comunicació, Rovira va anar agafant rellevància fins a convertir-se en humorista i poder viure de les seves col·laboracions. "Soc autònoma i tinc un gestor que m’ajuda. Sincerament, durant aquests anys la meva por més grossa ha estat anar a la presó per error, per defraudar Hisenda sense saber-ho", explica. Rovira també narra com fa un temps "tenia por de mirar el saldo al banc", tot i que, ara que té uns ingressos regulars, no ha tornat a repetir "la situació de quedar-se amb vint euros".

Actualment, Rovira viu compartint pis, fet que li permet no destinar tants diners a l’habitatge: "Tinc sort de poder arribar a finals de mes i potser podria viure sola, però ara no em plantejo comprar un pis i com a generació dediquem molts diners a l’habitatge". D’altra banda, Rovira explica que la seva pitjor compra o dispendi va ser una càmera de vídeo quan era estudiant de comunicació audiovisual: "Em vaig sobrevalorar moltíssim a mi mateixa com a videoartista i clarament no ho vaig amortitzar perquè no vaig gravar gairebé res". En canvi, la humorista destaca que la seva bossa d’aigua calenta "és la seva millor inversió".

Pel que fa al món de l'stand-up, Rovira relata que els inicis no van ser fàcils i que la precarització al sector és força estesa. "En el meu cas em considero afortunada, però és cert que hi ha molta gent fent bolos per cinquanta euros. Depèn de l’ocasió sí que he fet monòlegs més activistes a preus simbòlics, però ara procuro que no, perquè tot s’ha anat professionalitzant", declara.

Rovira també assenyala que, des de fa dos anys, és més conscient dels límits del seu temps. "Tinc la sort de poder-me permetre fer vacances i no programar actuacions certes setmanes. Però va haver-hi una època que no descansava gens i ho vaig acabar pagant. Em segueix costant tenir uns horaris fixos, perquè sempre tinc coses al cap", revela Rovira.

De cara al futur, la còmica afirma que és una cosa "que no encara de cap manera". "A casa meva sempre expliquen que, quan tenia 14 anys, la meva tieta em va preguntar de què voldria treballar de gran i que jo li vaig respondre que no treballaria. Fa gràcia com a anècdota, però demostra la meva poca capacitat de projectar en el futur", explica.

Rovira també confessa que, quan era petita, havia pensat a ser escriptora perquè li agradava molt llegir, però que quan obria un document en blanc a l’ordinador no ho acabava de veure clar: "Intentava escriure històries i no acabava de sortir com jo volia, així que ho vaig desestimar". Tot i això, considera que ha bolcat aquesta creativitat en el món audiovisual i no descarta reprendre l’escriptura en diversos formats en un futur. "Crec que em quedaré un temps més en aquest món", conclou.