Senyor turista xinès, que pel mòbil no sigui

Entre els milions de turistes que visitaran Espanya aquest any n’hi haurà uns 400.000 procedents de la Xina i, segons el BBVA, es gastaran aquí més de 2.000 euros de mitjana. Des d’aquest estiu podran fer almenys una part de la despesa amb el seu telèfon mòbil Android, pagant les seves compres amb la mateixa aplicació Alipay que ja fan servir a casa seva. L’entitat bancària espanyola acaba d’incorporar aquesta plataforma de pagament a l’aplicació Smartpay que fan servir les botigues i l’està promocionant entre les principals cadenes comercials.

Alipay funciona mitjançant codis QR: el client escaneja amb el telèfon el codi que li mostra el caixer de la botiga i l’aplicació formalitza el pagament. És el sistema més habitual a la Xina, on l’economia basada en el mòbil no és cap broma. Segons App Annie, els consumidors xinesos compren tres vegades més productes d’alimentació amb el mòbil que els nord-americans i fan el doble de transferències de diners. I Alibaba, l’empresa matriu d’Alipay, diu que el 79% del volum de les operacions a les seves botigues digitals per a consumidors durant l’any 2016 es van fer des de mòbils.

Són només uns exemples del que representa l’anomenada economia del mòbil, que passarà d’haver mogut 1,3 bilions (dels nostres, és a dir, trilions anglosaxons) de dòlars l’any passat a moure’n 6,3 l’any 2021. Una part es deurà a l’increment de la parròquia: de 3.400 milions d’usuaris d’aplicacions mòbils a 6.300 milions. Però també a l’augment del temps d’ús: dels 1,6 bilions d’hores de l’any passat als 3,5 bilions d’aquí cinc anys. La despesa en jocs per a mòbil es duplicarà, i en altres aplicacions es triplicarà. I aquestes xifres no inclouen el negoci que es deriva de la mobilització de l’economia, com és el dineral que els bancs s’estalviaran tancant sucursals perquè els seus clients operaran amb el telèfon.