Cinc cèntims

Si continuem així, ja no ens caldrà la dieta

2 min

El període de postpandèmia en el qual tots desitgem estar (creuem els dits i que aquesta tardor ens respecti tant com nosaltres respectem el virus) ens està portant uns quants maldecaps.

Després de mesos amb les fàbriques de mig món aturades i amb els nivells d’estoc molt minvats, quan la demanda s’ha normalitzat i les hem posat a funcionar, no donem l’abast i ens falta de tot. La demanda és ben superior a l’oferta i els preus de moltes primeres matèries s’estan disparant. Com passa sempre, les empreses que s’estan fent càrrec d’aquest sobrecost ja comencen a fer repercutir l’augment cap als preus de venda al públic que tots paguem quan anem al supermercat. No és per casualitat que la inflació a Espanya se situés en el +5,5% al mes d’octubre, el nivell més alt dels darrers anys.

Algunes empreses consideren que un augment de preus d’aquestes dimensions els pot fer perdre posicions als lineals i estan optant per estratègies ben curioses. O bé mantenen el preu sense variacions però omplen el mateix envàs que han fet servir sempre amb menys producte, o bé, com a alternativa, fan un mixt: pugen només una mica el preu i baixen només una mica el gramatge, pensant que potser així es notarà menys.

D’aquesta manera, ens trobem amb paquets de pasta que abans eren de 500 grams i ara són només de 450, embalatges de productes làctics d’un quilo que ara només porten 960 grams, i tants altres productes que també estan passant per aquesta moda.

Com a humils consumidors fidels (o no) a les marques que acostumem a comprar, sempre ens queda l’opció de canviar de producte quan observem aquestes pràctiques. Malauradament, però, molt sovint aquestes reduccions de gramatge s’encomanen i en pocs mesos les principals marques d’un mercat s’han alineat entre si.

Si això continua així, no caldran les dietes miracle per aprimar-se. Com diria aquell: “Al loro! Que no nos embauquen!

stats