Un robot de 'consigliere'
BarcelonaL’altre dia em vaig animar a parlar amb el ChatGPT i us recomano a tots l’experiència. Em va moure la pura curiositat per veure com funciona, iniciant una conversa sense massa sentit, demanant-li números a l'atzar (en dona sense problema), i vaig acabar aprenent un munt de coses del Renaixement. Al cap d’una estona de Leonardo da Vinci, se’m va acudir dir-li que soc empresària.
Resulta que té un munt de respostes per donar-me, i a la pregunta de “Com puc guanyar més diners?”, em respon un bon paragrafàs amb cinc punts. Acaba, però, amb una advertència: “Recorda que cada empresa és diferent i el que funciona per a una pot no funcionar per a una altra, així que és important avaluar curosament les teves estratègies i debilitats abans d'implementar qualsevol estratègia”.
Em pregunto, com mig món, com acabarà això de la intel·ligència artificial, i si realment hi haurà un moment en què podrem tenir un robot de consigliere. ¿Hi ha professions que perdran sentit quan aquesta tecnologia estigui desenvolupada? Segur. ¿És una amenaça per a les que ens dediquem a crear empreses? De cap manera.
El ChatGPT em recorda el Multivac d’Asimov, un ordinador centralitzat que recull tot el coneixement de la humanitat. En un relat curt, segurament el més brillant que he llegit a la meva vida, Multivac es desenvolupa de tal manera que acaba perdent la materialitat, sobreviu a la humanitat, sobreviu a l’univers, i en trobar-se sol comença a respondre a les preguntes que li van quedar sense resposta.
Bé, aquest geni va escriure sobre la intel·ligència artificial i la computació conversacional l’any 1956, situant el desenvolupament de Multivac a l’any 2061, quan es va formular la seva última pregunta.
El cas és que, per al que ens ocupa, probablement la creativitat humana acabarà guanyant importància en un futur amb intel·ligència artificial de veritat. Tindrem moltes respostes, però haurem de ser bones formulant les preguntes.
