Com pagarem les carreteres?
Andrei Boar reflexiona sobre els models per finançar el manteniment de la xarxa viària
L’ús del cotxe contamina. La frase, ningú la posa en dubte, però a la vegada l’ús del cotxe també és una necessitat.
Finalment, el govern d’Espanya i la Comissió Europea no aplicaran cap peatge a autovies i autopistes de l’Estat per finançar-ne el manteniment. A Catalunya, per desgràcia, hem estat experts en peatges durant més de seixanta anys: AP-7, AP-2, C-32, Túnel del Cadí, etc. La proposta de l’Estat era tornar-los a introduir i, a més, incloure-hi també les autovies que mai han estat de pagament, tant a Catalunya com a Espanya.
Els defensors dels peatges diuen que són eficients perquè “qui fa servir la via, la paga” i, per tant, el manteniment no recau en els pressupostos públics. Per una altra banda, qui fa servir la via ja paga impostos de matriculació, circulació i combustible i, per tant, estaríem gravant dues vegades el mateix fet.
L’alternativa és la implementació d’una vinyeta, proposta estrella del Govern de la Generalitat i que ara sembla estar parada. La vinyeta implica una tarifa plana d’ús, és a dir, una nova taxa a pagar. La diferència és que el cost es va reduint com més ampli sigui el termini. Per exemple, pagaríem 20 euros per una setmana puntual, però 100 euros si ho fem servir tot un any. Aquest mètode s’aplica a la gran majoria d’Europa: Alemanya, Àustria, Hongria, Eslovènia, etc.
Penseu-hi: amb la quantitat de turistes i camions que travessen Catalunya per anar cap a Europa i l'Àfrica només puntualment, estaríem traspassant el cost principal del manteniment a aquestes persones perquè pagarien un import molt més elevat en relació amb els usuaris habituals. Podeu pensar que és insolidari, però això passa a la resta d’Europa: nosaltres pagarem anant per Àustria, però els austríacs circulen gratis per les nostres carreteres.
