El líder espiritual que era un habitual de les revistes del cor

El 4 de febrer passat, mitjans de tot el món es van fer ressò de la mort de l’Aga Khan, el líder del corrent nizarita dels xiïtes. Segurament avui la figura de l’Aga Khan ja no té el glamur de temps passats, però fa algunes dècades aquest líder religiós era un personatge que freqüentava les pàgines de societat de la premsa escrita, cosa que li proporcionava una gran popularitat. En el cas de Karim, el títol el lluïa des del 1957, després de la mort del seu avi, el sultà Mahommed Shah. Curiosament, el seu pare mai va posseir el títol d’Aga Khan, sinó que es va produir un salt generacional, molt semblant al de la monarquia espanyola. Ara, amb la defunció de Karim, el flamant Aga Khan V és el seu fill Rahim al-Hussaini.

Nascut a Suïssa en el si d’una família molt internacionalitzada, la seva vida ha estat tant lligada a la religió –no oblidem que és el cap visible d’una confessió religiosa– com a l’economia, perquè el patrimoni acumulat per la nissaga el va transformar per necessitat en un dels principals empresaris del món. El títol li va arribar just quan estudiava història de l’islam a la Universitat de Harvard (segons algunes fonts, hi cursava una enginyeria), després d’haver iniciat els estudis a Suïssa i d’haver-se criat a Kènia (va ser enviat al país africà per allunyar-lo de la Segona Guerra Mundial). Com que els orígens de la família són perses, quan va decidir competir als Jocs Olímpics d’Hivern com a esquiador (Innsbruck, 1964) va defensar-hi la bandera de l’Iran.

Fer-se càrrec del títol d’Aga Khan va implicar heretar un gran conglomerat empresarial que ell encara va fer créixer més. El patrimoni de la família no ha parat de créixer mai gràcies a les donacions que realitzen els quinze milions d’ismaïlites que hi ha repartits per trenta-cinc països, que aporten el 12,5% dels seus ingressos periòdics. Dins l’imperi de la família, cal destacar l’Aga Khan Fund for Economic Development (AKFED) que, com indica el nom, és un fons que es dedica a invertir en empreses en territoris en procés de desenvolupament. Les 150 companyies que avui operen sota el paraigua de l’AKFED tenen una facturació acumulada de prop de 4.000 milions de dòlars, cosa que dona una idea de la potència del fons. Hi podem trobar des d’empreses de telecomunicacions fins a firmes cotoneres, passant per energètiques, bancs, fàbriques càrnies, d’acer o de sucre. Tot un univers. Una de les seves primeres inversions va ser la creació de diversos diaris a Kènia, el 1959.

Més enllà de l’AKFED, l’Aga Khan també controla tot un seguit d’empreses sota les organitzacions AK Health Services, AK Schools, AK Agency for Microfinance, AK Agency for Habitat i AK Trust for Culture, a més de l’AK University i la Universitat de l'Àsia Central. Al continent europeu se’l recorda per ser qui va promoure el turisme a l’anomenada Costa Maragda de Sardenya.

Tot i viure permanentment sota els focus de la premsa, l’Aga Khan va intentar preservar al màxim la vida privada. Malgrat això, se sap que va tenir dos matrimonis i dos divorcis, el primer amb la model britànica nascuda a Nova Delhi Sarah Frances Croker Poole (divorciats el 1995) i el segon amb Gabriele Renate Homey, una alemanya emparentada amb la família Thyssen (divorciats el 2011). Una dada menys coneguda és que a finals dels 50 també va tenir una relació amb la catalana Sílvia Casablancas Ubach, neta de l’empresari Ferran Casablancas Planell, a qui vam dedicar aquesta secció el juny del 2021. La vida de l’Aga Khan sempre va estar envoltada de luxe –que ell defensava que era del tot compatible amb dedicar-se a la filantropia i la caritat–, plena d’avions privats i iots ostentosos. Era propietari d’una illa al Carib i tenia com a primera residència una gran mansió al nord de París, des d’on dirigia les seves activitats. També va mostrar sempre una gran afició pels cavalls de competició i per assistir a festes de la reialesa europea.

La brúixola de la seva vida va ser considerar que exercir com a líder religiós d’una comunitat consistia tant a saber entendre la fe de milions de persones com a fer tot el possible perquè el seu dia a dia fos el millor possible. Com ja s’ha apuntat abans, l’Aga Khan estava convençut que no era propi de l’islamisme pensar que la vida espiritual ha d’estar del tot desposseïda de les activitats materials de la vida quotidiana i també que l’acumulació de béns materials només era dolenta si s'hi donava un ús pervers.