Tancat per reformes

Als meus avis els agradava passejar. El meu pare també en gaudeix i com que fill de gat caça ratolí, aquí em teniu, passejant una tarda entre setmana pel centre de la capital catalana: passeig de Gràcia, Via Laietana, plaça de Sant Jaume, les Rambles… Quina ciutat que tenim.

El primer que em sobta, però, són els carrers mig buits. Aquella activitat frenètica que recordava en aquesta part de la ciutat ha desaparegut. Potser no totalment, però clarament no som a la mateixa ciutat. Ni turistes, ni terrasses plenes, ni gent amb bosses pel carrer.

Rambla de Catalunya amunt em fixo en les botigues. Al primer aparador: “Liquidació per final d’existències. Fins al 70%”. Costa vendre en època de pandèmia. Segueixo endavant i començo a trobar anuncis d’immobiliàries. Un antic local comercial s’ha convertit en un gran anunci d’Aguirre Newman: “Local disponible”. On hi havia la botiga de roba infantil Sergent Major ara l’assessora immobiliària Gramar diu: “Disponible”. Al seu costat, Cat Real Estate també comunica “Es lloga”. Continuo i a l’aparador de la Sabateria Queralt hi veig “Gran liquidació d’existències”. M’hi acosto i hi observo un cartell de comiat: “Ens acomiadem després de 64 anys d’història. A reveure, amics i clients, i gràcies per haver caminat amb nosaltres. Ha estat un plaer!” Un comiat molt bonic per a un moment molt trist, penso. Gent agraïda.

Finalment, trobo un rètol amb “Next opening / Propera obertura”, de la cadena francesa de forns Paul. De quan (ja fem tard) i, sobretot, de com es doni suport al comerç local en dependrà que les nostres ciutats s’assimilin cada cop més a qualsevol ciutat nord-americana o bé mantinguin la seva personalitat, amb un comerç local d’arrels històriques i, això sí, posat al dia. Pel que he vist durant aquest bona estona, sembla que “este partido lo vamos a perder ”.