Atenció a l'espòiler: ho recorda poca gent, però Homer Simpson té un germanastre. Es diu Herb Powerl i dirigeix una important marca d’automòbils. El món ho va descobrir el 21 de febrer del 1991. Pensant en el quinzè capítol de la segona temporada d’Els Simpsons, els guionistes havien ordit un argument trepidant que acabava amb un Homer que havia de dissenyar el nou model de cotxe de la marca del Herb. El vehicle -aquí no hi ha espòiler- acabava sent un autèntic nyap i l’empresa del seu germanastre acabava fent fallida. L’episodi hauria passat sense pena ni glòria si no hagués sigut perquè el cotxe ideat per Homer s’assemblava moltíssim al Ford Edsel, un model de la totpoderosa Ford creat el 1957 i que va esdevenir un autèntic fiasco: encara avui en dia és considerat per molts analistes el gran epic fail automobilístic de la història.
A mitjans dels anys cinquanta el mercat nord-americà de l’automoció vivia moments de grans tensions. General Motors (GM), reconeguda durant molt temps com la primera productora mundial d’automòbils, començava a posar-se nerviosa per una Ford Motor Company que li havia començat a esgarrapar terreny. Sense anar més lluny, el 1957 havia passat una cosa inèdita: els nord-americans havien comprat més Fords que Chevrolets, la marca insígnia de GM. Chrysler també pujava forta. Els nervis ja van esclatar quan Ford va anunciar la sortida d’un model que havia d’esdevenir “el cotxe del futur”.
Del vehicle de Ford se’n sabia ben poca cosa. La companyia havia llançat el 1957 una llarga, costosa i impactant campanya publicitària en què el cotxe apareixia amagat sota una lona o massa desenfocat per arribar a reconèixer-ne els detalls. Però el 4 de setembre del 1957 van presentar-lo en societat. Avalat per una inversió de 400 milions de dòlars de l’època en investigació, i un intens estudi de mercat, els consellers de Ford estaven segurs d’haver fet un producte cridat a ser tota una revolució. “Hem creat un automòbil completament nou”, havien anunciat. Tanmateix, quan van aixecar la lona, a Ford li van ploure més crítiques que bitllets verds.
Certament, l’Edsel tenia innovacions, com un velocímetre millorat, indicadors d’avaria del motor i un sistema de canvi automàtic situat al bell mig del volant. Però l’horitzó d’expectatives creat per la intensa campanya publicitària havia posat el llistó massa alt.
En realitat el cotxe no era cap gran novetat: compartia part de l’enginyeria i carrosseria amb altres models de la firma, tenia un alt índex de problemes tècnics, consumia més benzina que els seus competidors i, a més a més, la gent el considerava lleig i car. De fet, a finals de la dècada dels 50 els consumidors havien començat a demanar uns cotxes més econòmics i senzills, just el contrari de l’aposta que havia fet Ford. El 1958, tot i haver desplegat una gran xarxa de nous concessionaris Edsel arreu del país, Ford tan sols havia aconseguit entregar les claus de 68.000 vehicles. L’any següent la xifra havia baixat fins als 47.000. El fracàs era majúscul. El 19 de novembre del 1959 la companyia va emetre un comunicat que enterrava l’Edsel per sempre.
+ Detalls
La lliçó
“Malgrat l’estudi de mercat, Ford es va equivocar -diu Walter Garcia-Fontes, degà de la facultat d’economia de la UPF-. En la postguerra es creia que per vendre moltes unitats d’un producte calia que fos bo i innovador, però quan va aparèixer l’Edsel la cosa estava canviant: la demanda era un preu accessible”.
