Sou amb objectius: la manera sana d'entendre els bonus

En els últims anys m'he acostumat a cobrar el bonus i l'any passat no el vaig rebre, cosa que m'ha provocat molt malestar i complicacions perquè ja hi comptava. Com he d'encarar aquesta part del sou vinculada a objectius? Josep (Tarragona)

Tens tota la raó: ens genera molt més malestar perdre una cosa que ja hem tingut que si no l'hem tingut mai. De fet, tu estàs patint el que els economistes Daniel Kahneman i Amos Tversky van batejar amb el nom d'"aversió a la pèrdua". I és que patim més quan trobem un bitllet de 10 euros al carrer i el perdem que quan no en trobem cap.

De forma lògica, hauríem d’esperar la mateixa sensació en ambdues situacions, però aquí entra en joc un petit detall que no has tingut en compte: la nostra aversió al risc. No ens agrada l’atzar quan es tracta de la nostra feina; preferim tenir-ho tot sota control.

Així, amb els anys has acabat considerant la bonificació com uns ingressos estables, quan en realitat és un guany insegur. A aquesta percepció has de sumar que, en el moment en què no has rebut el bonus, la teva ment menys racional –que, com explica Kahneman, és la que actua més de pressa– et recorda la sensació de quan el vas rebre i la compara amb la sensació actual, cosa que genera molta més frustració que si no recordessis els anys anteriors.

En aquests casos, cal que passis conscientment i dolorosament al model de pensament més racional. Dic dolorosament perquè pensar ens costa, ja que consumeix molta energia, i pensar bé ens costa encara més. Primer, recorda't sempre que el bonus no és segur. Els economistes solen plantejar tres escenaris en planificació financera: l'optimista, el realista i el pessimista.

En aquest cas, queda’t amb el realista i el pessimista; l’optimista ja saps on t'ha portat. A més, avalua si els objectius a assolir aquell any són viables per la teva situació del moment; de nou, oblida’t del que has aconseguit els anys anteriors i centra't en l’escenari realista i pessimista. Finalment, dona't temps i no et castiguis; recorda que sempre fem tot el que podem en cada moment. Molt de coratge!