Sense pensions d'aquí 20 anys

Barcelona1.500 euros menys per al còmput de l’IRPF. En plena campanya de la renda, aquesta és la quantitat que ens permet desgravar la llei per aportacions a plans de pensions privats. Fins fa dos anys aquesta quantitat pujava fins als 8.000 euros, però es va decidir deixar de potenciar aquesta pràctica. ¿Tan sobrats anem en matèria de pensions?

Dels pressupostos de l’any 2023, un 42% del total es destina al pagament de les pensions: 190.687 milions d’euros. El doble que fa quinze anys. I no seria un problema si no fos perquè cada cop anirà a més. Vivim en una societat on la majoria de la població se situa entre els 40 i els 60 anys, amb una base jove molt més estreta. D'aquí 20 anys serà terrorífic.

En contra del que se sol pensar, les pensions no les guarda l’Estat en una guardiola amb el que cotitzes durant la teva vida, sinó que es paguen amb les cotitzacions dels treballadors d’aquell moment. Per tant, quan d’aquí 20 anys (com a màxim) tinguem més persones jubilades que actives, ¿com ho farem per pagar les pensions?

El problema és molt greu; ara bé, la política no el vol afrontar. Les eleccions són cada 4 anys i a ningú li compensarà obrir aquest meló. Tocar les pensions implica perdre les eleccions, només cal veure quines polítiques s’han pres en vigília electoral: augment de les pensions un 8,5% el 2023 i cine a 2 euros els dimarts, mentre els sous públics s'apugen un màxim del 3,5% i els privats no cal ni que en parlem.

Amb aquesta situació explosiva en què només es pensa en el curt termini, no anem pas sobrats en pensions. L’aportació mensual en pensió privada de 125 euros que ens permet desgravar l’IRPF hauria de ser una obligació. Per descomptat que les pensions públiques són un dret, però si no fem alguna cosa urgentment acabarem sense tenir-ne: d'aquí 20 anys no les podrem pagar.