Soc pitjor professional si penso sovint en la prejubilació?

Tinc 55 anys i treballo en una gran multinacional. Darrerament m'he sorprès estant molt pendent que s'obri un programa de prejubilacions. És normal el que em passa? Soc pitjor professional si ja penso a plegar?

Jaume, Tarragona

Hi ha molts factors que et porten a aquest pensament, però suposant que a la feina hi estàs bé i que t’ha sorprès la teva pròpia idea de jubilació anticipada, intueixo que el que et passa es diu conatus, i tot i que és normal i fins necessari, pot ser incòmode. El conatus és la recerca del sentit de la vida, sentit que trobem al sobreviure i, en la mesura que seguim vius, busquem estar cada vegada més bé.

La teva situació segurament és a mig camí del conatus: la feina et dona prou per sobreviure còmodament, però punxa quan t'adones que no podràs complir les expectatives professionals dels pròxims anys, cosa que et deixa en una situació incòmoda. Si t’hagués passat fa deu anys, segurament pensaries en un canvi de feina, però amb les opcions de prejubilació de l’empresa, aquesta s’ha convertit en l'opció de canvi.

Compte! El perill de qualsevol canvi és no pensar gaire bé en el després d’aquest canvi. Depenent del que signifiqui per tu “plegar” serà un pensament més o menys professional. Una actitud professional implica pensament crític, capacitat de resoldre problemes, adaptar-se a les situacions i actuar amb integritat i honestedat. Així, si per a tu plegar significa posar fi a la vida que has dut fins ara i començar-ne una de nova sense saber ben bé quina serà, seria com deixar de treballar amb la idea de crear un negoci però sense saber quin: una temeritat i gens professional.

Per evitar sentir que estàs traint el bon nom de la professionalitat, pensa en quina serà la teva aportació després de la prejubilació. Per sort, les jubilacions avui en dia ja no són només el premi de la societat per l'aportació que has fet, sinó també una nova vida; fins i tot en màrqueting, als jubilats se’ls coneix com “la nova joventut”. Així doncs, fins fa poc, només als infants els preguntàvem “què vols ser de gran?” Ara, en canvi, hem d’afegir-hi “què vols ser de jubilat?”