¿És possible fotre canya sense pressionar?

BarcelonaEn Jordi Cruz, cèlebre xef i jurat de MasterChef, li deia l'altre dia una cosa curiosa a un concursant de la present edició del concurs de cuina que havia sigut designat capità del seu equip: "Fot canya sense ficar pressió". Des de l'admiració al Cruz cuiner i mànager –en el programa sempre exhibeix un nivell d'autoexigència i lideratge altíssim–, aquesta frase, literalment, no té gaire sentit.

Donar canya és provocar o recriminar algú o bé augmentar la velocitat o intensitat d'alguna cosa. Si dones canya al teu equip els hi poses inevitablement pressió. Dit això, tampoc crec que la pressió, entesa com la força moral o influència exercida sobre una persona per condicionar el seu comportament, sigui per se negativa.

I pensant en el que havia dit en Jordi Cruz vaig reflexionar sobre alguns dels meus neguits recents respecte al meu propi management: on haig d’intentar ser una bona reguladora de la pressió que senten els que m’acompanyen. Per ser eficients, crec que una empresa ha de tractar d'explotar tot el potencial dels seus integrants, és a dir, aprofitar la capacitat de cada un en termes de volum i qualitat de la feina feta.

Per fer-ho, la pressió és una bona aliada: l’home no hauria arribat mai a la Lluna sense la cursa espacial en el marc de la Guerra Freda. Però massa pressió –i estic força escarmentada– esgota, crema i al capdavall et fa perdre talent. Crec que em moriré sense saber quina és la fórmula idònia d’aquest joc d'estira-i-arronsa, però també tinc clar que, com millor ho faci, millor i més lluny arribarà la meva empresa.

La dificultat, gairebé sempre, és la incòmoda incapacitat de llegir el cervell i copsar amb precisió les emocions de les persones amb qui parlo. Per fer-ho bé has d’imaginar-te que pots fer-ho, tot i que gairebé la major part del temps t’equivoquis.