Sílvia Bach: “La feina és l'eix vertebrador de la meva vida”

L’actual executiva en cap de Motocard i presidenta de l’Observatori de Dona, Empresa i Economia, Sílvia Bach (Barcelona, 1975), va néixer en una família de verdulers i els seus pares sempre van defensar que anés a la universitat. En aquest sentit, va arribar a la facultat sabent perfectament anglès i francès perquè els havia estudiat durant els estius previs: “Vam negociar amb el meu pare que si tot el mes de juliol estudiava un idioma intensiu, 8 hores al dia, a l'agost podíem anar al país on jo volgués”. Per això quan va arribar a la universitat va dedicar els caps de setmana a aprendre altres idiomes, com portuguès, rus i italià.

“Vaig treballar com a periodista durant tota la carrera i va ser molt xulo, però jo tinc molta ambició”, relata Bach. I segueix: “Si treballes molt bé i guanyes diners, tens llibertat per poder escollir el que vols el dia de demà. Jo vaig veure ràpidament que el periodisme no estava ben pagat, no hi havia gaires possibilitats de créixer. Hi havia carrera passional, però poca carrera professional. I a la mínima que em va sortir la possibilitat em vaig moure cap a l'empresa".

Així doncs, va estudiar un MBA (màster en direcció d’empreses) i ha viscut en set països diferents assumint alts càrrecs de responsabilitat en les empreses més importants de moda: “Em vaig dir a mi mateixa que res ni ningú frenaria la meva voluntat de créixer i fer la meva carrera professional”, diu. “Per a mi la feina ha sigut la prioritat absoluta total. És l'eix vertebrador de la meva vida”, afegeix. “Alguna vegada havia sentit a casa «Ostres, és que tu vivint fora, potser et perds coses de família»”, però assegura que res l’ha parat. De fet, viatjar li ha obert la ment: “Jo no he estat a totes les celebracions familiars, ni a tots els esdeveniments, ni a totes les festes del poble. No ho he viscut, perquè he tingut altres coses. Llavors marxes i quan tornes la majoria de gent segueix al mateix lloc. Això et distancia, perquè tu has viscut, tens uns objectius, unes idees, que són molt diferents dels que té la gent aquí”, apunta la també consellera d’Ametller Origen.

Quant a la remuneració, afirma que ella se sent ben pagada: “M’he passat tota la vida, tota la meva carrera, esforçant-me al màxim. No crec que al meu voltant hi hagi hagut algú que treballés més que jo. Ho he donat absolutament tot en hores, estrès, entrega absoluta. Però he tingut la sort, perquè considero que és una sort, que se m'ha compensat”. D’altra banda, assegura que per arribar fins aquí s’ha trobat amb molts “obstacles” pel fet de ser dona i precisament per això presideix l’ODEE, per posar llum a tots aquests entrebancs.

Pel que fa a les finances personals, assegura que no és estalviadora i no s’està de res: “Puc portar un ritme de vida alt perquè les meves condicions m'ho permeten, i també em permeten que hagi pogut fer un patrimoni. No és que m'estigui d'una cosa per una altra, sinó que puc fer-ho tot”. “Si haig de representar-ho en una línia seria ascendent, no he tingut alts i baixos. He anat creixent, i els meus capricis i aficions també”. Una de les despeses més grans que té és l’esport, ja que ella és triatleta: “Tinc probablement de les millors bicis del mercat, més d'una, i accessoris. Són coses que valen molts diners, gairebé com un cotxe. També faig ironmans, que són cars, i viatjo. [...] En els últims 18 mesos he competit a Mèxic, a Puerto Rico... viatjo per tot el món”.

A portar la seva economia n’ha après amb els anys: “La meva obsessió ha sigut cancel·lar les hipoteques com més ràpid millor. «Jo no vull tenir deutes» era la mentalitat que tenia abans. Avui ho veig diferent". En canvi, una molt bona decisió econòmica va ser no comprar cap propietat l’any 2008, totes les ha adquirit en els últims 10 anys: “Tinc la meva casa neta, no té cap hipoteca. I tinc un parell més de propietats. Una de cap de setmana. I una altra com a inversió”.

Pel que fa a les seves inversions, no té cap assessor però no descarta buscar-ne un en els mesos vinents. Sí que compta amb una gestoria amb assessorament fiscal: “Les inversions les faig jo quan vull. Jo treballo en un private equity i tinc idea de les coses que vull fer”. I tot i que és secundari, sí que dedica temps a pensar-ho bé i informar-se. Totes les inversions són en part pensant en la jubilació: “Em jubilaré abans només per ser rebel contra l'administració. Perquè la van allargant cada dos per tres”. Als 60 anys no es veu treballant amb un horari fix “ni boja”, i vol que sigui una època molt especial en què, entre altres coses, es dedicarà a viatjar.

Assegura que el comentari que més li diuen és que ella té “molta sort”: “Tota l'educació que tinc me l'han donat els meus pares, però jo he començat de zero, i he hagut de pencar molt per arribar on soc. Jo crec que avui dia sembla que tot ho vols ara i ja. La gent és més impacient, i s’ha de tenir el focus superclar i pencar molt".