Taxa de residus: ¿qui més contamina més paga?

Ha arribat el moment d’aprovar les ordenances municipals del 2025, i després de tres anys de termini de carència per part d’Europa, és obligatori implementar una nova taxa a tots els municipis: la taxa de recollida de residus. El primer que ens vindrà al cap és: però que no pagàvem ja per les escombraries? Fins ara, el concepte era el tractament de residus, i ara s'hi afegeix (perquè no és una substitució) la recollida.

Aquesta nova taxa es defensa des de la Comissió Europea com el finançament del reciclatge i s’empara en la sostenibilitat: qui més contamina, més paga. La veritat? No deixa de ser una excusa per incrementar les taxes a les famílies. El plantejament de la taxa és variat: hi ha uns municipis que tenen una tarifa plana i d’altres que tenen un rang de preus en funció, per exemple, del valor cadastral del teu habitatge. El seu valor i rang pot ser ben ampli, però anirà de 100 a 400 euros a l’any per cada família.

A la resta d’Europa també ho han d’aplicar. Ara bé, els diferents governs han ofert rebaixes en la taxa per a tots aquells que reciclin o bé que generin menys residus que la mitjana de la seva zona. Com sempre, a Espanya no se n’ha aplicat cap. Però la veritat, tampoc és cap sorpresa: el 2023 ja teníem una pressió fiscal un 18% per damunt de la UE (segons l'Institut d’Estudis Econòmics), i preparem-nos per pagar, perquè acabem de començar.

A la vegada, hauríem de reflexionar sobre com apliquem l’excusa de la sostenibilitat. Qui més contamina, més paga. Ara bé, tots generem residus, i de cap manera l’indicador que hauria de ser central per a la taxa (quilos de residus) afecta l'import que haurem de pagar. En qualsevol cas, ara que la inflació ha donat un respir als pressupostos familiars, què millor que inventar-nos noves taxes.