Microsoft, Peppa Pig i el món real
Hi ha jocs a la vida en què una perd sempre i l'única cosa que es pot fer és mirar de perdre de la millor forma possible. I en l’economia de la carència, on em moc des que vaig decidir fer-me empresària, aquest és un joc al qual jugo massa sovint.
Un clar exemple és quan tractem de fer que la meva empresa sigui un millor lloc per treballar, una funció imprescindible per captar i retenir el talent que permet que la meva companyia tiri endavant. A fe que ho hem intentat gairebé tot, però hi ha barreres que resulta impossible de superar.
Llegeixo avui que Microsoft ha establert una política de vacances pagades i il·limitades per a tots els seus treballadors. Els treballadors hauran de buscar un equilibri entre el temps lliure i la necessitat de complir amb les expectatives laborals i no caldrà registrar els dies de vacances agafats: serà suficient d'informar el seu superior. “Jefa, demà no vinc”.
“Com, quan i on fem la nostra feina ha canviat radicalment. A mesura que ens hem transformat, modernitzar la nostra política de vacances cap a un model més flexible era el nostre següent pas”, ha explicat la multinacional fundada pel Bill Gates.
En l’economia de la carència hem hagut de renunciar a tenir substituts: si algú està malalt, un altre ha d’assumir les seves funcions sense perdre les anteriors. Les vacances no es poden fer en qualsevol moment de l’any i les baixes maternals i paternals (quatre aquest any) són senzillament un infern. Vacances il·limitades? És com si algú estigués rient molt fort de mi i les meves misèries.
A la meva filla (gairebé quatre anys) li ha agafat la mania de fer preguntes transcendents. L'última és “què és la vida real”? La meva resposta és que la vida real és el món on vivim nosaltres, i la vida de fantasia els contes i els dibuixos animats.
Coneixent la meva realitat, això de Microsoft em sona tan allunyat com la Peppa Pig o la Ladybug.
