La voracitat d’iOS i Android

Els congressos anuals on Apple i Google presenten les noves versions dels seus sistemes operatius de mòbil estan adreçats nominalment als programadors d’aplicacions, per tal que sàpiguen amb prou temps quines funcions tindran a l’abast. Però cada vegada més sembla que les trobades vagin en contra dels creadors de software, i no al seu favor. Els dos gegants digitals hi van desvelant noves possibilitats que fins aleshores només formaven part d’aplicacions de tercers i generaven negoci per a ells.

Aquesta mena de “Ho has fet molt bé, però ara deixa’m a mi” es tradueix sovint en una caiguda en picat dels ingressos del desenvolupador, perquè pocs clients seguiran comprant una prestació que el telèfon ja els ofereix de sèrie. Les úniques excepcions són les aplicacions i serveis que aconsegueixen generar una comunitat pròpia d’usuaris, aliena a la del proveïdor del sistema operatiu, que en aquest cas es veu obligat a col·laborar-hi... o bé a absorbir el desenvolupador. Si jo programés per a mòbil, em faria pànic la diapositiva amb desenes de novetats menors a iOS que els directius d’Apple solen exhibir després d’esplaiar-se amb les novetats més vistoses.

Això, quan la nova versió del sistema no inhabilita directament el teu producte. Un dels motius pels quals faig servir habitualment telèfons Android i no iPhones és l’aplicació ACR (Advanced Call Recorder), que em servia per gravar al mòbil l’àudio de les entrevistes que he de fer per via telefònica. Des que el meu telèfon es va actualitzar a la versió 9 d’Android, ACR ha deixat de funcionar perquè Google ha bloquejat la possibilitat de gravar trucades -com sempre ha fet Apple-, suposadament per raons de privadesa. Jo he llençat els diners que vaig pagar per la llicència Pro, però els creadors de l’aplicació ho tenen pitjor perquè s’han quedat sense mercat.

Quan creeu un producte, vigileu que el vostre canal de distribució no pugui neutralitzar-lo.