La vida en un xip

Ja fa molt que el famós programa de TV3 de principis dels noranta va deixar d’acompanyar-nos. Tot i això, quasi trenta anys després de l’últim La vida en un xip del mestre de la comunicació Joaquim Maria Puyal aquell xip innovador ha inundat les nostres vides.

L’augment de la demanda és imparable i la pandèmia hi ha ajudat, ja que després de l’aturada massiva de l’economia i la reducció dels estocs, tothom ha posat en marxa la producció a les seves fàbriques i la capacitat de producció de xips a escala global és limitada i inferior a la demanda actual.

Tant és així que fa pocs dies Seat, Renault, Ford i Stellantis (la unió de Fiat Chrysler amb el grup francès PSA -Peugeot, Citroën i Opel-) anunciaven que aturaven màquines perquè no els arriben els semiconductors necessaris per als seus cotxes. A Seat ja havien aturat la producció alguns dies a finals del mes de juny i a meitat de juliol, i ara ho han tornat a fer de forma intermitent a finals d’agost i principis de setembre. L’escassetat és duradora i no es preveu que això canviï a curt termini. Les inversions per augmentar la capacitat productiva són molt intensives en el capital, i els temps necessaris per tenir les noves capacitats instal·lades operatives van dels 18 als 24 mesos.

El cas em recorda el mercat del cafè: quan els preus baixen, els agricultors tallen els arbres i es focalitzen en altres fruits. Òbviament l’oferta disminueix en els anys successius, i amb una demanda lleugerament a l’alça comença a faltar cafè. Llavors pugen novament els preus, i amb noves rendibilitats es tornen a plantar arbres per satisfer la demanda. Són cicles, i l’oferta i els preus pugen i baixen seguint aquesta dinàmica.

Amb els xips ens trobem en un d’aquests cicles. Ara s’augmentaran les capacitats de producció i l’oferta s’equilibrarà amb la demanda. El punt crític és el període actual de profund desequilibri, quan faltaran cotxes, telèfons, tauletes, electrodomèstics... i els preus pujaran. La vida en un xip.