Quatre milions de bateries oblidades
L’any 1852, els astrònoms van descobrir entre Mart i Júpiter un asteroide de la mida de Catalunya, descomptant Girona. Catalogat com a 16 Psyche, havia passat desapercebut fins ara, quan el telescopi Hubble de la NASA ha posat al descobert que l’objecte és, literalment, una mina en òrbita. A diferència de la majoria d’asteroides, fets sobretot de roca i gel, aquest Psyche és una massa formada gairebé en exclusiva per ferro i níquel. Al preu que tenen ara aquests materials a la Terra, els investigadors calculen que l’asteroide té un valor de 10 trilions de dòlars (10.000 quadrilions anglosaxons), equivalent a 70.000 vegades el PIB mundial de l’any passat. O, vist d’una altra manera, prou diners per repartir 1.000 milions d’euros a cadascun dels 7.500 milions d’humans.
Esclar que fer-ho no seria tan senzill, perquè, d’una banda, el Psyche està a 370 milions de quilòmetres de nosaltres i, de l’altra, disposar de tanta quantitat de material faria caure els preus actuals del ferro i el níquel. Però amb aquesta perspectiva es veuen d’una altra manera algunes missions espacials, que fins ara ens semblaven reservades a la ciència-ficció.
Hi pensava aquesta setmana mentre escoltava Jon Asín, un dels fundadors de l’empresa navarresa BeePlanet, en una jornada sobre mobilitat sostenible organitzada pel fabricant de components d’automoció Bosch. BeePlanet recupera bateries de cotxe elèctric per emmagatzemar energia en entorns industrials quan ja no serveixen per impulsar vehicles. Ara treballen amb les del Nissan Leaf. Un dels inconvenients de la cursa actual cap a l’electrificació del transport és el cost mediambiental de la producció de bateries. Més del 60% del cobalt i d’altres materials necessaris per fer-les procedeix de la Xina. Reutilitzar-los localment té molt de sentit: segons Asin, amb el cobalt que hi ha oblidat als calaixos dels consumidors europeus en forma de bateries de mòbil velles es podrien fabricar quatre milions de bateries noves.
