BarcelonaEn un context d’envelliment de la població, l’economia de les cures té una importància cabdal. Segons les projeccions demogràfiques de l’Idescat, la taxa de dependència (persones de 65 anys o més/població de 16 a 64 anys) passarà del 29% el 2022 a superar el 50% el 2050. Per corregir aquest desequilibri, una opció passaria per augmentar la taxa de fecunditat, que actualment a Catalunya és d'1,17 fills per dona, i que se situa entre les més baixes de l'OCDE. Malauradament, sense els recursos necessaris per acompanyar les cures, l’actual estructura demogràfica pot tenir importants costos per al conjunt de la societat.
Els recursos per acompanyar les cures inclouen els serveis que permeten cobrir les necessitats de la població dependent, des d’infants fins a gent gran o població que no es pot valdre per si mateixa. Són, per exemple, les llars d’infants, les residències o l'atenció domiciliària a les persones grans o amb necessitats especials, els permisos per naixement o adopció, la flexibilitat laboral i també la regulació del mercat de treball dels cuidadors professionals.
Davant la manca de recursos públics per acompanyar les cures, és l’entorn familiar qui dona cobertura a les necessitats de la població dependent. Un estudi recent de la Cambra de Comerç de Barcelona assenyala que a Catalunya hi ha 150.780 persones que són cuidadors principals no remunerats de gent gran (un 2% de la població), i d’aquestes, un 63% són dones. A Catalunya i a la resta del món, són també les dones les que assumeixen gran part de les cures a menors. Segons un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, de mitjana, les dones dediquen 30 hores a la setmana a la criança, mentre que els homes en dediquen 19, és a dir, un 37% menys. Aquesta major contribució de les dones a les cures no remunerades té importants conseqüències per a les seves trajectòries professionals. Segons dades de l’Enquesta de Població Activa per a l’any 2023, la taxa d’ocupació de les dones amb fills menors de 3 anys era del 73%, molt per sota del 89% de la dels homes amb fills en la mateixa franja d’edat. A més a més, entre les dones amb fills petits que treballen, el 22% ho fan només mitja jornada, i d’aquestes més del 50% ho atribueixen a la necessitat de tenir cura d’algun familiar. Pel que fa als homes amb fills menors de 3 anys, només un 4% treballen mitja jornada, i d’aquests poc més del 20% ho atribueixen a les responsabilitats familiars.
Una inversió amb retorn
Donada aquesta conjuntura, la inversió en recursos per acompanyar les cures podria tenir importants beneficis. D’una banda, afavoriria els cuidadors (més ben dit, cuidadores) informals permetent augmentar la seva participació en el mercat de treball i en altres activitats, com per exemple el lleure. A més a més, l’increment de l’oferta laboral femenina i la reducció de la segregació de les dones en ocupacions que afavoreixen la conciliació podrien millorar l’eficiència i afavorir el creixement econòmic. D’altra banda, el subministrament de les cures per part de professionals pot augmentar la qualitat dels serveis i tenir impactes positius sobre el desenvolupament dels infants i el benestar i la salut de les persones grans i dependents.
Per tant, és probable que el benefici social de les inversions en recursos per acompanyar les cures vagi més enllà del benefici privat i que sigui necessària la intervenció de l’estat per aconseguir una dotació socialment òptima. En el cas del suport a la criança, la despesa en llars d’infants pot representar una part molt important del pressupost familiar en un moment del cicle vital on encara no s’ha assolit el potencial màxim d’ingressos laborals. A més, les famílies poden no anticipar l'important cost laboral que pot representar per als pares (i sobretot les mares) abandonar o reduir la seva implicació en el mercat de treball durant uns anys per dedicar-se a la criança. També cal considerar el benefici per al desenvolupament dels infants de rebre cures formals per part dels professionals. És per això que l'educació infantil de primer cicle, dels 0 als 3 anys, gratuïta (a Catalunya ho és a partir dels 2 anys) i universal (a Catalunya ho és a partir dels 3) pot tenir importants benèfics tant en termes d’eficiència com d’equitat.
