La pedofília digital simulada és menys abominable?
Albert Cuesta explica els perills de la IA generativa en el camp de la pornografia infantil
No es comenta gaire, però el negoci de la pornografia ha impulsat o accelerat moltes innovacions tecnològiques que els més veterans hem vist néixer i passar, com les videocassets i els canals de TV codificats, i d’altres que encara ens acompanyen: l’explosió de les pàgines web, els sistemes de pagament per internet, les videotrucades, el vídeo a la carta en streaming –YouTube és de l’any 2005, però 11 anys abans l’empresa holandesa Red Light District ja servia vídeos pornogràfics per internet.
Per això no sorprèn que la indústria del porno estigui adoptant amb entusiasme l’actual tecnologia de moda, la intel·ligència artificial (IA) generativa. Hem vist com els algoritmes permeten suplantar persones afegint la seva cara a imatges i vídeos de situacions on elles no han estat mai. També sabem que els avenços tècnics permetran aviat generar vídeos pornogràfics hiperrealistes a la carta, triant la quantitat de personatges que hi apareixen, les combinacions de gèneres, ètnies, edats i posicions que es vulguin.
L'última i terrible novetat és que la IA generativa ja s’està fent servir per generar contingut de la pitjor classe que hi ha: la pornografia infantil. Segons The Washington Post, pels fòrums de pedòfils al web fosc ja circulen imatges d’abusos sexuals de menors que en realitat no són tals, sinó personatges infantils generats amb intel·ligència artificial. Entre els debats que s’obren en destaco tres. El primer, si la pedofília simulada és tan menyspreable com la real. Hi ha qui creu que no, perquè en aquests actes pornogràfics sintètics no intervenen menors reals. Però fins i tot acceptant això, cal recordar que els models que generen les imatges s’han entrenat amb fotografies existents d’abusos sexuals de menors.
El segon, que les imatges resultants són tan realistes que podríem arribar a veure als tribunals l’advocat d’un acusat de pedofília al·legant que les imatges de prova no són de debò, sinó inventades. I el tercer, que als encarregats de buscar aquesta mena de contingut i perseguir els responsables se’ls complica molt la feina: poden acabar malbaratant recursos buscant els participants en una escena que mai es va arribar a produir.