Rifles, un professor jubilat i un negoci de 5.500 M€: la història dels adhesius Loctite

El 1942, mentre les bombes de la Segona Guerra Mundial queien sobre mig planeta, un becari passava les hores tancat en un laboratori del gegant nord-americà Kodak. Era Harry Wesley Coover. Tenia 25 anys i estudiava química orgànica a la Universitat Cornell, a l'estat de Nova York. En aquells temps, la companyia fotogràfica s'havia adaptat a l'economia de guerra i el departament on havia estat assignat Coover havia rebut una missió: investigar un polímer que millorés la visió dels soldats a través de les mires d'armes de precisió, com els rifles. En un procés de prova i error, el noi va topar amb el cianoacrilat. Era una substància química totalment nova que tenia una gran capacitat adhesiva, però com que no era apta per solucionar aquell problema concret, es va descartar.

Avui, el cianoacrilat és conegut amb el nom comercial de Super Glue i és un dels productes estrella de Loctite. La marca d'adhesius, propietat del grup alemany Henkel, va facturar 5.500 milions d'euros el 2024. Però, com s'ho van fer per reconvertir l'invent de Coover en una de les coles més famoses de la història?

La revifalla de l'invent

El cianoacrilat va quedar desat en un calaix del laboratori durant anys. No va ser fins al 1951 que Fred Joyner, un altre investigador de Kodak, va recuperar-lo en un nou projecte. Va pensar que podia ser útil per al revestiment de les cabines d'avió i va funcionar. Aquest cop sí, Coover va adonar-se que podia tenir moltes més aplicacions i va convèncer Kodak per comercialitzar-lo: primer, amb el nom d'Eastman 910; després, amb el de Super Glue. No va ser cap gran èxit de vendes –de fet, Kodak no va aconseguir mai rendibilitzar l'invent–, però va consagrar Coover dins l'empresa. Al llarg de la seva trajectòria, va facilitar a la companyia 460 patents. El 1980, Kodak va desprendre's del Super Glue, que va anar a parar a una altra empresa química: National Starch.

Ara bé, el Super Glue que ha popularitzat la marca Loctite no és el que va inventar Coover. En paral·lel a la història d'aquest científic, un professor jubilat de química i el seu fill, també expert del ram, van inventar l'adhesiu anaeròbic. Va ser als laboratoris del Trinity College, a Connecticut. Es tractava d'una resina que s'enduria amb gran rapidesa i sense necessitat d'aire. Aquest invent, nascut el 1953, va suposar un abans i un després per a molts sectors de la indústria. Fins aleshores, els caragols que collaven la maquinària i les canonades dels tallers s'afluixaven constantment a causa de la vibració dels motors. El producte de Vernon Krieble i el seu fill Robert Krieble va solucionar-ho. Tan sols calia aplicar-lo als claus perquè no s'esmunyissin. Per comercialitzar l'adhesiu, la família va crear l'empresa American Sealants. El 1963, ja havia superat el milió de dòlars de facturació i va canviar el nom a Loctite Corporation.

Ara bé, cinc anys més tard, les coles de Loctite encara es feien servir només en sectors molt concrets de la indústria. El 1970, per exemple, el producte s'obria camí al mercat dels automòbils, amb l'objectiu d'evitar la vibració dels motors. El gran pas endavant es va produir el 1975. La companyia havia sentit a parlar dels cianoacrilats de Coover i els seus laboratoris van desenvolupar-ne una fórmula pròpia. El 1975, Loctite va comercialitzar per primer cop el seu Super Glue, destinat concretament al mercat domèstic.

Al cap de deu anys, el gegant Henkel va comprar el 25% de les accions de Loctite. El mateix any, l'empresa va incorporar a la direcció de negocis Harry Wesley Coover, l'inventor del Super Glue original. El 1996, Henkel va fer una queixalada més a l'accionariat: va quedar-se'n el 35%. Era l'avantsala de la decisió que prendria l'any següent: quedar-se tot Loctite. Avui, Loctite és present en més de 130 països, va tancar el 2024 facturant més de 5.400 milions d'euros i comercialitza adhesius per a tota mena d'aplicacions: des de l'aplicació original per fixar caragols de la maquinària fins a coles per a electrònica, lubricants, netejadors i recobriments.