Iots de luxe al barri de Salamanca: així viu l'elit llatinoamericana al 'Little Caracas' de Madrid

MadridNo hi ha mar, però es venen vaixells de luxe. És un símptoma més que alguna cosa grossa s'està movent des de fa temps a la milla d'or madrilenya, en ple barri de Salamanca. "No busquen un iot per al mar Carib, sinó per al Mediterrani", explica la Yleana Heckmuller, una mexicana establerta a Madrid i responsable de la boutique de iots de luxe Azimut Grande, que fa fa mesos va obrir les seves portes a la capital espanyola. Heckmuller es refereix als compradors potencials d'aquests vaixells d'alta gamma –els més econòmics costen un milió d'euros–, que principalment són grans patrimonis llatinoamericans, sobretot mexicans i veneçolans, establerts a Madrid.

Aquestes fortunes no només no han deixat de créixer, sinó que les seves inversions ja van més enllà del sector immobiliari. Molts s'han establert a Madrid amb la família sencera –els fills van a escoles i a universitats privades, com l'Institut d'Empresa– i han apostat per muntar negocis: restaurants, clubs nocturns, centres esportius o marques de roba i complements, expliquen diferents veus del sector immobiliari premium consultades per l'ARA. De fet, Little Caracas és la denominació que els immigrants veneçolans més adinerats han atorgat a la milla d'or madrilenya, on és fàcil sentir accents llatins del castellà. Aquesta ja és la quarta nacionalitat estrangera a Madrid, tot i que el gruix de la comunitat continua vivint a la perifèria, lluny dels barris ostentosos. "Els agrada molt tot el que està vinculat a l'oci. Sortir a menjar a fora, anar de compres, jugar a golf, també el futbol...", explica Luis Valdés, responsable de Colliers a Espanya .

Mostren la bona vida que tenen i no se n'amaguen. "Es mouen per zones on poden passar desapercebuts i on poden gaudir del seu capital", assegura un advocat veneçolà que fa anys que viu a Madrid, que també posa com a exemple la participació a les curses de cavalls de l'Hipòdrom de la Zarzuela. "No és Mònaco, però exhibir el seu èxit és una debilitat que tenen", comenta el mateix advocat.

El degoteig constant d'aquestes grans fortunes s'ha traduït en un encariment dels preus a la zona. "Tots els hispans provinents de Veneçuela, Mèxic, el Perú o Colòmbia que han vingut [a la capital espanyola] han comprat habitatges i això ha encarit els preus", reconeixia el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, aquesta setmana, tot i que, si d'una cosa presumeix el govern autonòmic d'Isabel Díaz Ayuso és, precisament, de la capacitat del seu govern d'atraure aquestes inversions.

Per fer-se una idea de les xifres que es mouen en aquest mercat només cal fixar-se en els aparadors de les immobiliàries del barri, en què molts dels pisos assoleixen el doble dígit en milions d'euros. Com a prova, al portal immobiliari Idealista el pis més car de la zona escala fins als 15 milions d'euros. El següent immoble es ven per 13,1 milions i forma part de la promoció exclusiva, i també polèmica, del carrer Lagasta número 99 –l'adquisició d'un pis per part del banquer Jaime Gilinski, la segona fortuna més gran de Colòmbia i antic accionista de referència del Banc Sabadell, va aparèixer als papers de Pandora–. Però l'exemple més clar sobre com d'estratosfèric ha estat l'increment de preus és el del cost del metre quadrat. "Fa deu anys venia els projectes més exclusius per uns 9.500 euros el metre quadrat. Avui, podria treure'ls [al mercat] per 25.000 euros el metre quadrat. La mitjana dels últims deu anys és que ha pujat 1.500 euros el metre quadrat –explica Valdés a aquest diari–. Encara que sorprengui, per a ells són preus més raonables que els de ciutats com Londres", afegeix.

