Jung diu que soc groga
Si no heu fet mai el test de Carl Jung dels quatre colors, us el ben recomano. En un llarg exercici, has d’escollir entre diversos grups de parelles de paraules aquelles que més o menys et defineixen. Has de puntuar-te a tu mateixa entre coses com “orientada a resultats i exigent”, “conciliadora i treballadora en equip”, “entusiasta i animada” o “perfeccionista i rigorosa”, amb grups de idees que es repeteixen unes quantes vegades i respostes de forma ràpida, sense pensar-hi gaire, fins que arribes a una puntuació que et diu de quins colors ets. Lògicament és una categorització com moltes altres, però en contra del meu escepticisme, crec que la clava força.
L’altre dia ho vaig fer un altre cop, després de dos o tres anys, i lamentablement resulta que encara soc més groga que una llimona. Espontània, entusiasta i sociable, amb un segon component de vermella, és a dir, audaç, orientada a l’acció i amb tendència a dominar. Haig de reconèixer que va ser una petita decepció haver desenvolupat més la meva part verda (conciliació, amb èmfasi en els valors i orientada a les relacions humanes), segurament per això de ser mare, i ser encara un paquet en la part blava que jo tant em pressuposava: formal, metòdica i analítica.
Això serveix lògicament per conèixer-se a una mateixa, que sempre va bé, però sobretot per identificar més els talents dels equips i els problemes i oportunitats que això genera. Resulta, per exemple, que en tenim una més vermella que la poma de la Blancaneus desesperada amb el desordre d’una groga caòtica com jo, o una verda que sovint té les missions que només pot afrontar un vermell.
Lògicament el test de l’amic Jung no et resol la vida ni ho diu tot de tothom, ja que tots podem impostar talents i desenvolupar altres actituds quan cal. Però sí que tinc clara una cosa: la pròxima vegada que em trobi sense saber per on tirar ho preguntaré a les meves companyes d’altres colors. I vosaltres, què faríeu?
