Ningú és sostenible: ni Inditex ni la roba de segona mà

BarcelonaInditex acaba de presentar els millors resultats de la seva història: un benefici de 1.168 milions d’euros en un sol trimestre! Sense dubte, espectacular (o esperpèntic). Tot, en un moment d’inflació i de crítiques al consum lineal de roba per no ser sostenible. Com a alternativa, el mercat de la roba de segona mà està a l’ordre del dia. Ara bé, ¿ens afecta la sostenibilitat del producte a l’hora de fer la compra?

En primer lloc, ens afecta la butxaca. Els productes sostenibles acostumen a ser fins a un 250% més cars que els productes habituals, i en un moment d’inflació i pèrdua de poder adquisitiu sembla complicat que la majoria de la població opti per aquest consum. Tot depèn, però, de la consciència amb la sostenibilitat: només les persones que s’autoavaluen com a “sostenibles” amb un 9 o un 10 estan disposades a pagar més per un producte pel fet que sigui sostenible.

En la mateixa línia, que un producte sigui sostenible no vol dir que sigui de més qualitat. El consumidor valora la sostenibilitat com un afegit, però sense la qualitat esperada no comprarà el producte. Imaginem una samarreta amb un material de proximitat i sous dignes, però mal cosida o trencada. La compraríem?

La realitat és que Inditex (i la resta de grans empreses) també es consideren a si mateixes sostenibles. Si mirem el seu informe de sostenibilitat del 2021, diu que ha passat de manera favorable 17.477 auditories sobre traçabilitat del producte, condicions laborals i impactes ambientals i que aplica pràcticament la totalitat dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenibles en la seva activitat.

Avui en dia tots som sostenibles: tant Inditex com un mercat de segona mà. Segurament per això, a la pràctica, ningú es creu que algú ho sigui.