Entre els elements que continuen fent possible l'arribada d'aquesta jet set hi ha la fiscalitat madrilenya –tot i que hi han tingut un paper imprescindible les golden visas que ara el govern espanyol vol eliminar– i la seguretat jurídica, explica la mig austríaca i mig veneçolana Johanna Müller, copropietària del Café Murillo i del restaurant El Velázquez 17, dos locals del barri de Salamanca. No obstant, no són els únics motius i, de fet, a ulls del sector immobiliari fins i tot són secundaris: "Valoren, sobretot, l'alt nivell de seguretat". "No hi ha cap barrera idiomàtica, la netedat [de la ciutat], la qualitat de vida i l'oferta cultural... Tot ajuda", afegeix Müller en una conversa telefònica amb l’ARA. També ha notat com els preus a la milla d'or han crescut, tot i que en treu importància: "És el que passa quan hi ha demanda. També venim d'una època amb la inflació molt alta". Sobre si s'ha tocat sostre, tant ella com el sector immobiliari i de la gestió de patrimonis ho descarten: "Encara hi ha molta capacitat [d’inversió] i la gent aquí és feliç. Tot això genera un efecte crida".

L’altre gran condicionant de la seva arribada és el context dels països d’origen. En el cas de Veneçuela, hi va haver una gran onada durant la primera dècada dels anys 2000, amb la presidència d'Hugo Chávez i el boom del petroli i les nacionalitzacions. Van arribar empresaris, com els Capriles o els Cohen, però també noms i cognoms vinculats a l'oposició. Després, ja amb Nicolás Maduro en el poder, van desembarcar patrimonis que van generar les seves fortunes com a empresaris a l'ombra durant el chavisme o fins i tot ex alts càrrecs de Chávez.

Més enllà del barri de Salamanca

Avui, aquest efecte crida del que parla Müller ha situat altres orígens damunt la taula. "Primer van ser els veneçolans els que van comprar [pisos] al barri de Salamanca, però han arribat altres nacionalitats. Mexicans, colombians, argentins, peruans i xilens també n'han buscat a altres barris", explica Sonia Catalán, directora d'Engel & Völkers Madrid. El resultat és una taca d'oli "imparable" més enllà de la milla d'or, diuen des de Colliers.

Salamanca continua sent la nineta dels ulls per a aquests grans patrimonis llatinoamericans, però s'hi afegeix el districte Centre o Chamberí. "Són les seves preferències", diu Catalán, que també reconeix que fins i tot s'estan posant de moda les urbanitzacions exlcusives situades als afores, a Aravaca, Pozuelo, Las Rozas o La Moraleja, on s'ha mudat Richard Gere recentment.

"Hipoteques per a estrangers. Esculli la moneda en funció dels seus ingressos o actius". L’oferta es pot llegir en un dels anuncis que pengen de l'aparador de la immobiliària Estudio Argensola situada a Las Salesas, al districte Centre, frontera amb el barri de Salamanca. La zona s’ha convertit en un imant per a aquest col·lectiu llatinoamericà, en particular el mexicà i el colombià. De la desena de pisos anunciats, el més econòmic es ven per 890.000 euros, mentre que el més car frega els 3 milions d'euros. L'oferta de la hipoteca, però, rarament es materialitzarà. "Sincerament, els grans patrimonis llatinoamericans no s'hipotequen, compren directament", explica a l’ARA un agent immobiliari. 

Més enllà de la pressió sobre el preu dels immobles, aquest fenomen està suposant una transformació social i cultural, cosa que ha despertat el fantasma de la gentrificació i els seus riscos. Rere les façanes dels edificis decimonònics de Las Salesas, característics del Madrid del segle XIX, floreixen negocis moderns i glamurosos, molts dels quals vinculats al wellness i que duen la petjada d'aquests grans patrimonis llatinoamericans. Només caminant per Barquillo o Fernando VI, dos dels carrers amb més moviment de la zona, és fàcil topar amb boutiques, coffee shops o comerços vinculats al healthy food. I sí, de la mateixa manera que es barreja el que és cool o nice amb les arrels aristocràtiques del barri, també es barreja el castellà i l’anglès en pràcticament tots els negocis i totes les converses.

