Les polítiques DEI fan referència a les estratègies i pràctiques que promouen la diversitat, l’equitat i la inclusió dins les organitzacions, les institucions i la societat en general. L’objectiu d’aquestes polítiques és fomentar entorns més representatius de la societat actual, on totes les persones disposin de les mateixes oportunitats de participació i desenvolupament, amb independència de les seves característiques personals, socials o d'origen. Aquestes iniciatives s’han aplicat des de fa anys en entorns laborals i educatius, així com a eix transversal en el disseny de les polítiques públiques.
Des que va tornar a la presidència dels Estats Units el gener passat, l’administració de Donald Trump ha emprès diverses accions per desmantellar les polítiques DEI, amb afectacions tant en el sector públic com en el privat. A escala federal, s’han firmat ordres executives que en prohibeixen l’aplicació en els contractes públics, s’han eliminat programes de discriminació positiva i s’ha reforçat el mèrit com a únic criteri de contractació. Així mateix, s’han tancat totes les oficines relacionades amb les DEI i s’han esborrat les referències a aquestes polítiques de les webs oficials.
Pel que fa a l’àmbit universitari, s’han aprovat ordres executives que incrementen la supervisió estatal sobre les universitats, exigint la supressió dels mandats DEI sota l’amenaça de retirada del finançament federal en cas d’incompliment. Algunes d’aquestes ordres van més enllà i representen un gir en matèria de drets civils. Per exemple, l’ordre 14168 estableix que el gènere es defineix exclusivament pel sexe biològic assignat al naixement, cosa que suposa la retirada del reconeixement federal a les persones transgènere i l’eliminació de l’autodefinició de gènere en documents oficials.
Davant aquests canvis, he considerat oportú recollir alguns estudis de la literatura acadèmica, en els àmbits de l’economia i de l’organització industrial, que analitzen tant els efectes positius com els negatius d’aquestes polítiques.
Un dels principals arguments contraris a les polítiques DEI és la generació de backlash —reaccions adverses— dels grups socials majoritaris, que sovint no se senten inclosos en aquestes mesures i les perceben com a discriminatòries. Tot i que l’evidència empírica que avala aquest fenomen és àmplia, estudis recents mostren que l’amenaça a la identitat social majoritària també pot afavorir la interacció i el coneixement mutu, facilitant noves aliances, complicitats i, en última instància, afavorir el creixement empresarial.
A banda dels processos interns, els inversors externs també valoren positivament les empreses amb una alta diversitat de gènere a la plantilla. Un estudi recent, basat en dades de les principals empreses tecnològiques i financeres dels Estats Units mostra increments significatius en el preu de les accions quan aquestes empreses fan públic un bon balanç de gènere entre els treballadors, com és el cas d’eBay.
Finalment, hi ha indicis que apunten que l’obsessió de l’administració Trump per eliminar les polítiques DEI respon a les preferències dels seus votants i a l’objectiu de consolidar la seva base electoral. Una enquesta realitzada a 700 ciutadans nord-americans mostra que els republicans blancs valoren una universitat (genèrica) com “de baixa qualitat” si promou currículums a favor de la diversitat. Aquesta associació no es troba entre els demòcrates blancs.
En la mateixa línia, entre els estudiants de districtes escolars majoritàriament blancs, aquells amb més exposició a alumnes de minories socials tenen menys probabilitats d’identificar-se com a republicans en l’edat adulta. Concretament, per cada augment del 10% en l’exposició a aquestes minories, es redueix en 2 punts percentuals la probabilitat d’identificar-se amb el Partit Republicà. Així doncs, tot indica que l’estratègia de Trump envers les polítiques DEI respon, en part, a la voluntat de preservar i ampliar la seva base electoral, tant present com futura.
La retirada de les polítiques DEI per part de l’administració Trump no només ignora l’evidència sobre els seus efectes positius, sinó que també instrumentalitza la diversitat com a eina de confrontació política. Potser cal reformular o adaptar alguns aspectes d’aquestes polítiques per minimitzar les reaccions adverses, però la seva eliminació total podria tenir costos elevats en les organitzacions i en la cohesió social a llarg termini.
