El creador dels famosos cigars Partagás

El 18 de juny del 1868, al vespre, un empresari d’èxit surt a passejar per les seves propietats de Vuelta de Abajo, a Cuba, acompanyat de la seva filla. Dalt del seu cavall, travessa les plantacions de la localitat de Pinar del Río quan, de sobte, uns trets el fan caure a terra. Tot i que una de les bales li entra al cap i l’altra li perfora el coll, la mort no és instantània. Malgrat l’oposició dels metges, insisteix a ser traslladat a l’Havana, però el viatge resultarà massa llarg i morirà durant el trajecte.

L’empresari assassinat no és sinó el gran magnat del tabac, Jaume Partagàs, que ha construït un imperi a les Antilles, molt lluny del seu Arenys de Mar natal. L’acusat per la mort del magnat és l’esclau alliberat Pedro Díaz, però a l’Havana tothom està convençut que al darrere hi ha una conspiració ordida pels seus competidors tabaquers. Més tard també s’hi afegirà la possibilitat d’una venjança per afers amorosos.

El 1830, quan tan sols tenia catorze anys, el jove Partagàs havia trepitjat per primer cop l’illa de Cuba a la recerca de futur professional. Allà l’emprenedoria tenia cognom català des de feia temps: Bacardí, Arxer, Bosch, Gumà, Batlle, Gelats, Sala, Ribalaigua, Pintó, Ferrer o Mitjans eren alguns dels que havien convertit Cuba en la terra promesa de tot un país.

En una primera etapa, Partagàs va treballar al costat d’un altre català, Joan Conill Pi, que li va donar feina en el sector del tabac, un dels negocis que posseïa a banda de la banca i d’una primitiva refineria de petroli. De les files de la factoria de Conill van sortir grans experts en el negoci del tabac com els també catalans Josep Gener i Miquel Jané.

El mateix Partagàs va aprendre de pressa i es va acabar establint pel seu compte, una circumstància que li va permetre acumular un capital que, unit a l’aportació de la seva dona i a la d’altres accionistes, seria suficient per crear la seva primera fàbrica (1845). Hi produiria uns cigars anomenats La Pureza, que van tenir fama a l’illa. Això sí, malgrat les diverses marques comercials que va crear, la denominació que ha quedat per sempre és la del seu propi cognom, de manera que Partagás defineix de manera exclusiva un tipus de cigar.

La fàbrica La Flor de Tabacos de Partagás y Cía s’ha dedicat durant moltes dècades a produir uns cigars que han arribat a ser considerats un símbol de classe i distinció. Idea seva va ser la figura del “lector”, una persona dedicada exclusivament a llegir en veu alta llibres i diaris perquè els elaboradors de cigars -els torcedores - estiguessin distrets mentre feien la feina. Partagàs, doncs, va excel·lir en un producte, el tabac, la primera fàbrica del qual curiosament l’havia aixecat un altre català, Bernat Rencurell, el 1811. Les seves habilitats comercials, així com la capacitat per apropiar-se del mercat, van comportar que molts dels seus competidors acabessin arruïnats. Això és el que va generar -com dèiem abans- la sospita generalitzada que al darrere del seu assassinat hi havia algun tipus de conspiració vinculada amb el comerç del tabac.

L’Aposta de Paratagàs per la qualitat ha fet que encara avui el seu tabac sigui considerat un dels millors del món. La innovació constant, sobretot la millora en els processos de fermentació, ha sigut històricament una de les claus per aconseguir la màxima categoria en la primera matèria. Ja en vida seva, els cigars Partagás eren consumits per unes quantes famílies reials europees. Actualment l’empresa pertany a l’organisme públic Habanos, SA, i la fàbrica és situada al costat del monumental Capitoli de l’Havana, en un edifici senyorial que recorda l’època de les colònies.

És fàcil trobar productes de Partagás, com l’excepcional 8-9-8, entre les primeres posicions del rànquing de millors cigars del món, sovint acompanyat d’altres marques mítiques com Cohiba i Montecristo.