"Aquí ens pots veure a tots anant amb xandall. L’estil de vida és molt saludable. Gairebé totes les botigues són ecològiques, amb els millors productes, i també els millors restaurants. [El barri] té molt de rotllo", explica la Valentina, una xilena amb nacionalitat espanyola que fa cinc anys que viu a Madrid, al barri de Salamanca, i regenta el gimnàs KO Urban Detox, amb forta presència a l'Amèrica Llatina. De bracet amb una altra sòcia, la Valentina va obrir aquest espai fa gairebé dos anys. Per ara, és l'únic gimnàs d'aquest segell a l'Estat, tot i que la previsió de les empresàries és obrir-ne un altre ben aviat, també a la capital espanyola.

"Vas al gimnàs i després a fer un cafè", detalla. Entre les cafeteries de moda al barri hi ha En Bruto, un espai on molts opten per anar a treballar. Aquest dijous ho estan fent dues noies joves mexicanes que han obert un espai de wellness al barri Salamanca, expliquen a l'ARA mentre es prenen un cafè i estan a punt de començar una reunió de feina.

Sembla un petit barri de Salamanca, això.

— "[Salamanca i Las Salesas] Són barris complementaris, sí, però no són iguals. Salamanca és molt més residencial, aquest és més alternatiu, hi ha més gent jove, també més turístic..."

Tant aquesta cafeteria com el centre esportiu estan a tocar de l'exclusiu projecte Lamarca, la primera gran inversió d’una fortuna llatinoamericana en aquesta zona, ara fa set anys. Al darrere hi ha les germanes Capriles, filles de l'empresari veneçolà Miguel Ángel Capriles. Avui, és tot un temple dedicat al benestar, amb un restaurant de menjar saludable, el Roots, i una botiga multimarca d'esports. A tocar hi ha el gimnàs de Tarcy Anderson, l'entrenadora de celebritats com Jennifer López; també els negocis mexicans Síclo, dedicat a l'indoor-cycling, i el Revive Wellness Hub, on un abonament mensual costa 230 euros. "Aquest ja és d'hiperluxe. Les meves amigues espanyoles diuen que no hi poden anar", comenta la Valentina mig rient.

De l'opulència a la desaparició

El cert és que a Las Salesas la franja d’edat d’aquests nouvinguts és d’entre 30 i 40 anys. "Són els fills dels que viuen al barri de Salamanca", bromeja el Lorenzo, un veí del barri que es pren una cervesa a la Taberna Argensola, un dels pocs negocis "de tota la vida" que queden oberts a la zona, i que sobreviu just davant de l'espai Síclo. És dels pocs bars que manté les rostes o els pebrots del Padrón a la seva carta i no té, en canvi, quinoa o alvocat.

El Lorenzo dubte de si Las Salesas ja trepitja els talons de Salamanca pel que fa als preus. "Segur que sí –afegeix el Francisco, el responsable del bar–. Arriben amb Cabify a fer bici [a Síclo], que ja els hi deu costar uns 10 euros. Entren a classe per 25 euros i tornen a marxar amb Cabify. En mig matí es deixen uns 50 euros", comenta el Francisco. Però no tot és anar als centres esportius o comprar a botigues com el Roots. Al mateix barri hi ha la New York University, on molts d'ells estudien, mentre que l'Only You Boutique Hotel Madrid s'ha convertit en el punt de trobada al final del dia, sobretot la cocteleria El Padrino del mateix hotel. "És una combinació sorprenent d'hotel boutique i establiment lifestyle", s'explica a la pàgina oficial de turisme de l'Ajuntament de Madrid.