Lliçons del PSG

Aquesta setmana el futbol ens ha deixat una altra lliçó per als que fem empreses. “ Tout ça pour ça ” (tot això per a res), titulava dijous el diari esportiu L’Équipe després de la humiliant derrota del PSG contra el Madrid a la Champions League.

Per als que no ho sapigueu, el PSG ha gastat més de 1.100 milions en els últims anys per fer un equip ple d’estrelles amb l’únic objectiu de guanyar la competició de clubs més important d’Europa. Un entrenador teòricament amb renom internacional, el fitxatge més car de la història (Neymar Jr.) i una ambició clara del propietari del club, el multimilionari qatarià Tamim bin Hamad Al-Thani havia de portar l’equip de París a regnar Europa. Però tots aquests elements no han impedit que el PSG acabi en el no-res o, cosa que és pitjor, en ridícul reiterat, amb set fracassos consecutius en vuitens o quarts de final a la competició europea.

Què falla? Els millors analistes del futbol a Europa han fet aquesta setmana la seva lectura. Una de les més interessants, la d’Arrigo Sacchi, exentrenador de l’AC Milan, un club que va fer història als anys 90. En la seva lectura de l’eliminatòria d’aquesta setmana, Sacchi va dir que “el Madrid s’ha enfrontat a un rival molt dèbil: el PSG és només un grup de jugadors i les idees no es poden comprar”. “El club sempre és el primer”, va afegir.

Després d’uns anys liderant equips m’he convençut que sovint el grup és més important que els jugadors individuals, i que l’equilibri és més important que el talent de cada un. I, sobretot, que el projecte col·lectiu és el que pot marcar la diferència.

Aquesta setmana hem tingut una crisi: el millor equip que hem tingut mai (el més experimentat i més car de la nostra història empresarial) ha comès per segon cop un error de principiant. La decadència amenaça el nostre projecte. La situació és inèdita, però la solució la veig clara: recuperar la il·lusió, l’ambició i la cohesió com a grup. Som-hi!