Val la pena fer unes oposicions si ja tinc una bona feina?
Alexandra Masó ens anima a reflexionar sobre les condicions laborals i la satisfacció personal
Treballo en una empresa i estic molt contenta, però tinc moltíssims amics fent oposicions que em diuen que hauria de fer-ne jo també perquè les condicions al sector públic són molt millors. Creus que tenen raó?
Rocío, la Garriga
Si les condicions en el sector públic són millors o no, depèn dels ulls que ho mirin. Ara bé, fer oposicions només perquè els altres t’ho recomanen no val la pena. Permet-me dos tòpics per validar-ho: el que és el millor per als altres no necessàriament és el millor per a tu i, també, ningú et coneix millor que tu mateixa. Per tant, ets l'única que coneixes tots els motius per acatar aquesta proposta o no (tot i que escoltar-se a un mateix és un altre tema, i llarg de tractar).
Recorda que, abans de la crisi del 2008, treballar en banca era el més segur i amb les millors condicions i que, abans d’això, el més segur era estudiar dret. Per a alguns va ser la millor decisió del món, per a altres no.
Com explica el biòleg Richard Dawkins, tendim a buscar l’aprovació dels altres. Per tant, és possible que els teus amics opositors t’estiguin intentant convèncer perquè segueixis el seu camí. Tendim a sentir-nos més segurs quan els altres comparteixen les nostres decisions, sobretot si són persones a qui respectem.
Així, buscar millors condicions de feina sovint és un intent de ser més feliços o de trobar un propòsit. Però tu ja tens un propòsit i estàs contenta amb la teva feina, ja has trobat el que els teus amics opositors estan buscant. Yongey Mingyur Rinponché, un monjo budista, explica que quan va viatjar a Occident per primera vegada el va sorprendre veure tanta infelicitat, perquè esperava trobar gent més satisfeta en països amb unes condicions de vida favorables. I és que unes millors condicions de feina no ens aporten més sentit a la vida, el sentit a la vida li donem nosaltres.
I arribem a la pregunta clau: et penediràs d’aquesta decisió? Etimològicament, penedir-se significa tornar a pensar alguna cosa. Normalment, quan necessitem pensar de nou alguna cosa és perquè la primera vegada no ho hem pensat bé. En aquest cas, crec que qualsevol decisió que prenguin els teus amics en lloc teu és matèria de penediment. Què en penses tu?
