La mida sí que importa
Històricament, hem classificat els països en funció de la seva capacitat de crear riquesa i el producte interior brut (PIB) ha estat molt sovint l’indicador escollit per confeccionar els rànquings mundials.
Darrerament, però, els criteris econòmics estan començant a deixar pas a altres indicadors, més de tipus social, per comparar els països entre si. Un d’aquests nous índexs és el de “progrés social” que ha publicat recentment l’organització Social Imperative Progress, una ONG americana. En lloc de mesurar els països en funció del seu potencial econòmic, mesuren i comparen la qualitat de vida dels seus ciutadans en funció de tres indicadors: la capacitat d’una societat de satisfer les necessitats bàsiques de la seva gent, la de mantenir el benestar col·lectiu dels seus habitants i la de crear oportunitats perquè els ciutadans arribin al seu màxim potencial. Com ells mateixos indiquen, amb aquesta nova visió van beyond GDP o “més enllà del PIB”.
Els resultats corresponents al 2021 són força interessants. En les cinc primeres posicions d’aquest rànquing hi apareixen cinc estats europeus: Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia i Suïssa. Tots són països amb poblacions petites que van des dels 400.000 habitants d’Islàndia fins als menys de 9 milions de persones de Suïssa. Potser és una casualitat, però ja ho diuen les àvies que al pot petit hi ha la bona confitura.
Una segona curiositat és que, fins al mes d’octubre de l’any passat, els quatre primers països del rànquing tenien dones com a líders dels seus respectius governs. Això també podria ser una casualitat, però ja ho dèiem la setmana passada quan parlàvem de la feminització dels estils de lideratge a les empreses més exitoses. Ara sembla que a nivell de països les dades demostren el mateix.
Com deia Lluís Llach, el nostre país és “tan petit”... Ara només ens faltaria una dona a dalt de tot i potser ja ho tindríem.
