Magí Roca, el desconegut pioner dels autobusos de Barcelona

Quan pensem en TMB, la companyia que gestiona el transport públic de Barcelona i part de l’àrea metropolitana, visualitzem una gran empresa del sector públic. Els iniciats també pensaran en la multinacional de capital privat (primer anglesa i després belga) que va ser la llavor de l’actual TMB. Però el que gairebé ningú recorda és que a les beceroles del transport col·lectiu a Barcelona també hi va haver emprenedors que van invertir els estalvis en projectes semblants i que sovint van haver de competir contra els interessos dels poderosos. És el cas de Magí Roca, un cas excepcional del món empresarial català.

El destí ja el tenia marcat abans de néixer perquè la seva família s’havia dedicat al transport –inicialment només de mercaderies– des del començament del segle XIX. El pla de seguir estudis reglats es va frustrar amb la mort prematura del seu pare, una eventualitat que el va empènyer a posar-se a treballar al negoci familiar, que en aquell moment ja tenia tres potes: transport de mercaderies, compravenda de palla, alfals, farratges i fruita seca, i la Fonda Universo de Tàrrega, la seva localitat natal. Amb un debut laboral tan primerenc –tenia tretze anys quan el pare va traspassar– va tenir temps de fer moltes coses, i no només des del punt de vista professional: tan aviat com la situació econòmica l'hi va permetre, es va vincular estretament als moviments catalanistes del canvi de segle i també a la vida cultural targarina. Una de les seves primeres activitats va ser el transport de material per construir el Canal d’Urgell i la central hidroelèctrica de Cabdella, al Pirineu.

Instal·lat a Barcelona, els primers negocis de pes a la capital van ser el transport de material per a les obres del metro de la ciutat, primer treballant per a la companyia Gran Metropolitano (1921) i poc després per al Ferrocarril Metropolitano Transversal (1923). També va participar activament en les obres de soterrament de les vies de Ferrocarrils de Catalunya (1926) i en el transport de sorra per ampliar el port. El 1924 la seva empresa va arribar a un acord amb Viatges Marsans que li va permetre entrar, també, en el segment del turisme. Aquell mateix any es va crear la Federació Industrial de l’Autotransport de Catalunya (FIATC), on el mateix Roca va ser un dels 37 fundadors, a més de directiu de la junta inicial. Un dels objectius de la nova entitat era la cobertura dels accidents de treball, que es va organitzar mitjançant una mutualitat creada sis anys més tard i que avui és la coneguda Mútua FIATC.

El salt al transport de viatgers des de la ciutat de Barcelona el va fer el 1927, quan es va associar amb La Pirenaica Pallaresa per crear un servei d’autobusos entre Barcelona i unes quantes localitats del país. Poc després va aconseguir també la gestió de línies urbanes de la ciutat, moment en què Autobusos Roca es va convertir en la segona companyia de Barcelona després del seu gran rival, la Companyia General d’Autobusos (CGA) que dirigia el marquès de Foronda i en mans de Tramvies de Barcelona (TB). Durant la dècada dels trenta, Autobusos Roca va arribar al zenit, però aviat va esclatar la Guerra Civil i ho va canviar tot.

Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, la situació dels negocis de Magí Roca es va capgirar sobtadament. Tot i la seva bona voluntat per reprendre l’activitat en una Espanya devastada –va continuar pagant els sous dels treballadors mentre la companyia encara estava inactiva–, va topar amb un escull insalvable: la traïció del ministre de Transports que, després d’haver-li promès accedir a les quotes de gasoil, es va fer enrere i el va condemnar a l’ostracisme. Sobre aquest canvi d’opinió tan sobtat sempre va planar l’ombra de la totpoderosa TB. Davant aquesta situació i la falta de continuadors dins la família, l’imperi Roca es va començar a desfer com un terròs de sucre fins a caure en mans de la rival TB. El declivi empresarial va anar en paral·lel a la degradació de la salut de Magí Roca, que va acabar morint el 1947 d'un càncer de fetge. Tres anys després es posava la làpida definitiva a Autobusos Roca, amb el traspàs de les últimes línies a TB.